296 - FRANK ZAPPA fins 1974

Escoltarem avui la musica d’un music difícil, que si no l’heu escoltat mai probablement us costi assimilar la seva musica. Fent una comparativa es com aquell primer gotet de vi, o la primera cervesa, que de principi el rebutgeu però es molt possible que desprès vulgueu mes, per aquella exquisidesa. En fi vosaltres mateix decidireu quan escolteu la musica de FRANK ZAPPA, que neix com a Frank Vincent Zappa el 21 de desembre de 1940 a Baltimore i passa a millor vida el 4 de desembre de 1993, compositor, guitarrista, cantant i productor discogràfic. Amb una carrera de més de trenta anys, va compondre rock, jazz, blues, electrònica, música clàssica i música concreta, o acusmàtica, entre d'altres. També va treballar com a director de cinema i de videoclips, i va dissenyar portades d'àlbums. Després d'una infància plena de malalties, la seva família va emigrar al desert californià on va descobrir la seva passió per la música. El programa d’avui tan sos dona per escoltar alguns dels seus discos i he decidit escoltar des els inicis i fins l’any 1975, faré mes programes per anar avançant. I tot fent un salt endavant arribem al seu àlbum debut al 1966 amb la banda The Mothers of Invention, FREAK OUT!, que va ser el segon àlbum doble de la historia. Combina rock convencional amb improvisacions impossibles. D’aquest disc he triat Hungry freaks, daddy i Trouble every day, una cançó antiracista en plena època de disturbis racials. Escoltem-les a SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA.

295 - LONE STAR

Avui farem un repàs a la musica d’un grup català dels anys 60s que m’agradava molt escoltar, era un grup que importava els temes mes escoltats però amb la diferencia que traduïen la majoria de les cançons al castellà i eren, en aquells temps, molt mes entenedores. Son mes del boom posterior a El duo dinamico, Miguel Rios, Los Relampagos o Micky y los Toni, imitadors la majoria dels grans conjunts anglesos, i son per exemple LOS SIREX, Salvajes, Mustang, Cheyenes, etc., tots grups que m’agradaven però particularment m’agradaven els LONE STAR, de qui avui escoltarem les seves millors cançons.

Lone Star és un grup de rock format a Barcelona per Pere Gené (veu i líder de la formació), El grup LONE STAR es crea al 1959, quan el seu lider Pere Gené va retornar a Barcelona, després de viure durant un any a Londres, on va viure l'eclosió del rock and roll en tota la seva esplendor. Gené havia fet classes de piano al conservatori del Teatre del Liceu i va tornar a Catalunya amb la idea de formar un grup de rock. Va ser així com va reunir a alguns antics companys del conservatori per compondre la formació, com Willy Nab (guitarra solista), Rafael de la Vega (baix), Enrique Fusté (piano) i Enrique López (bateria). El nom de LONE STAR es per la fascinació d’en Pere Gené pel blues i per la Guerra Civil dels Estats Units.

Al 1961 graven el primer EP i abandonen la banda Willy Nab i Enrique Fusté. I es al 1964 versionen La casa del sol naciente, traducció al castellà del famos tema de The Animals, dons aquesta versió dels Lone Star va vendre mes senzills que la original, arribant a ser número 1 a Amèrica del Sud i posteriorment, a Espanya. A partir del seu èxit van gravar més EPs per EMI o LA VOZ DE SU AMO, encara que van consistir només en versions, entre les quals destaquen més adaptacions de The Animals, com Comprensión (Don't Let Me Be Misunderstood), «Yo lloro» (I'm Crying) o «Muy lejos de aquí» (We Gotta Get out of This Place). Escoltem aquest quatre temes a LAMEVAMUSICA DE SANTS3RADIO.

294 - PRIMAVERA CLÀSSICA (Beethoven-Vivaldi)

Hem gravat aquest programa avui divendres 17 de març dia que es emes per la nostre antena i repetirem dilluns a  la nit, tan sols faltarà un dia per entrar a la primavera d’aquest 2017 del que tots esperem grans coses. Dons per celebrar aquesta primavera he preparat un programa amb musica clàssica que parla tant de la natura com de la primavera.

Hi començaré amb La Simfonia núm. 6 en fa major opus 68, anomenada "Pastoral" que Ludwig van Beethoven va acabar el 1808 . En la seva estrena va rebre el subtítol "Records de la vida campestre".

Aquesta simfonia va trencar amb el motlle clàssic en tenir cinc moviments, més que el dels quatre típics.

