169 CANTANTS ITALIANES 50s, 60s i 70s.

Com vaig dir al programa de la setmana passada escoltarem avui dones cantants italianes dels 50s als 70s, i no seran totes les cantants però si moltes i les mes escoltades durant aquella època. Escoltarem les millor cançons de l’Ornella Vanoni 1934, Milva 1939, Mina 1940, Rita Pavone 1945 i la Gigliola Cinquetti 1947 i com vaig fer la setmana anterior escoltarem per ordre de la seva data de naixement.

Qui va néixer abans es ORNELLA VANONI que ho fa el 22 de setembre de 1934 a la ciutat de Milà. Estudià a l’estranger i quan Vanoni torna a Milà s'acosta al món de l'espectacle, iniciant-se al 1953 com a actriu a l'escola del Piccolo Teatro de Milano. Els seus primers èxits com a cantant arriben amb les conegudes com Canzoni della Dolenta, un repertori popular que retrata amb dramatisme la mala vida milanesa, amb alguns temes de Gino Paoli. Ornella Vanoni participa en el programa televisiu "Canzonissima" i en diverses competicions el 1964, amb Tu si na cosa grande guanya el Festival de Nàpols al costat de Domenico Modugno. El seu repertori s'enriqueix amb temes d'autors com Domenico Modugno, Burt Bacharach, Charles Aznavour i Gilbert Bécaud, entre d'altres. El 1967 aconsegueix grans èxits televisius en els quals Ornella Vanoni s'afirma com refinada i sensual intèrpret de la cançó melòdica italiana.

El 1970 participa al Festival de Sanremo amb el tema Eternità , encara que va ser amb el single següent amb el qual va obtenir el seu major èxit: L' appuntamento (La cita). Al 1976, grava en directe un disc històric que es una relectura de musica brasilera de bossa nova, La voglia, La pazzia, L'incoscienza, L' Allegria, escrit per alguns dels grans de la musica brasilera como Antonio Carlos Jobim i Chico Buarque, cantat en italia per la Vanoni amb . Toquinho i Vinícius de Moraes, amb un èxit de gran repercussió musical, popularitzant la música d'aquests grans autors brasilers a Itàlia. I en aquí ens aturem perquè sabeu la meva debilitat per la musica brasilera en especial d’aquests intèrprets i comencem escoltant els primers temes de la nit Senza paura, Samba in preludio i Io so che ti amerò a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

168 - CANTANTS ITALIANS dels 50s als 70s

Tenim al programa de LAMEVAMUSICA d’aquesta setmana musica italiana cantada pels homes cantants dels anys 50,60 i 70s, no de tots els que jo recordo, però es la de la musica que he pogut trobar d’aquella època. Itàlia es el país de la musica tenint un àbac molt ample d’estils, des de l’opera passant per les tarantel•les i fins a la musica contemporània. I va ser els anys de la musica d’aquells anys que els italians van marcar historia al nostre país, el èxit que mes va impactar va ser l’any 1965, en un EP en què quatre cantants italians Jimmy Fontana, Gianni Morandi, Rita Pavone i Donatella Moretti interpretaren en català alguns dels seus èxits del moment. Malauradament no puc oferir-vos aquestes cançons en català però si en el seu propi idioma, l’italià. La propera setmana faré el programa de musica italiana cantada per dones, per tant escoltem ja al programa de LA MEVA MUSICA a SANTS3RADIO primer en Jimmy Fontana amb el seu IL MONDO, a Gianni Morandi amb el tema Se non avessi più te. Pero a qui si tinc en català es el tema que Pino Donaggio enregistra l'any 1966 en el seu EP en català amb adaptacions de quatre temes propis i l’escoltem amb Jo que no puc viure sense tu. Un cop escoltades les cançons que en aquell 1965 van encoratjar a tots els catalans al escoltar a 4 italianes/italians cantant en català en plé franquisme, quan cap intèrpret del estat espanyol va tenir, diguem la gentilesa, de cantar una cançó en català. I continuem amb els cantants d’aquella època i ho farem per ordre de la seva data de naixement, en primer lloc escoltarem la musica de RENATO CARASSONE nascut al 1920 i que la seva reputació augmenta als anys cinquanta, quan apareix al mercat el primer LP. El primer èxit comercial és Maruzzella al 1954, amb música de Carosone i lletra d'Enzo Bonagura. Els enregistraments posteriors, especialment els escrits amb el lletrista napolità Nicola Salerno, com Torero (1957) i Petrol Caravan (1958), entre d’altres conquereixen les llistes d'èxits d'Europa i l'Amèrica del Nord. Torero, que va estar dues setmanes al capdamunt de les llistes nord-americanes. Se'n coneixen més de trenta gravacions als Estats Units i traduccions a diversos idiomes. I les a la sintonia 103,2 de SANTS3RADIO i al teu programa de LAMEVAMUSICA. 

