206 - Lady Gaga & Tony Bennett (Cheek To Cheek)

El passat diumenge 8 de febrer els premis Grammy varen tenir l’actuació de la LADY GAGA i  TONY BENNET amb la cançó CHEEK to CHEEK, que va ser escrita originalment per Irving Berlin al 1935. I la seva actuació va ser la conseqüència de guanyar el Grammy al millor àlbum vocal pop tradicional aquella nit.

El primer tema gravat en disc de Bennet i Gaga va ser en el DUETS 2 on interpreten The Lady Is a Tramp i del que jo vaig quedar frapat sobre tot per la interpretació de la Gaga.

Al setembre del 2012 Bennet declarava a la revista Rolling Stone que Lady Gaga volia fer un àlbum de jazz amb ell i varen posar mans a l’obra i així sorgeix CHEEK to CHEEK primer àlbum d'estudi dels cantants i compositors nord-americans Lady Gaga i Tony Bennett. D’aquest àlbum diu Lady Gaga “Cheek to Cheek va sortir d'una amistat molt orgànica i de la relació que Tony i jo hem construït en els últims anys i que realment va ser un esforç de col·laboració. És molt important per a Tony ja que es tractava d'un disc de jazz. He estat cantant jazz des que era un nena i realment volia mostrar el costat autèntic del gènere. Hem fet un àlbum de clàssics del jazz, però té un toc modern”. 

Aquest àlbum de Gaga i Bennet també a obtingut el lloc n. 1 en el Billboard 200 de 2014. La primera cançó d’aquest àlbum es Anything Goes de Cole Porter i va ser gravada al 1959 per Bennett amb la col·laboració de Count Basie i la seva Orquestra, i Gaga va pensar que era una pista divertida amb un veritable atractiu i molt potent, també escoltarem la que dona titol CHECK to CHECK i totes tres cantades per la parella Bennet / Gaga,  a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.

205 - Tito Puente & Eddie Palmieri – Masterpiece

Al programa d’avui escoltarem bona musica del jazz llatí, amb la col·laboració de les dos grans bandes d’aquesta musica amb un llançament del 2000 amb el titol MASTERPIECE, i aquí tenim l’unió del percussionista Tito Puente i el pianista Eddie Palmieri amb un àlbum fantàstic de dos del mes prolífics musics de ritme llatí, que contant a mes amb un grup de musics i cantants llatins de renom i que s’uneixen en aquesta Obra Mestra. Malauradament aquesta històrica trobada va ser eclipsada per la mort de TITO PUENTE poc desprès de la gravació d’aquest CD.  I comencem escoltant ja la musica d’aquest disc i comencem amb La última copa que podreu comprovar que compta amb alguns matisos de tango, però immediatament es trenca en una ranura salsa contundent amb Herman Olivera en la veu principal. En el vell txa txa skool d’estil montuno escoltem Muddy's club blues in Weinhelm aquesta vegada amb Jerry Medina que produeix alguns sons vocals del scat enginyoses. A Tito Puente l’escoltem també al vibràfon. Escolteu-los al vostre programa LAMEVAMUSICA a la vostre emissora SANTS3RADIO.

204 - Emerson, Lake & Palmer

Escoltarem aquesta nit la musica d’Emerson, Lake & Palmer (també coneguts com ELP) una banda britànica de rock progressiu formada a Bournemouth, al sud d'Anglaterra al 1970, que va aconseguir la seva major popularitat en aquella dècada, venent més de 35 milions de discos i realitzant multitudinaris concerts. L'espectacularitat dels seus enregistraments i presentacions els van posar a l'altura de les grans bandes de la seva època. El trio, a la vegada, va preparar el camí a altres bandes progressives per a la difusió del gènere, passant d'una espècie de gueto musical a convertir-se en un fenomen radiofònic. Dins de l'explosió progressiva de la Gran Bretanya de finals dels anys 60, el trio Emerson, Lake & Palmer es va convertir en un dels noms més significatius i de major èxit comercial de l'estil, caracteritzat per una amalgama entre rock, jazz i música clàssica , que posava de manifest el talent instrumental dels seus protagonistes. El tercet estava compost per tres coneguts músics de l'escena britànica: el teclista Keith Emerson, batejat com al Jimi Hendrix dels teclats i que provenia del grup The Nice; el baixista, guitarra i cantant Greg Lake, provinent del mític grup King Crimson, considerat com a grup pioner del rock progressiu; i el bateria Carl Palmer ex-membre d'Atomic Rooster. Per tal esplèndid currículum era lògic que la nova banda atragués l'atenció tant de la premsa com del públic. Comencem a escoltar-los amb la seva introducció habitual en tots els concerts en directe amb la seva Introductory Fanfare, unida a PETER GUNN i a NUTROCKER, a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.

203 - Sixto RODRIGUEZ

En el programa d’avui escoltarem la musica d’un music, cantant i compositor nascut a Detroit als Estats Units al juliol de 1942, fill d’immigrants mexicans que van arribar als anys 1920. El seu nom es Sixto RODRIGUEZ, però se’l coneix artísticament com a RODRIGUEZ. En moltes de les seves cançons Rodríguez parla de les crueltats que enfronten els sectors socials més pobres i marginats de les grans urbs.
El 1967, sota el nom de Rod Riguez, va llançar el senzill I'll Slip Away mitjançant la petita discogràfica Impact. Durant tres anys, Rodríguez no compon res, fins que signa amb Sussex Records, una branca de la discogràfica Buddah. Un cop comença a treballar per Sussex, canvia el seu nom professional pel de Rodríguez, va gravar dos àlbums amb Sussex, Cold Fact l’any 1970 i Coming from Reality el 1971. Però després que tots dos van vendre molt poques còpies als EUA, la discogràfica el va acomiadar el desembre de 1975. I d’aquests dos albums seràn els protagonistes del programa d’avui, anem per ordre i del Cold Fact escoltarem en primer lloc la seva cançó mes coneguda Sugar Man, i desprès Only Good for Conversation i Crucify Your Mind, que ara mateix sonen a LAMEVAMUSICA

202 - CHARLES PASI

Tenim al programa d’avui a en CHARLES PASI un francès parisenc nascut al 1984, tot just 30 anyets, de pare italià i mare francesa. Un music que realitza una barreja única de jazz modern i de blues, acompanyat pels seus sons de l'harmònica. Va esser al 2006 que va llançar el seu primer àlbum i que anomena Mainly Blue (Principalment blau). El seu segon àlbum, Uncaged, va ser editat cinc anys més tard i va incloure el saxofonista Archie Shepp en dues cançons del disc. I el tercer disc que el titula Sometimes Awake (A vegades despert) que es va publicar al 27 d’octubre 2014. Després de graduar-se, va assistir a St Louis Escola de Jazz a Roma, i després va tornar a París per estudiar a l'escola de jazz Centre d’informations musicales  i l'escola Atla. Al 2005 va ser una de les revelacions al Festival de Blues sur Seine, guanyant el Premi electro acústica i el Prix Festiblues Internacionals de Montreal. Així dons tenim un nou descobriment que vull compartir amb tots aquells que encara no el coneixeu i amb el convenciment de que us agradarà el seu estil, la seva harmònica, la seva veu i la seva banda. I per començar un tema versionat per un munt de cantants i que no correspon a cap dels seus tres àlbums Dream a Little of Me i despres ja si del primer album MAINLY BLUE els temes If I move i White boy blues,  Tot això a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA