304 - VAN MORRISON -Live Astral Weeks

En una entrevista a David Wild per la revista musical Rolling Stone, Van Morrison va comentar sobre la publicació el 1968 del seu àlbum Astral Weeks: «No va rebre cap promoció de Warner Bros i aquesta és la raó per la qual mai vaig interpretar les cançons en directe. Sempre vaig voler tocar l'àlbum en directe i totalment orquestrat. Això és del que tracta. Sempre em va agradar l'enregistrament en directe i m'agrada escoltar discos en directe també. No sóc molt amant de l'estudi, és massa confinat. M'agrada la llibertat del directe, del so del moment ».

Previ a la publicació d'Astral Weeks Live at the Hollywood Bowl, Morrison va remarcar: «Hi ha certa dinàmica que pots obtenir en directe i que no pots aconseguir en un estudi de gravació ... Aquí ho aconsegueixes tot correcte, íntegre, en brut i en el moment.

Dons serà aquest disc en directe durant dues nits consecutives, el 7 i 8 de novembre de 2008, al Hollywood Bowl de Los Angeles (Califòrnia), coincidint amb el quaranta aniversari de la publicació original d'Astral Weeks. el que escoltarem avui en el màxim que dona el nostre i comencem amb Astral Weeks - I Believe I've Transcended. Sou a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

Totes les cançons que escoltarem d’aquest Astral Weeks Live at the Hollywood Bowl son escrites i compostes per VAN MORRISON. Amb només un assaig amb la banda complerta, Van respon portant aquest material mític de la seva vida amb el sentit i l'audàcia d'un home del rock, la vulnerabilitat d'un poeta, sentit de l'oportunitat d'un músic de jazz, i el domini d'un cantant que sap on trobar la màgia amagada en el seu material. El segon tema BESIDE YOU l’escoltem tot seguit a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

L'ordre de les pistes d’aquest Astral Weeks Live at the Hollywood Bowl canvia amb respecte del anterior del 68 després de Beside You, que hem escoltat i es passeja amb cadències i una bella obra d’ambient del guitarra acústic Jay Berliner. La primera sorpresa real és Slim Slow Slider, el tema de tancament del disc original i el tercer d’aquest directe. La profunda tristesa, impotència, por, que en la melodia es captura a través de la memòria malenconiosa. Però els temes de Van Morrison son presents protagonistes i els trovem sumits en el dolor tot confessant que el pes és més del que pot suportar en aquest I Start Breakin' Down. La seva ben curada veu, amb un registre més baix que l’original  fa tornar de la meravella d'un nen el 1968 a la receptivitat espiritual i la saviesa d'un home que ha resistit 40 temporades més de descontentament i d'angoixa. Escoltem aquests dos temes a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

Amb només un assaig previ als concerts i amb la tècnica habitual de Van Morrison a la producció i sense fer ús d'enginyeria de post-producció, Astral Weeks Live at the Hollywood Bowl sona essencialment tal i com es van desenvolupar els concerts. El mateix Morrison va comentar sobre els concerts i sobre el so en directe de la gravació: «Els concerts em van donar l'oportunitat de tocar aquestes cançons de la manera en que originalment estaven planejades».

Els blaus són pesats, el brunzit dels celtes hipnòtics, i mai són estàtics. Sweet Thing, son les que escoltem tot seguit i recordeu que seguiu al vostre programa de LAMEVAMUSICA, aquí a SANTS 3 RADIO.

Aquest Astral Weeks en viu no és ni més ni menys que un miracle. Lamentacions, emocions i fins i tot re-inventar la seva crònica mística d'una infància a Belfast, recolzat per una banda excel·lent, amb qui havia tingut només un assaig general, aquest es Van Morrison l’home en forma de bec.