167 The MANHATTAN Transfer “VOCALESE"

Avui tenim musica del disc VOCALESE del grup vocal THE MANHATTAN TRANSFER, editat al 1985 per Atlantic Records, considerat com el més apreciat i elogiat per la crítica. L'àlbum és la culminació de l'exploració de l'estil vocalese que el quartet de Nova York ja havia adoptat en molts dels seus discos anteriors, seguint els passos de grans noms del jazz com Jon Hendricks i Eddie Jefferson. El terme "Vocalese" es refereix a un estil de música que posa lletres a peces instrumentals de jazz. The Manhattan Transfer i Hendricks havien col•laborat en diverses ocasions abans de Vocalese, a partir de l’album FOUR BROTHERS del 1978. Jon Hendricks va creure en el projecte Vocalese i per tant va decidir agafar-se un any sabàtic per treballar amb Manhattan Transfer. Hendricks va escriure totes les lletres de les cançons del disc, la reelaboració en clau Vocalese d’alguns clàssics i estàndards del swing, hard bop, rhythm and blues i el jazz cool. The Manhattan Transfer tenia des del principi l'harmonia de les seves veus en base de la secció del saxofo de l’orquestra de Count Basie. Amb Vocalese, no només podria tocar amb aquesta orquestra sino que posava a prova la fórmula d'un grup amb cançons difícils d'interpretar, emfatitzant tan amb l'harmonia com especialment la melodia produïda per alguns dels grans solistes i improvisadors de jazz. Vocalese obre el disc amb That's Killer Joe, que és la clau revisada vocalese de Killer Joe, gravat al 1960 per Jazztet, un grup hard bop liderat pel saxo tenor Benny Golson i el trompeta Art Farmer. Mentre que el segon tema de l’àlbum i de la nit es Rambo, un clàssic de Count Basie, compost per JJ Johnson al 1946. Manhattan Transfer va contar per l'enregistrament amb l'Orquestra de Count Basie dirigida per Thad Jones qui després de la mort del líder s’havia fet carrer de la direcció i l’acompanya en aquest tema. I ja sonen aquests dos temes al programa de LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

166 NEIL YOUNG

Neil Young, de qui escoltarem avui la seva musica, neix a Toronto el 12 novembre de 1945 es músic i compositor canadenc, considerat àmpliament com un dels més influents de la seva generació. Va començar la seva carrera musical al Canadà el 1960 amb grups com The Squires i The Mynah Birds, abans de traslladar-se al 1966 a Califòrnia per fundar els Buffalo Springfield amb Stephen Stills i Richie Furay. Va ser al 1968 que va iniciar una carrera en solitari que dur més de 50 anys i 35 àlbums d'estudi fins ara, amb una contínua exploració de diferents gèneres musicals, especialment durant la dècada de 1980, quan va experimentar amb estils com el swing, el blues i el rockabilly. Va ingressar per partida doble, com a artista en solitari i com a membre de Buffalo Springfield, al Saló de la Fama del Rock and roll, que el va descriure com un del millors compositors i intèrprets de rock and roll. El seu treball es caracteritza per unes lletres marcadament personals, moltes d’elles amb crítica social i posicions antibel·licistes. Escoltem ara els primers temes de la nit i comencem amb la cançó votada com la millor de Neil Young pels lectors de la revista Rolling Stones, aquesta es Old Man desprès tenim la cançó Heart Of Gold que va ser numero 1 al 1972, Quan Neil Young va tocar per primera vegada The needle and the damage done (L'agulla i el dany fet) al gener de 1971, el guitarrista de Crazy Horse, Danny Whitten, li quedaven dos anys per morir de sobredosi. Però Young ja veia el camí horrible on Whitten es dirigia, pero no va ser l'únic en el cercle d'amics de Neil que havien sucumbit a l'addicció a l'heroïna en la dècada dels setanta, a ells li va dedicar aquest tema. I ja sonen al programa de LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