I començarem com es natural pel primer moviment Allegro ma non troppo: La peça es desenvolupa sense pressa. Les harmonies en la seva major part són simples i la música roman en cada àrea harmònica durant un temps força llarg. Això significa que hi ha molts passatges amb tons sostinguts llargs (el brunzit de les gaites) o notes repetides. A més, hi ha gran quantitat de repeticions de petits temes, melodies completes i fins i tot seccions senceres. Aquest moviment, almenys, exemplifica perfectament la preferència de Beethoven per l'expressió en comptes de la representació sonora. Escoltem-la dirigint Herbert von Karajan la Berliner Philharmoniker

El segon moviment Andante molto mosso és quelcom més literal, on les ondulacions penetrants de les semicorxeres representen el rierol murmurant. Vers el final emergeixen pintures sonores explícites, amb el cant dels ocells. Beethoven assigna la part de flauta com a rossinyol, l'oboè com a guatlla i els clarinets com a cucut. Escoltem-lo a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

Hi ha una pintura sonora literal d'un altra tipus en el tercer moviment – Allegro-. Primer escolte'm una figura d'acompanyament simple en els violins. Després entra l'oboè amb la melodia, però un compàs més tard, com si l'executant no hagués estat totalment llest per la seva entrada. Quatre compassos després aparentment es desperta el segon fagot, entra inesperadament tocant tres notes, després torna a caure adormit, només per despertar-se cinc compassos després. La melodia passa al clarinet—encara fora de temps—que de sobte és acompanyat per les violes i pels violoncels, aparentment un compàs més tard. És com si l'executant de la viola es despertés de sobte i comences a tocar i la seva entrada despertes al violoncel·lista. Després, la melodia passa a l'executant del corn, el qual també entra fora de temps. Finalment, es desperten els baixos i, per últim, el primer fagot, unint-se amb notes sostingudes. L'humor gentil d'aquest moviment s'enfosqueix vers el final, per simbolitzar l'acumulació de núvols de tempesta també al començament del quart moviment –Allegro- que inicia amb l’amenaça ominosa mitjançant un canvi inesperat vers una tonalitat llunyana. L'scherzo no acaba, sinó que la tempesta la interromp amb aquesta modulació. La violència de la tempesta resta descrita pel rugir dels timbals, trèmolos de cordes i dissonàncies estridents. Finalment la tempesta es calma i el moviment final segueix sense pausa. I en sense pausa dons aquests darrers tres moviments es toquen seguits, tenim el cinquè i darrer moviment o Cant dels pastors. Acció de gràcies després de la tempesta): Allegretto

L'himne del pastor del final ens fa retornar a l'atmosfera sense pressa del primer moviment. Un clarinet i després un corn toquen figures de cant tirolès sobre brogits de gaita en les cordes, abans d'escoltar el tema principal. El moviment finalitza amb un gest pastoral típic: modulació a l'estil tirolès del corn acompanyat per un brogit de vents. Escoltem ja els darrers moviments a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

I com que el programa d’avui es correspon a composicions que ens parlen de natura o de primavera, no podia obviar Les quatre estacions que és el títol d'un llibre de quatre concerts per a violí i orquestra (La primavera, L'estiu, La tardor i L'hivern) del compositor italià Antonio Vivaldi. Es tracta d'una obra descriptiva o programàtica que evoca, a través d'elements de llenguatge musical, diferents aspectes de les estacions de l'any, pero del que com es natural he triat tan sols la primavera. L’escoltarem per la London Philharmonic Orchestra dirigida per Itzhak Perlman i aquesta obra consta de tres moviments el 

I. Allegro. Desperta la primavera, se sent el cant dels ocells, el murmuri de les fonts, la tempesta.

II. Llarg i pianissimo: Tranquil·litat, murmuri de les plantes, lladrucs de gossos, el pastor dorm.

III. Allegro. Se sent una dansa campestre (siciliana) i les cordes greus imiten la nota "pedal" de la viola de roda.

293 - CURE, The

The Cure és una banda anglesa que va començar la seva carrera a la fi dels setanta amb l'edició de l'LP Three Imaginary Boys, en un moment musical conegut com a post-punk. És molt difícil categoritzar a The Cure en només un estil musical prenent en compte el so de la banda al llarg de la seva dilatada carrera, ja que en alguns treballs es pot escoltar un so clarament gòtic i fosc, mentre que en d'altres es poden trobar melodies pop i certs tocs de electrònica.

No obstant això, l'aparença estètica gòtica característica del líder de la banda, Robert Smith, sovint vestit amb roba negra i mostrant un rostre pàl·lid i un llapis de llavis tacant la boca, sumat a lletres que amb freqüència són introspectives i tenebroses, han fet que la banda sigui associada generalment amb el rock gòtic o dark.

I Comencem amb la musica, el 5 de febrer de 1980, la discogràfica de The Cure va editar el seu primer àlbum Three imaginary boys al continent americà sota el nom de Boys don’t cry amb diferents i afegides cançons, com ara la homònima Boys Don't Cry i l'abril del mateix any publica el seu segon àlbum d'estudi Seventeen seconds que va aconseguir el seu primer top 20 en llistes del Regne Unit, del que es va extreure el senzill, A Forest. 

292 - RUBEN BLADES

Musica salsa al programa d’aquesta nit i de la millor. Tindrem la musica de RUBEN BLADES, nascut al barri de San Felipe a la ciutat de PANAMÀ al juliol de 1948. No tan sols canta, també es compositor, music, actor, advocat i polític. Ha desenvolupat gran part de la seva carrera artística a la ciutat de Nova York. Els seus discos més reeixits els va realitzar al costat de Willie Colón per al segell discogràfic Fania durant el boom de la salsa. El seu estil ha estat qualificat com "salsa intel·lectual" i en molts països se’l coneix com el «poeta de la salsa». L'any 1969 marca el seu debut com a cantant i compositor quan publica el disc de llarga durada de Panamà a New York, amb l’orquestra de Pete Rodríguez, disc que, però, Blades no inclou en la seva discografia, pero nosaltres el tenim i el primer títol es JUAN GONZALEZ. Va ser al 1977 que amb la Fania All Stars edita el tema JUAN PACHANGA. Escoltem els dos temes a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

Aquell mateix 1977 Rubén Blades, es trobava gravant amb Willie Colón les primeres cançons del seu disc Siembra, i havia acabat de compondre "El Cantante," i li demana si te un tema per en Hector Lavoe, a qui havian trobat amb una sobredosi i necessitava un "bon tema" per ajudar-lo a recobrarse.  que al principi va ser reticent a donar-la a Hèctor, finalment va ser convençut per Colón, pero ell a posteriori va gravar aquest EL CANTANTE. I ja al 1978 edita SIEMBRA del que escoltem PLASTICO un tema que critica molts dels valors del materialisme, la frivolitat i la pobresa espiritual dels que compten amb la riquesa en els països més desenvolupats i que acaba rendint tribut a “gente de carne y hueso que no se vendió, orgullosa de su herencia y de ser latino”. Continueu a LAMEVAMUSICA de SANTS 3 RADIO

L’àlbum "Siembra" d’en Ruben Blades i Willie Colon ha sigut un dels discos més venuts de Salsa de tots els temps i considerat una obra mestra en la seva composició musical i contingut líric. L'àlbum va establir nous paradigmes en el camp artístic i comercial i, poèticament va dirigir un missatge d'orgull cultural, justícia social i alliberament polític als llatins que vivien al Continent americà en una època de discriminació i opressió política. L'àlbum va incloure el tema "Pedro Navaja" una crònica social d'antiherois de la ciutat de New York: El malandro, la prostituta i el borratxo que recreen la realitat violenta de les nits de qualsevol ciutat del món. El tema de més de 7 minuts de durada, és una narració plena de misteri i suspens entre personatges de la nit, que va in crescendo. I despres tenim un altre temazo que diu Ligia Elena, la cándida niña de la sociedad / Se ha fugado con un trompetista de la vecindad / El padre la busca afanosamente, lo está comentando toda la gente / Y la madre pregunta angustiada: en dónde estará... Be, millor en la veu de Ruben Blades que l’escoltem aquí a LAMEVAMUSICA de SANTS 3 RADIO. 

"The Last Fight" del 1982 constitueix el cinquè àlbum d'estudi de RUBEN BLADES on s'evidencia cert esgotament del duo Blades-Colon; però, apareixen dos temes destacats: YO PUEDO VIVIR DEL AMOR i What happened un tema d'Blades que havia estat gravat per Bobby Rodríguez en el seu àlbum de 1976. Aquest àlbum marca la fi de l'associació amb l'orquestra de Willie Colón i va generar una pel·lícula homònima de baix pressupost on Blades fa el seu debut com a actor. I aquests dos temes serveixen per acomiadar el programa dedicat a RUBEN BLADES, m’han quedat moltes moltes cançons, que restan per un proper programa del salsero per excel·lència.