Les cadenes acaricien Van Morrison amb lletres en sense dolçor; les guitarres creen un pont per lliurar el tema Cyprus Avenue, que s'annexa a la perfecció amb You Came Walking Down que les escoltem a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

Els dos concerts d’on va sortir aquest fantàstic directe van ser dividits en dos segments separats amb un intermedi de quinze minuts. La primera part va estar composta de temes clàssics del repertori de Morrison; la segona part, de les cançons d'Astral Weeks, interpretades en diferent ordre durant les dues nits en relació a l'àlbum original. Escoltem ara a Van Morrison acompanyat dels 14 membres de la banda dels directes en l’unió dels temes Ballerina i Move On Up, a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO

Astral Weeks: Live at the Hollywood Bowl no és Astral Weeks, però és honest i intens. Van Morrison no només canta aquestes cançons 40 anys més tard, canta des d'un lloc en el qual els comprèn i segueix fascinat pel que revelen. Aquest artista, que de vegades es desinteressat en la seva pròpia obra encara té un munt de foc en el seu ventre. I tanca el nostre programa i l’acomiada el tema Common One.

I realment ens hem deixat cançons per gaudir, pero no hi caben mes. Ara ja finalitzem el programa d’aquesta setmana, sempre amb el desig de que la hagueu gaudit.

Recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica.

El nostre tècnic Jordi Lozano i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.

303 - JAMIE CULLUM - Interlude

Tercer programa avui el que dedicaré a JAMIE CULLUM al llarg de la historia del programa. Els dos anteriors van ser al 2010 i 2013. Avui escoltarem el seu setè àlbum d'estudi, llançat el 6 d'octubre de 2014 al Regne Unit. Aquest àlbum està compost enterament per versions d'altres treballs d'artistes que inclou cançons escrites per Ray Charles , Randy Newman , Sufjan Stevens i Dizzy Gillespie.  També trobem l’acompanyament de dos artistes destacats com son Gregory Porter i Laura Mvula. 

I comencem LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO amb tres temes, el primer d’ells i que dona títol al disc INTERLUDE composat entre d’altres per Dizzy Gillespie, després DON’T YOU KNOW de Ray Charles i el tercer i tancant aquest primer cicle, del music i cantant Sufjan Stevens en el tema THE SEER’S TOWER. 

Aquest començament no ha estat gens malament, però això tan sols a fet que començar i continuo amb vosaltres escoltant aquest INTERLUDE de Jamie Cullum. Aquest àlbum és una col·lecció de dotze cançons, gravades majoritàriament des dels primers dies del jazz i gravades simplement en una habitació, amb increïbles músics, com sol ser en ell. Interlude va ser produït per Ben Lamdin i gravat en viu en l'estudi amb vint músics, en tan sols tres dies. Walkin de Richard Carpenter serà la primera que escoltarem a qui seguirà GOOD MORNING HEARTACHE acompanyat per Laura Mvula i tanca aquest segon grup SACK O’WOE gran tema del trompetista Cannonball Adderley. Sou a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

La darrera intenció de Jamie Cullum en aquest el seu setè àlbum, Interlude, és tornar a connectar fermament el cantant i pianista de jazz amb les seves arrels. Enrere han quedat els "coquetejos" amb l'electrònica, juntament amb el material original: Cullum toca en viu amb una orquestra de jazz. S'amplia el llibre de cançons per la qual cosa hi ha espai per al tema de The Animals Don't Let Me Be Misunderstood en companyia de Gregory Porter, però torna als clàssics amb My one and only love que ja haurem escoltat abans per John Coltrane o Frank Sinatra o potser per Ella fitzgeralt i fins i tot Sting. També recordarem a Hank Williams quan cantava Lovesick Blues doncs endavant la musica a LAMEVAMUSICA de SANTS 3 RADIO.

Sobre aquest Interlude, Jamie Cullum va dir: "Només vaig pensar que Interlude era un títol perfecte per a l'àlbum perquè aquest és realment el meu primer disc de jazz propi. Puc fer veure que he fet àlbums com aquest abans, però no ho he fet. ..Nom com Alice i John Coltrane, Nina i Billie i Sarah - són totes les pedres de toc per a 'Interlude'. I ja tan sols ens queden tres títols per finalitzar el disc que NO el programa, perquè continuarem amb mes musica de Cullum. Losing You del compositor i cantant Randy Newman, al que segueix un tema de Johnny Mercer que interpretava entre altres Ella Fitgeralt Out of this World i tanca el disc MAKE SOMEONE HAPPY i nosaltres continuem amb LAMEVAMUSICA.