165 -The Rolling Stones 1978/1981

Dedicarem el programa d’avui al grup britànic de música rock The Rolling Stones, continuant des de el darrer dedicat en aquesta banda per tant del 1978 i fins a 1981, recordeu que a cada any de LAMEVAMUSICA li hem dedicat un programa als Rolling Stones i la temporada passada ja varem repassar aquest grup fins l’any 1977. Com dèiem l’any anterior els Rolling es caracteritzen per melodies senzilles y estructures simples amb pocs acords, amb lletres crues tocant temàtiques socials i amb un contingut explícitament sexual. Repassarem avui els àlbums Some Girls del 1978, Emotional Rescue del 1980 i al 1981 Tattoo You. Cap a finals de la dècada dels 70 els Rolling van començar a rebre crítiques per la qualitat dels seus treballs motivat per no aconseguir l'acceptació com les seves produccions de principis de la dècada, sent considerats com una banda «obsoleta» degut a l’expansió de la música punk. Enmig de les crítiques van editar Some Girls, el 9 de juny de 1978, grimpant directament fins al cim convertint-se en l’àlbum més venut als Estats Units i la resta del món al superar els 10 milions. Inspirat en la música punk i disc, el disc contenia cançons ràpides amb lletres cíniques i forta crítica social. D’aquest àlbum es van extreure els senzills Miss You, Beast of Burden, Respectable i Shattered, que van figurar entre les 40 principals de les ràdios britàniques i nord-americanes. Les ressenyes de la crítica especialitzada van ser notablement favorables per aquest SOME GIRLS destacant les seves composicions àgils i comencem amb els dos primers temes que son aquest MISS YOU i Beast of Burden, a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

164 GUSTAV HOLST – Els Planetes

Els planetes (títol original en anglès The Planets), Op.32, és una suite orquestral composta entre 1914 i 1918 pel compositor  Gustavus Theodor Von Holst, pero conegut com a Gustav Holst, nascut a Cheltenham, Regne Unit el 21 setembre 1874 i mora a Londres el 25 maig 1934. Fou estrenada el 29 de setembre de 1918 per l'orquestra del Queen's Hall, dirigida per sir Adrain Boult. L'obra està formada per set moviments, cadascun dels quals porta el nom d'un planeta i un subtítol que explica la seva funció característica. Està escrita per a una gran orquestra amb instruments que no s'utilitzen gaire, com la flauta travessera baixa, l'oboè baix i la tuba tenor. Està formada per set moviments, cada un dedicat a un dels set planetes, exceptuant la Terra, que es coneixien en l'època en la que va compondre l'obra. L'únic que falta, doncs, és Plutó, descobert l'any 1930.

La música de cadascun dels planetes vol mostrar les característiques que els hi atribuïen els astròlegs. Els diferents quadres orquestrals que formen aquesta obra mostren el domini del compositor, que aconsegueix els adients climes orquestrals per a cada planeta.

I comencem amb el primer moviment que correspon al planeta “MART, el portador de la guerra”. Es una peça molt bèl·lica, el compàs de 5/4 fa que la peça sigui molt brusca i de les obres més esfereïdores que mai s'hagin compost. Una vigorosa figura rítmica en compàs de 5/4 actua de leitmotiv, mantenint-se constant en el vaivé dels temes, mentre la corda fa un ritme ostinato. Els instruments de vent inicien el tema principal amb tres notes llargues que formen una dissonància anomenada a l'Edat Mitjana com "Diabolus in musica" o tríton. Aquesta figura rítmica va modulant i augmentant quant a volum sonor fins a la lenta secció central marcat a la blanca 5/2, escoltant-se primer el tambor i després les trompetes fent el ostinato inicial. Tot el fragment està estructurat en tres seccions, cadascuna aconsegueix el clímax dramàtic.

