264 - Wynton Marsalis & Eric Clapton Play the Blues

Wynton Marsalis & Eric Clapton Play the Blues es un àlbum en viu que escoltarem avui amb el màxim temps que ens permeten els 55 minuts aproximats de que disposem en cada programa. Aquest disc va ser gravat al Jazz at Lincoln Center de Nova York, entre els dies 7, 8 i 9 d’abril de 2011 i produït per Eric Clapton, Wynton Marsalis i Ashley Schiff Ramos. Trobarem tota una selecció de standars de blues i jazz, així com una versió de Layla.
Clapton i Marsalis es van reunir a partir de dos camps musicals diferents que convergeixen en un tema en el que tots dos estan íntimament familiaritzats, el blues. A ells es van unir membres de la Jazz at Lincoln Center Orchestra per aquests tres espectacles d'abril, que van incloure una gala benèfica i dos concerts públics. Marsalis és el director artístic de Jazz at Lincoln Center i va treballar amb l'orquestra per organitzar el material a executar, gairebé tots els temes havien estat seleccionats per Clapton. I començarem amb la seva musica, dos bons temes ICE CREAM de Howard Johnson i Rober King i tot seguit un tema de Bill Ewing i Sara Martin The Last Time, amb la magnifica trompeta d’entrada. Escoltem totes dues a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

263 - BEETHOVEN Simfonia núm. 9

He preparat pel programa d’avui quan es a punt d’acabar la primavera si l’escolteu dilluns o el començament de l’estiu si es dimecres, i he triat una musica solemne pero alegre. Aixi dons per que per que tots gaudim d’aquest setmana de traspàs de la primavera a l’estiu, he preparat la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis de 1824, una de les obres mes transcendentals i amb fragments dels mes populars de la historia. La Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 que al seu últim moviment incorpora una part de l'Oda a l’Alegria del poeta, filòsof i escriptor alemany  Friedrich von Schiller. És una música que s'ha convertit en un símbol de la llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, és l’himne de l’Unió Europea. Tots sabeu que aquest programa te una durada aproximada de 55 minuts i la novena simfonia que escoltarem per la Filharmònica de Berlin dirigida per Herbert Von Karajan dura 67 minuts, per tant he de triar quina part no escoltarem i serà el tercer moviment. Ho sento.

En aquesta simfonia apareixen recursos mai vistos fins aleshores: una gran orquestra, un quartet de veus solistes com son un soprano, contralt, tenor, baríton i el cor.

Dons prepareu-vos per escoltar i gaudir d’aquest gran concert, començant, com no, pel primer moviment, Allegro ma non tropo, un po maestoso. Aquest primer moviment és en forma sonata amb els seus dos temes, el desenvolupament i la reexposició. La simfonia arrenca de forma poderosa, amb un tema principal que transcorre en escales i variacions trepidants, amb incisos més endavant per als moments lírics, novament interromputs per la intensitat titànica de la composició. El volum de la simfonia és brutal per a l'època, recordeu al 1824. Escoltem-la ja a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.  Symphony No.9 in D minor, op.125 - 1. Allegro ma non troppo un poco maestoso

262 - The QUEEN

No se quin es el motiu però no he fet en els quasi 6 anys de LAMEVAMUSICA un programa amb la musica de QUEEN, i pensareu que aquest grup no es de LAMEVAMUSICA, però no es així, la seva musica sempre m’acompanya. I la meva proposta es de que a partir de la propera temporada faci unes series com he fet a altres grups importants.

I anem per la seva historia i la seva musica, al 1970 Tim Stafell abandona el grup Smile, banda que anys anteriors compartia escenaris amb altres grans grups com PINK FLOYD o FREE però la resta de Smile, que son Brian May, Roger Taylor i Faroukh Bulsara el veritable nom de Freddie Mercury, decideixen treballar junts. El nou grup passa a anomenar-se Queen i toquen junts per primer cop al 1971. Després d'haver-ho intentat abans amb tres baixistes, se'ls afegeix John Deacon, que completa el grup i continua així durant vint anys. Al 1972 treballen en el primer àlbum, i al 1973 apareix el primer single i també el primer àlbum, titulat simplement Queen. Primera gira a Anglaterra, com a teloners de Mott the Hoople. Durant el mateix any tornen a entrar a l'estudi i graven el seu segon disc "Queen II".

Al 1974 Surt a la venda el seu tercer disc Sheer heart attack, per primera vegada, un single de Queen arriba a la tercera posició a les llistes amb Killer Queen i al 1975 fitxen per EMI i es disposen a gravar el disc més arriscat i amb més pressupost fins a la data. El primer single que es publicarà d'aquest disc serà Bohemian Rhapsody, aconseguint el seu primer número 1 a les llistes, i Freddie Mercury, el seu autor, guanya un Ivor Novello. Escoltem totes dues a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

261 - The POLICE

Avui escoltarem la millor musica de la banda anglesa THE POLICE, del que farem un tast de cadascun dels seus cinc àlbums d’estudi. El seu estil va passar del post-punk dels seus inicis al 1978 amb el primer àlbum Outlandos d'Amour, al reggae blanc que van practicar en el segon disc del 1979 Reggatta de Blanc, explotant el seu exit a tot el món amb el seu tercer LP del 1980 Zenyattà Mondatta a qui seguiria al 1981 Ghost in the Machine. Van acabar la seva carrera amb un disc reconegut per la crítica com una de les seves millors produccions: Synchronicity del 1983, on podem trobar un dels seus temes més coneguts, número 1 a tot el món, Every Breath You Take. THE POLICE tenien com a lider a Gordon Matthew Sumner, més conegut com a Sting (nom que significa "fibló" en anglès, i que deriva d'un jersei de rugbi de ratlles grogues i negres, estil vespa, que el baixista sempre duia en la seva joventut), Andy Summers a la guitarra, i Stewart Copeland com a bateria, The Police va ser el conjunt britànic més reeixit dels 80 gràcies al seu impetuós pop-rock "new wave" enriquit per algunes dosis de reggae i un talent instrumental i compositiu sublim.

Outlandos d'Amour es l'àlbum debut dels POLICE, llançat al 1978, gravat amb "cintes usades" en una consola de 16 canals, en els estudis "Surrey Sound Studios". La major part de les cançons que apareixen en aquest àlbum havien estat assajades i presentades en viu amb anterioritat; per aquesta raó, diverses cançons es van gravar en una sola presa. Immediatament, Outlandos d'Amour es va convertir en tot un èxit de vendes, per ser un disc que barreja estils variats com reggae i rock; l'essència del so de The Police del que s’han venut nou milions de copies arreu del món. Aquest àlbum conté una de les cançons més aclamades de la banda, Roxanne, cançó inspirada en una prostituta que Sting hauria vist de pas per França, a més d'un altre èxits com Can not Stand Losing You i So Lonely i que son les que escoltem ara A LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.