I ara si, ja ens acomiadem de tots vosaltres, desitjant-vos que hagueu gaudit d’aquest bon disc INTERLUDE de Jamie Cullum amb el darrer tema que trobareu si compreu l’edició de luxe que inclou un DVD de l’actuació complerta de Jamie en Jazz a Viena i aquest tema es GRAN TORINO, que correspon a la musica de la pel·lícula del mateix nom. Agrair la col·laboració d’en Jordi Lozano com sempre el nostre tècnic. Recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre ....a   Sants3radio.cat/lamevamusica.

Soc Antoni Romero i tan sols queda desitjar-vos MOLT BONA NIT i SALUT.

302 - BOB SEGER

Roquer d'arrels amb una clàssica veu raspada, Bob Seger de qui escoltarem la seva musica al programa d’avui, va escriure i va gravar cançons que tracten de l'amor, les dones i temes sobre la classe treballadora, i és un exponent del heartland rock, significa el rock que parla sobre l'estil de vida del treballador nord-americà.

El seu nom de naixement es Robert Clark "Bob" Seger que neix a Lincoln Park, Michigan el 6 de maig de 1945, cantant, compositor, guitarrista i pianista. Després d’actuar als 60s com Bob Seger and The Last Heard i Bob Seger System als 70s va treure "System" dels seus àlbums i va continuar esforçant-se per aconseguir un èxit més ampli amb bandes. Així al 1973 va reunir The Silver Bullet Band, un grup de músics de l'àrea de Detroit, amb el que va aconseguir l'èxit a nivell nacional amb l'àlbum Live Bullet, gravat en viu el 1975 a l'Cobo Hall de Detroit. I precisament serà aquest l’àlbum en el maxim que doni el programa el que escoltarem. Tindrem propers programes per escoltar el millor d’aquest rocker. I comencem amb el primer tema de la nit i es clar d’aquest LIVE BULLET en directe i es Nutbush City Limits en la seva versió del tema escrit per Tina Turner, a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

Els membres originals de The Silver Bullet Band van ser a la guitarra Drew Abbott, a la bateria i cors Charlie Allen Martin, el teclista Rick Manasa, el baixista Chris Campbell, i el saxofonista Alt Reed. Amb aquesta banda nova amb la que es presenta ocasionalment, Bob Seger va publicar Seven i al 1975, Seger va tornar a Capitol Records i va publicar l'àlbum Beautiful Loser, amb ajuda de The Silver Bullet Band, amb el nou teclista Robyn Robbins reemplaçant a Manasa. El crític Dave Marsh va escriure més tard que Live Bullet és un dels millors discos en viu que s'han fet ... En alguns punts, en particular durant la barreja de Travelin 'Man i  Beautiful Loser, Seger sona com un home amb un tret al l'últim, les escoltem a SANTS3RADIO –LAMEVAMUSICA-

LIVE BULLET va ser un èxit de vendes a Detroit, Live Bullet, va començar a obtenir l'atenció en altres parts del país, venent mes que els àlbums anteriors de Seger, aconseguint difusió radiofònica en emissores de rock progressiu i de ràdios orientades a àlbums de rock, i permetent a Bob Seger més titulars en més espectacles. Tot i aixó Seger va tenir una popularitat en desequilibri, al juny de 1976, va ser l’ intèrpret destacat en el Pontiac Silverdome als afores de Detroit davant de gairebé 80,000 seguidors. No obstant això, la nit següent, Seger va tocar davant menys de mil persones a Chicago. Musica I've Been Working i el tema que es la pròpia visió de Seger de la clàssica vida a la carretera Turn the Page, son les que escoltem tot seguir a  LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

L’àlbum LIVE BULLET introdueix a Bob Seger en una àmplia audiència, revelant una passió desenfrenada i un compositor de gran talent. Abans del seu llançament, Bob Seger havia estat treballant amb l’edició de set àlbums i gires constants des del seu debut per gratar la consciència nacional americana des del 1968. Els dies psicodèlics de l’àlbum Ramblin Man 'Gamblin' del 1969 els deixa enrere estimant el seu territori per la seva duresa, meravellat per la honestedat de Bob Dylan i la narrativa de Chuck Berry cercant el seu propi so quan The Silver Bullet Band (bala de plata) va ser la banda acompanyant a través d'innombrables directes. Continuem amb la musica d’aquest magnífic àlbum i son Upper Middle Class i Bo Diddley, com no a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

LIVE BULLET, aquest magnífic àlbum de BOB SEGER i The Silver Bullet Band va ser gravat en viu al Cobo Hall de Detroit, davant d'una audiència apassionada a la seva ciutat natal, va ser un concert amorós i estimulant amb una gran actuació. La selecció de les cançons es basa principalment en el seu disc d’estudi d’aquell mateix any Beautiful Loser, però, submergit en els anteriors discos per demostrar que el seu treball com a compositor des de molts anys enrere era molt i molt consistent. Ho comprovem amb Ramblin' Gamblin' Man i Heavy Music al vostre programa LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

Però el que realment es aquest directe Live Bullet de BOB SEGER és com aquestes cançons fenomenals es toquen amb una intensitat ferotge, compromesa. Això podria ser tan sols un simple disc de rock and roll, però és un dels millors de la seva classe, establint Seger, als ulls dels escèptics, com un intèrpret de primer nivell i un bon escriptor. I tan sols queda escoltar el darrers temes de la nit Lookin' Back i Get out of Denver que ens acomiaden el programa d’avui dedicat a BOB SEGER. Com sempre agrair la col·laboració d’en Jordi Lozano el nostre tècnic. Sabeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. Soc Antoni Romero a la creació del programa i tan sols queda desitjar-vos MOLT BONA NIT i SALUT.

301 - AMY WINEHOUSE Live Paradiso

Aquest serà el tercer programa dedicat a una de les meves cantants preferides de tots els temps, AMY WINEHOUSE. He triat l’àlbum LIVE IN PARADISO, que correspon al directe d’un concert gravat el 8 de febrer de 2007 a la sala de concerts de rock Paradiso, que es també centre cultural a Amsterdam. Algunes cançons coincidiran amb els altres dos programes del 20 setembre 2011 o el del 1 juliol del 2013, però com es un directe les versions d’algunes d’elles seran diferents, això si, serè totalment fidedigne a l’ordre de gravació del mateix. I comencem amb JUST FRIENDS i TEARS DRY ON THEIR OWN, del disc BACK TO BLACK i la darrera d’aquest cicle CHERRY de l’àlbum FRANK. Escoltem-les a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

Winehouse va néixer en el si d'una família jueva i amb tradició musical en el jazz. Es va criar en l'àrea al nord de Londres, i va anar al col·legi Ashmole School. Quan tenia 10 anys, Amy va fundar una banda de rap anomenada Sweet'n'Sour; ella va descriure aquesta aventura com "els petits Salt'n'Pepa jueus". Va anar a l'escola de teatre Sylvia Young Theatre School als 12 anys, però en va ser expulsada als 13 per "no aplicar-se i fer-se un piercing al nas". Escoltem tres temes mes com son, CHERRY, Fuck Me Pumps I He Can Only Hold Her. Sou al programa de LAMEVAMUSICA de SANTS 3 RADIO.

L’àlbum debut de l’AMY WINEHOUSE va ser Frank, editat el 2003, i nomenat als Premis Mercury Music i va guanyar un Premi Ivor Novello el 2004. El 2006, va treure el seu segon àlbum, Back to Black. El 14 de febrer  del 2007 va guanyar un Brit award en la categoria de Millor Artista Britànica. El juny del 2007, Winehouse va ser novament nominada als Premis Mercury, per Back to Black; el seu disc ha assolit el platí als EUA, i com a fermall d'or aconseguí tres nominacions als "MTV Video Music Awards" 2007. El 10 de febrer del 2008, es va celebrar la cerimònia de lliurament dels premis Grammy 2008, on l’AMY va resultar la gran guanyadora de la nit amb cinc dels sis premis. Continuem amb la seva bona musica I Heard Love Is Blind, Wake Up Alone I Back To Black, que escoltem ara mateix a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

Pero no tot han sigut flors i violes a la vida d’aquesta gran cantant precisament la seva vida va estar marcada per l'abús de l'alcohol i altres drogues. AMY WINEHOUSE es trobava en rehabilitació per la seva addicció a les drogues i anorèxia nerviosa. Va haver d’entrar a un centre després que el diari The Sun publiqués un vídeo de la cantant consumint diverses drogues, finalment morí per un col·lapse produït pel síndrome d'abstinència el 23 de juliol de 2011. La seva mort prematura als vint-i-set anys, fa entrar aquesta estrella musical a l’anomena’t Club dels 27, quina llàstima. You Know That I'm No Good, Me And Mr. Jones i Rehab, son els tres temes que escoltem tot seguit a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

Arribem al final del disc i del programa de la setmana escoltant Love Is A Losing Game i la darrera de l’àlbum Valerie, una cançó de la banda britànica de música indie The Zutons que la varen llançar com a segon senzill del seu segon àlbum d'estudi, també va ser usada com a cortina musical de la cobertura d'un canal de TV britànic durant el Mundial de Futbol de 2006. VALERIE ha tingut molts covers, especialment de gent jove dedicada als concursos de talent, però la versió més coneguda, és la de Mark Ronson, vocalitzada per Amy Winehouse. I ja tan sols queda acomiadar-nos del programa, celebraré que haguem gaudit plegats del programa, agrair la col·laboració d’en Jordi Lozano com sempre el nostre tècnic i recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre ....a la web de Sants3radio. Soc Antoni Romero i tan sols queda desitjar-vos MOLT BONA NIT i SALUT.

300 - LANG LANG

Bona nit a tothom, aquest no es un programa mes, el que farem i escoltarem avui es el programa numero 300 de LAMEVAMUSICA i com sempre el realitzarem el nostre tècnic Jordi Lozano i aquest que us parla Antoni Romero, amb la creació i locució.

Serem amb vosaltres a la sintonia 103.2 tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit i si ho voleu per internet a: SANTS 3 RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA.

Com deia, em fa molta il·lusió celebrar el programa numero 300, i al llarg de les set temporades que he compartit amb vosaltres he tingut millors i pitjors programes, però l’ intenció es fer-ho sempre el millor que se i tan sols esperar els gaudim plegats.

I per aquest programa tan especial he triat un pianista i una musica molt especial. El pianista es LANG LANG un numero 1 a la musica clàssica d’avui, considerat per molts músics professionals i pianistes experts com el pianista més gran de l'actualitat, i el seu piano fins i tot ha estat comparat amb Frédéric Chopin o Franz Liszt. El descobriment de Lang Lang va arribar el 1999, va ser quan tenia 17 anys, amb la dramàtica substitució a l'últim minut d'un indisposat André Watts al Festival "Gala de la Centúria" de Ravinia, en el que va tocar el Concert per a piano n. ° 1 de Txaikovski amb l'Orquestra Simfònica de Chicago, amb un èxit clamorós, tant, que “The Chicago Tribune” el va nomenar el talent del teclat més gran i més excitant descobert en molts anys.

I la musica que he triat en aquesta primera part es La Rapsòdia sobre un tema de Paganini,  Op. 43, una obra concertant, es a dir per a concert, escrita per a piano i orquestra per Serguei Rakhmàninov. Segons indica la partitura, l'obra va ser escrita a la Villa Senar, entre el 3 de juliol i el 18 d'agost del 1934. Rakhmàninov, notable intèrpret de les seves pròpies obres, va interpretar la part del piano solista amb l'Orquestra de Filadèlfia a l'estrena de la peça que va tenir lloc a la Lyric Opera House de Baltimore, el 7 de novembre del 1934. La peça és un conjunt de 24 variacions sobre el tema capritx núm. 24, últim dels Capritxos de Niccolò Paganini, que ha inspirat obres de diversos compositors. La composició té una durada d'uns 25 minuts. L’escoltarem com deia amb el piano de LANG LANG i l’Orquestra del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, dirigida per Valery Gergiev.

Aquestes son les variacions que escoltarem. Així dons preneu seient i gaudiu d’aquesta meravella.

·        Introducció: Allegro vivace

·        Variació I (Precedente)

·        Tema: L'istesso tempo

·        Variació 2: L'istesso tempo

·        Variació 3: L'istesso tempo

·        Variació 4: Più vivo

·        Variació 5: Tempo precedente

·        Variació 6: L'istesso tempo

·        Variació 7: Meno mosso, a tempo moderato

·        Variació 8: Tempo I

·        Variació 9: L'istesso tempo

·        Variació 10: L'istesso tempo

·        Variació 11: Moderato

·        Variació 12: Tempo di minuetto (D minor)

·        Variació 13: Allegro (D minor)

·        Variació 14: L'istesso tempo (F major)

·        Variació 15: Più vivo scherzando (F major)

·        Variació 16: Allegretto (B flat minor)

·        Variació 17: (Allegretto) (B flat minor)

·        Variació 18: Andante cantabile (D flat major)

·        Variació 19: A tempo vivace

·        Variació 20: Un poco più vivo

·        Variació 21: Un poco più vivo

·        Variació 22: Marziale. Un poco più vivo (Alla breve)

·        Variació 23: L'istesso tempo

·        Variació 24: A tempo un poco meno mosso

En aquesta segona part del programa 300 de LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO, no serà una obra sencera, escoltarem diversos temes, tots ells molt coneguts on podreu escoltar les meravelles i virtuosismes d’aquest music xinés LANG LANG. Primer La Polonesa en LA bemoll major, op. 53 , també coneguda com a Polonesa heroica composta per a piano per Frédéric Chopin l'any 1842. És una peça molt exigent que requereix habilitats i virtuosisme molt excepcionals per ser interpretada amb un nivell de qualitat adequat. Immediatament després l’últim moviment de La Sonata per a piano núm. 11 en la major,  popularment conegut com la Marxa turca, una de les peces de pianos més conegudes de Mozart i, per extensió, de la música clàssica.

Escoltem ara el primer moviment Allegro maestoso de La Sonata per a piano núm. 8 en la menor, K. 310 obra de Wolfgang Amadeus Mozart composta a París entre el mesos de març i juny de 1778, a l'edat de vint anys. Tot una mostra de gran autonomia i riquesa en la inspiració. Tot i que hi ha la influència de Johann Schobert o Hullmandel, la personalitat mozartiana s'imposa veritablement. I desprès i també de Mozart escoltarem March in C Major n. 1 k408  a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO i com no amb el piano virtuós de LANG LANG

I acomiado el programa n. 300 que hem dedicat al pianista LANG LANG amb el tema GRAND VALSE BRILLANTE N. 2 Op. 34 de Frederic Chopin, desitjant que l’hagueu gaudit.

Si voleu tornar a escoltar aquest o qualsevol altre programa sabeu que entrant a la web de Sants3radio.cat/lamevamusica  els teniu tots.

SALUT i SORT per a totes i tots i recordeu que tots els divendres i dilluns som amb vosaltres i en directe. Jordi Lozano com a tècnic de so i Antoni Romero amb la creació del programa ens acomiadem de tots vosaltres fins la propera setmana. SALUT.

299 - CHRIS REA fins 1986

En el programa d’aquesta setmana tenim a CHRIS REA. La major part de la seva carrera musical es una fusió de pop, rock i blues, amb ocasionals elements orquestrals, dominada per la seva distintiva veu, greu i trencada, i per la seva característica tècnica de guitarra, basada en l'ús del slide de vidre, o bottleneck. Des de la dècada de 2000, després de sobreviure a una sèrie d'operacions quirúrgiques d'alt risc, la seva música ha anat derivant cap a l'estil Delta blues, la seva major influència, barrejat amb elements de gospel i jazz, però aquesta setmana ens quedarem l’any 1986 i deixarem per un proper programa la resta de la seva discografia. Christopher Anton Rea, aquest es el seu nom de naixement, és un músic britànic d'ascendència italo-irlandesa, nascut el 4 de març de 1951 a Middlesbrough, Anglaterra. A les seves facetes més conegudes de cantautor, guitarrista, compositor i productor musical, s'afegeixen les de pintor, actor i pilot de carreres.. L’any 1978, veu la llum el primer àlbum de Chris Rea titulat Whatever Happened to Benny Santini, pregunta que fa referència al nom artístic que el músic, de manera sarcàstica, va proposar als executius de Magnet, en considerar aquests que el seu veritable nom no era comercialment atractiu. Tot i que el primer senzill, Fool (If You Think It 's Over), que escoltarem tot seguit, gaudeix de gran popularitat en els EUA i al Regne Unit, Chris Rea desconeixedor de les polítiques discogràfiques, se sent profundament decebut amb el resultat al entendre que s'havia despullat a l'àlbum dels sons més propers al blues, deixant només els tints pop i les picades d'ullet a la Tamla Motown. El 1979 surt al mercat Deltics, el segon àlbum del cantautor, rep crítiques positives, però no es converteix en un super vendes del que extrec el títol DIAMONDS.

298 - TXARANGO -El cor de la terra

El 14 de març de 2017 es publicà a YouTube, Una Lluna a l'Aigua, el primer senzill del grup TXARANGO. Durant la setmana del 20 al 26 de març es pengen cada dia dues cançons i finalment, el diumenge 26 de març es publica el disc EL COR DE LA TERRA sencer a la web oficial del grup, amb la possibilitat de descarregar-lo lliurement (seguint la tònica dels altres discs). Aquest serà el disc que escoltarem avui i presentaré las cançons exactament com ells ho fan a la seva pàgina web dedicada a l’àlbum i encapçalen amb: Som un riu que sempre avança, de la guerra en farem dansa”. El primer títol es OBRIU LES PORTES. Aquesta és la porta d’entrada a l’àlbum “EL COR DE LA TERRA”. El nostre crit a la lliure circulació de les persones. Com ja sabeu en aquest nou disc hem decidit col·lectivitzar la nostra música i aquesta cançó servirà per acompanyar la feina de UNITAT CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME,una plataforma que aplega unes cinc-centes entitats i que té com a objectiu lluitar contra el discurs feixista i racista de tota mena, a través de la sensibilització i la mobilització. I la segona cançó Una lluna a l’aigua neix amb el foc de l’estiu i parla del desig, de l’atracció, de la música i la vida esclatant-nos contra el cos. Aquesta cançó servirà per acompanyar la feina de l’Obra social de la PAH, nascuda l’any 2011, reivindica i posa en pràctica la reapropiació ciutadana d’aquells habitatges buits en mans d’entitats financeres i grans propietaris. Escoltem les a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

297 - NINO ROTA

Avui dia no estan massa de moda les pel·lícules italianes, una mica han perdut aquells magnífics directors dels anys 30s als 70s del segle passat, però les seves pel·lícules i com no la seva musica han quedat permanents. Musica com la que va produir en Giovanni Rota Rinaldi, conegut com a NINO ROTA, nascut a Milà al 1911 i desaparegut el 10 d’abril de 1979, ara farà 38 anys de la seva mort i valgui aquest programa com a recordatori d’aquest qui va ser un gran compositor de musica clàssica i sobre tot cinematogràfica.

Va escriure música per a piano, música de cambra i música simfònica, deixant tres simfonies i diversos concerts, destaca el seu famós "Divertimento Concertant" per a contrabaix i orquestra dedicat al gran solista Franco Petracchi i el seu Concert per a trombó. Va destacar igualment com composició d'escena, i a mes autor de diverses òperes.

Dons d’aquest compositor NINO ROTA escoltarem avui les seves millors musiques de pel·lícules. Es conegut i recordat sobretot per ser l'encarregat de la música de les pel·lícules del director de cinema Federico Fellini. La seva música sol ser delicada i marcadament romàntica, destacant especialment les seves seccions de fusta i corda. També va dominar a la perfecció la composició per a veu. I donem pas ja a la musica i per ordre cronologic. Aixi dons al 1952 i pel film EL XEIC BLANC escoltem LO SCEICCO BIANO a qui seguirà de I VITELLONI,  aquí com a ELS INUTILS i la darrera d’aquest cicle LE NOTTI DI CABIRIA del 1956 traduïda com Les nits de Cabiria, totes tres dirigides per Federico Fellini. Sou a SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA. 

296 - FRANK ZAPPA fins 1974

Escoltarem avui la musica d’un music difícil, que si no l’heu escoltat mai probablement us costi assimilar la seva musica. Fent una comparativa es com aquell primer gotet de vi, o la primera cervesa, que de principi el rebutgeu però es molt possible que desprès vulgueu mes, per aquella exquisidesa. En fi vosaltres mateix decidireu quan escolteu la musica de FRANK ZAPPA, que neix com a Frank Vincent Zappa el 21 de desembre de 1940 a Baltimore i passa a millor vida el 4 de desembre de 1993, compositor, guitarrista, cantant i productor discogràfic. Amb una carrera de més de trenta anys, va compondre rock, jazz, blues, electrònica, música clàssica i música concreta, o acusmàtica, entre d'altres. També va treballar com a director de cinema i de videoclips, i va dissenyar portades d'àlbums. Després d'una infància plena de malalties, la seva família va emigrar al desert californià on va descobrir la seva passió per la música. El programa d’avui tan sos dona per escoltar alguns dels seus discos i he decidit escoltar des els inicis i fins l’any 1975, faré mes programes per anar avançant. I tot fent un salt endavant arribem al seu àlbum debut al 1966 amb la banda The Mothers of Invention, FREAK OUT!, que va ser el segon àlbum doble de la historia. Combina rock convencional amb improvisacions impossibles. D’aquest disc he triat Hungry freaks, daddy i Trouble every day, una cançó antiracista en plena època de disturbis racials. Escoltem-les a SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA.

295 - LONE STAR

Avui farem un repàs a la musica d’un grup català dels anys 60s que m’agradava molt escoltar, era un grup que importava els temes mes escoltats però amb la diferencia que traduïen la majoria de les cançons al castellà i eren, en aquells temps, molt mes entenedores. Son mes del boom posterior a El duo dinamico, Miguel Rios, Los Relampagos o Micky y los Toni, imitadors la majoria dels grans conjunts anglesos, i son per exemple LOS SIREX, Salvajes, Mustang, Cheyenes, etc., tots grups que m’agradaven però particularment m’agradaven els LONE STAR, de qui avui escoltarem les seves millors cançons.

Lone Star és un grup de rock format a Barcelona per Pere Gené (veu i líder de la formació), El grup LONE STAR es crea al 1959, quan el seu lider Pere Gené va retornar a Barcelona, després de viure durant un any a Londres, on va viure l'eclosió del rock and roll en tota la seva esplendor. Gené havia fet classes de piano al conservatori del Teatre del Liceu i va tornar a Catalunya amb la idea de formar un grup de rock. Va ser així com va reunir a alguns antics companys del conservatori per compondre la formació, com Willy Nab (guitarra solista), Rafael de la Vega (baix), Enrique Fusté (piano) i Enrique López (bateria). El nom de LONE STAR es per la fascinació d’en Pere Gené pel blues i per la Guerra Civil dels Estats Units.

Al 1961 graven el primer EP i abandonen la banda Willy Nab i Enrique Fusté. I es al 1964 versionen La casa del sol naciente, traducció al castellà del famos tema de The Animals, dons aquesta versió dels Lone Star va vendre mes senzills que la original, arribant a ser número 1 a Amèrica del Sud i posteriorment, a Espanya. A partir del seu èxit van gravar més EPs per EMI o LA VOZ DE SU AMO, encara que van consistir només en versions, entre les quals destaquen més adaptacions de The Animals, com Comprensión (Don't Let Me Be Misunderstood), «Yo lloro» (I'm Crying) o «Muy lejos de aquí» (We Gotta Get out of This Place). Escoltem aquest quatre temes a LAMEVAMUSICA DE SANTS3RADIO.