Holst volia que aquest moviment s'interpretés més ràpid que una marxa normal per crear un ambient mecànic i inhumà. Escoltem dons MART EL PORTADOR DE LA GUERRA a la nostre emissora SANTS3RADIO i al programa LAMEVAMUSICA

163 NINA SIMONE – Little Girl Blue

Avui 21 d’abril de 2014 fa 11 anys de la mort d’una gran dama del soul, del jazz, del blues, pianista i cantant anomenada la Sacerdotessa del Soul, ella es NINA SIMONE, a qui le dedicaré el programa d’avui. Quan va debutar públicament en un recital de piano als deu anys, els seus pares, que s'havien assegut a la primera fila, van ser obligats a moure’s perquè altres assistents blancs ocuparen els seus llocs. Aquest tipus de condicions de vida la motivarien més endavant a involucrar-se en el Moviment pels Drets Civils. Als disset anys, Simone marxa a viure a Filadèlfia, on dona classes de piano i acompanya a diversos cantants. Gràcies al suport de diversos patrocinadors, entre ells el seu antic professor de música, estudia piano a la prestigiosa Escola de Música Juilliard a la ciutat de Nova York, però la falta de recursos l’impedeix aconseguir el seu somni de convertir-se en la primer pianista negra de concert dels Estats Units. Més tard es va presentar a una prova per estudiar piano a l'Institut Curtis, però es rebutjada. Simone estava convençuda que la varen rebutjar per ser negra. De Nova York la seva família es va traslladar a Filadèlfia, on va intentar aconseguir una beca, però també va ser rebutjada també pel seu color. Llavors, Simone es va acostar al blues i al jazz, després de començar a treballar en un club nocturn de Atlantic City per ajudar econòmicament a la seva família. L’àlbum debut de la cantant, pianista i compositora NINA SIMONE es del 1958 i l’anomena Little Girl Blue que també va ser llançat com Jazz As Played in an Exclusive Side Street Club per la discogràfica Bethlehem Registres. Nina va néixer al 1933 per tant tenia 25 anys i encara aspirava a ser una concertista de piano clàssic i això ens ho demostra en molts d’aquest temes. I comencem amb un tema de Duke Ellington Mood Indigo i desprès una cançó de Willard Robison Don't Smoke in Bed demostrant una capacitat per captar tant l'humor com el patetisme, escoltem-ho a la nostre emissora SANTS3RADIO i al programa LAMEVAMUSICA.

162 The BEE GEES -fins 1976

En el programa d’avui tenim la musica dels BEE GEES una banda britànic/australiana formada al 1958. Aquest grup musical es format pels germans Gibb, Barry nascut al 1946, i els bessons Robin i Maurice nascuts al 1949 a Anglaterra. Els bessons son morts, Maurice al 2003 per una obstrucció intestinal i Robin al 2012 desprès d’una llarga batalla contra el càncer. La família emigra a Austràlia el 1958 i s'estableixen a Redcliffe al nord de Brisbane, a Queensland. Formen una banda que primer anomenen The Rattlesnakes, després Wee Johnny Hayes & the Bluecats. A que es deu el nom de la banda? Doncs tot va esser en una reunió que varen mantenir els germans Gibbs amb la seva mare Barbara Gibbs, el promotor del grup de nom Bill Goode, el punxa discos d’una emissora de radio que es diu Bill Gates, van acordar que la coincidència de tantes inicials B.G. feien que aquest fos el nom del grup. Cap el 1960, els Bee Gees estaven actuant en espectacles televisius, i en els propers anys començarien a treballar regularment en ressorts a la costa de Queensland. Barry, va cridar l'atenció de l'estrella australiana Col Joye per la seva capacitat per escriure cançons, així que va ajudar als joves Bee Gees a tenir un acord d'enregistrament amb la discogràfica Festival Records al 1963 amb qui van llançar dos o tres senzills en un any. Un èxit menor al 1965, Wine and Women, va impulsar als germans per fer en aquest mateix any el seu primer àlbum com a banda. A finals de 1966, la família Gibb decideix tornar a Anglaterra per buscar fortuna amb la música. Mentre venien de viatge, els germans van saber que el seu tema Spicks and Specks, que havien gravat el 1966 va arribar al n. 1 a Austràlia. Escoltarem en el programa d’avui la musica dels BEE GEES fins l’any 1976 i comencem amb aquest Spicks and Specks en directe i To Love Somebody balada que originalment era per Otis Redding i que han interpretat molts cantants. Som a LAMEVAMUSICA a SANTS3 RADIO

161 BEN L’ONCLE SOUL

El programa d’avui es un d’aquells en el que us presento alguna novetat, algú que he escoltat i com que m’agrada’t dons el vull compartir amb tots vosaltres. Ja han passat per aquest programa musics o cantants novells o no tant però que eren una mica novetat, vull recordar a Jamie Cullum al programa del 22/09/2010, avui ja tot un numero 1, recordeu que vindrà de nou al Poble Espanyol de Barcelona el 3 de juliol d’enguany, també vam escoltar la Mishka Adams com a l’Isabelle Geffroy –Zaz- al 2012, i al gener del 2013 eren Esperanza Spalding, Anna Roig, Silvia Perez Cruz i la Maria Coma. Doncs be avui tinc tota un altre novetat, un jove de quasi 30 anys, o sigui nascut al 1984 exactament el 10 de novembre, cantant de soul, francès de Tours, el seu nom de naixement Benjamin Duterde, pero el nom artístic es BEN L’ONCLE SOUL. A l’inici el seu nom artístic era Oncle Ben però va haver de canviar-lo per un problema de drets amb la marca d'arròs americana Uncle Ben’s. La seva afició pel soul i la música negra no és gens estrany ja que porta sentint-la des d'abans de néixer, a la seva mare li apassionava aquest tipus de música. Ben va ser bressolat amb Otis Redding o Sam Cooke. Va prendre el biberó i les seves primeres farinetes amb Ray Charles, Aretha Franklin, Marvin Gaye i altres artistes del segell Motown, que poblaven la discoteca de la seva mare. I fins a tal punt arriba el fervor que Benjamin té per aquest so que s'ha tatuat al canell esquerra aquesta paraula: " Motown " El 2008 la divisió del segell Motown a França s'interessa per ell. Han vist la versió que Ben realitza de Seven Nation Army de White Stripes i volen fitxar-lo. El 2009 es publica un primer maxi-single en el qual està inclosa aquesta versió. El maxi es titula Soul Wash i està compost per sis temes que recreen altres tantes cançons dels 90 i 2000 però interpretades com en els 60 i en anglès. Escoltem dons aquest Seven Nation Army, Crazy de Gnarls Barkley, i Barbie girl del grup de pop Aqua.

160 JANIS JOPLIN

Janis Lyn Joplin, coneguda com a JANIS JOPLIN neix a Port Arthur, Texas el 19 gener de 1943. Va ser una cantant de rock and roll, soul i blues caracteritzada per la seva poderosa veu, el seu esperit rebel i un talent innat. Va ser un símbol femení de la contracultura dels '60 i el moviment hippie i la primera dona a ser considerada una gran estrella del rock and roll. Ella va començar a cantar al local del cor de l’esglessia de Crist, i va ampliar la seva escolta a altres cantants de blues com Odetta, Billie Holiday i Big Mama Thornton. La seva adolescència va estar marcada per la segregació racial i l'experimentació de noves formes d'expressió artística, per això al seu poble causava commoció el seu idealisme en la lluita pels drets dels negres, a més de les formes artístiques, la literatura i la música que intentava desenvolupar amb els seus companys de secundària. Als setze anys comença a cantar, quan estudiava Belles Arts a la Universitat de Texas a Austin, ho feia de forma habitual en els bars. Participava freqüentment amb la Waller Creek Boys. Allà , li va donar curs a la seva creativitat i va experimentar amb tot, al punt de gairebé morir per l'abús de les drogues i l'alcohol. El 1963, es va traslladar a la ciutat de San Francisco on va començar a ser coneguda. I per tots aquells que no coneixeu a la Janis Joplin i us esteu delint per escoltar la seva veu, aquí teniu els primers temes de la nit que corresponen al seu primer àlbum de l’estiu de 1967 Big Brother and the Holding Company llençat per la banda del mateix nom amb qui ella es va unir al juliol del 66,. i prepareu-vos per gaudir començant pel seu famós Bye, Bye Baby i continuem amb Down on me que ja sonen al programa de LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.