382 - BRYAN ADAMS -1991 a 1998

Faré avui el segon programa dedicat al cantant i fotògraf canadenc BRYAN ADAMS que neix a Ontario el novembre de 1959. Al programa anterior del passat 17/11/18 varem escoltar la seva musica fins l’any 1988, dedicarem avui escoltant el mes important fins el 2015, començant des de el 1991. Passats els anys 80, Bryan torna de nou el 1991 amb el seu nou àlbum d'estudi, Waking Up The Neighbours, tot i el gran èxit entre el públic, ja que era innovador, va tenir repercussions negatives, ja que Bryan havia canviat completament el seu gènere, passant d'un soft rock i la balada comú al metal clàssic i a una balada una mica "pesada" , el tema del canvi de gènere, dins el mateix context anglès rocker, és típic en la música de Bryan. Un exemple són les dues primeres cançons que escoltarem que també son els seus èxits més importants són Everithing I Do (I Do It For You), banda sonora de la pel·lícula Robin Hood: Príncep dels lladres, i també escoltarem Thought I'd Died And Gone To Heaven, a LAMEVAMUSICA El 1993, el seu àlbum recopilatori So Far So Good es llençava amb els seus temes més populars i coneguts, així com una nova cançó, Please Forgive Me, aquesta cançó fa de l'àlbum tot un clàssic. També el 1993 Bryan intervé amb un duo, aquesta vegada amb Barbara Streisand, i donen com a resultat la melancòlica cançó I Finally Found Someone. El 16 de novembre del mateix any llença All for Love cançó escrita per Bryan Adams, per a la banda sonora The Three Musketeers. Cantada a trio per Bryan Adams, Rod Stewart i Sting. I les escoltem ja a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO. El 1995 també va venir amb gran sorpresa per als que esperaven una cançó de Bryan Adams, amb la cançó Have You Ever Really Loved A Woman?, una versió balada-flamenc en què s'incloïa la participació del recordat guitarrista espanyol Paco de Lucía. La cançó va formar part de la banda sonora de la pel·lícula "Don Juan de Marco". L’any 1996 composa cançons amb Michael Jackson i edita el novè àlbum d’estudi 18 til I Die. On trobem cançons d’exit com STAR i Hey Elvis en homenatge a Elvis Presley, que forma part del single de l'edició japonesa d’aquest mateix àlbum. Sou a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO. El 1997, i ja observant la gran acollida que el públic dóna a la música de Bryan Adams, la cadena televisiva MTV decideix donar-li l'oportunitat que gravi el seu propi Unplugged, l'àlbum recopila un concert senzill de clàssics, senzill tant per la seva rítmica acústica, com per la seva percussió, i es llencen al mercat dos cançons noves de la que escoltarem Back To You. I arrivat l'any 1998 edita l'àlbum On A Day Like Today, del qual la cançó més coneguda i de més èxit va ser When You'r Gone cantada a duo amb l'ex-Spicegirl Melanie Chisholm. Dels singles que es van editar d'aquest àlbum he triat Inside Out. I lamentablement, perquè m’ho estava passant molt be, el programa arriba a la fi quan som a l’any 1998 un recorregut de 7 anys a la musica de Bryan Adams. Així dons acomiadem el programa de la setmana. Recordeu que som amb vosaltres tots els divendres i repetim dilluns. I sempre ....a la web de Sants3radio. El nostre tècnic Roger Gonzalez i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.

381 - CARNAVAL 2019

Ja hi som, ja hem arrivat a CARNAVAL o CARNESTOLTES com preferiu, a Barcelona i a mig mon es una de les festes més alegres de l’any i esdeveniment de disfresses, desfilades i perquè no una mica de desvergonyiment, permissivitat i cert descontrol. Sembla que el seu inici son les festes paganes, com les realitzades en honor a Bacus, les saturnals i lupercals romanes i segons els historiadors els orígens es remunten a les antigues Sumèria i Egipte fa mes de 5000 anys. Donen inici al nostre país amb el Dijous Gras o Llarder i acaba el Dimecres de Cendra. Pero com que el nostre programa es per escoltar i ballar, perquè no, al programa del nostre carnaval he triat musica per ballar i molt i comença amb un fantàstic disc anomenat ¡Oye Frank! Sonata Latina Tribute Orchestra; que correspon a estandars de jazz passats a ritmes llatins i tocats per músics cubans i dominicans i els dos temes triats son COME FLY WITH ME, FLY ME TO THE MOON i I've Got You Under My Skin, que sonen a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. El Carnaval es una festa variable en les seves dates, es regeix pel calendari lunar i te a veure amb la Setmana Santa, per saber la seva data hem de tirar 40 dies enrere, 40 dies que corresponen a la Quaresma i després 7 dies que corresponen a la durada del Carnestoltes. Mes bona musica per ballar, recordarem a Ruben Blades i el seu PEDRO NAVAJA, però en aquesta ocasió una versió molt diferent del disc Una noche con Ruben, acompanyat per la Jazz At Lincoln Center Orchestra amb Wynton Marsalis el seu trompeta i director artístic i també la mateixa orquestra però en aquesta ocasió del seu disc LIVE IN CUBA ens ofereix 23’s ADVENTURE, Balleu amb aquest ritme caribeny al vostre programa LAMEVAMUSICA. Continuem amb aquesta musica ballable cent per cent però ara mes tranquil·la per baixar les pulsacions, i seguim amb la mateixa Jazz At Lincoln Center Orchestra amb Wynton Marsalis ara amb la col·laboració de BOBBY CARCASSES amb el tema COMO FUE i després Eddie Palmieri neix a Nova York el 15 desembre de 1936, gran pianista i compositor, fundador de les bandes La Perfecta, La Perfecta II i Harlem River Drive, es reconegut com un dels artistes més innovadors en la història de la música hispana i un dels pioners de la salsa. Dons amb la seva LA PERFECTA II l’escoltem amb EL MOLESTOSO II. I comencen a sonar i recordeu que sou a LAMEVAMUSICA. Arturo Sandoval music cubà, nascut al 1949 ha guanyat renom internacional com a trompetista de jazz però també pianista, percussionista, compositor i arranjador, inclús de música clàssica, un músic total que ha gravat entre molts altres aquest ULTIMATE DUETS del que escoltarem dos temes, el primer del soulmen Stevie Wonder però en aquesta ocasió amb la veu de Prince Royce el tema Don´t You Worry 'Bout A Thing i després a Alejandro Sanz i el seu CORAZÓN PARTIO. I tot perquè continueu ballant al ritme del programa LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. I amb la cançó DOS GARDENIAS cantada pel magnific cantant cubà IBRAHIM FERRER recolzat per Buenavista Social Club acomiadem aquest programa especial per Carnaval. I amb el Medley Cielito Lindo - La negra i Mariachi que ens ofereix Tito Puente i Eddie Palmieri amb la portentosa veu d’Oscar d’Leon acomiadem aquest programa especial per Carnaval. Hilton Ruiz va ser un pianista de jazz nord-americà, d'ascendència porto-riquenya especialista en ritmes afro-cubans pero també un talentós bebopista, escoltem del seu disc ENCHANTMENT el tema que dona titol a l’àlbum. Bona musica i molta alegria, sabeu que som amb vosaltres tots els divendres i repetim dilluns. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. El nostre tècnic Roger Gonzalez i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.

380 - Tony Bennett & Diana Krall

Anthony Dominick Benedetto, de nom artístic Tony Bennett neix al Queens de la Ciutat de Nova York a l’agost de 1926 o sigui que aquest any farà 93 anys i encara actiu, com sabeu és un cantant estat unidenc d'orígens italians, es un dels últims grans crooners de mitjans del segle 20. El seu repertori es basa en estàndards o cançons clàssiques de la música popular, majorment balades i jazz. He triat per escoltar al programa d’avui l’àlbum «Tony Bennett Diana Krall Love Is Here To Stay», però com es un disc de poca durada escoltarem altres cançons gravades a duet amb altres grans cantants. Comencem amb la musica i escoltem 'S Wonderful, My One And Only i But Not For Me a LAMEVAMUSICA. Tony Bennett ha estat vist com l'etern rival de Frank Sinatra, encara que es van professar mútua admiració i van gravar junts el cèlebre tema New York, New York. Després d'una perllongada crisi en les dècades de 1970-80 per problemes personals i pel canvi de les modes musicals, va recobrar puixança en els anys 90 i actualment és molt benvolgut pels crítics i el públic de les noves generacions. El 2006, 2011 i 2012 va gravar tres reeixits àlbums de duets amb figures femenines com Lady Gaga, Amy Winehouse, Mariah Carey, Barbra Streisend , K.D. Lang, Norah Jones, també amb masculins així com amb artistes llatins. Escoltem ara Nice Work If You Can Get It, Love Is Here To Stay, I Got Rhythm i Somebody Loves Me, i recordeu que ho escolteu a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Love Is Here to Stay és un àlbum col·laboratiu de Tony Bennett i Diana Krall, llançat el 14 de setembre de 2018, on també es presenta el grupo de jazz amb seu a Nova York, Bill Charlap Trio. Totes les cançons de l'àlbum són del Great American Songbook i van ser compostes per George Gershwin, amb lletres d'Ira Gershwin. Bennett va gravar per primera vegada "Fascinating Rhythm" al 1949. En tornar a gravar la cançó per aquest disc que escoltem, va rebre el títol de Guinness World Records per "el temps més llarg entre el llançament d'un enregistrament original i una regravació del mateix single pel mateix artista ". El lapse de temps és de 68 anys i 342 dies, d'acord amb el jutge de Guinness que va presidir l'establiment del rècord. Dons ara escoltem Do It Again, I’ve Got A Crush On You i la dita Fascinating Rhythm, I les escoltem a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. En Tony Bennett i Diana Krall son amics des de fa mes de dues dècades. Anteriorment, Krall va participar en l'enregistrament de dos àlbums de Tony Bennett. Al 2006 Duets: An American Classic i anteriorment al 2001Playin 'with My Friends: Bennett Sings the Blues. I aquest Love Is Here to Stay és el seu primer projecte integral junts, del que escoltarem els dos darrers títols del disc They Can’t Take That Away From Me i Who Cares però no marxeu que el vostre programa de LAMEVAMUSICA, continua amb mes musica del TONY BENNET. L’any 2014 Tony Bennet va repetir col·laboració amb Lady Gaga gravant a duo un àlbum complet de clàssics: Cheek to Cheek, que es va alçar amb el número 1 a la llista d'àlbums nord-americana superant el milió de còpies mundialment i rebent un Grammy al millor àlbum de pop tradicional, a qui li vaig dedicar un programa el 29 de març de 2015, però THE LADY IS A TRAMP, que es la cançó que escoltarem i que correspon al disc DUETS II, com també ho son les dos següents BODY AND SOUL amb la companyia de AMY WINEHOUSE i el seu gran exit BLUE VELVET compartint micro amb K.D. LANG. Sou a SANTS3RADIO A LAMEVAMUSICA. I com tot te un final i també aquest programa, recordarem el tema que varen gravar en TONY BENNET amb la dona soul per excel·lència ARETHA FRANKLIN amb el titol Hoe Do You Keep The Music Playing, que em serveixen per acomiadar el programa dedicat al REI DEL ROCK. Recordeu que som amb vosaltres tots els divendres i repetim dilluns. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. El nostre tècnic Roger Gonzàlez i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.

379 - JARABE DE PALO & Orquestra Filharmònica de Costa Rica

L'últim projecte musical de Jarabe de Palo es titula JARABE FILARMÓNICO, presentat el passat 5 d’octubre. Un disc amb 13 cançons, inspirat dels concerts que van oferir l'Orquestra Filharmònica de Costa Rica al costat de Pau Donés a finals de l'any 2017. Seixanta músics dirigits pel Mestre Marvin Araya i amb arranjaments de Paul Rubinsntain, han fet que les cançons més conegudes de Jarabe de Palo sonin ara més belles que mai. Una delícia per a les oïdes de tots aquells a qui els hi agradi Pau Donès, alma mater i lider indiscutible d’aquesta banda. Escoltarem aquest àlbum i comencem amb els tres primers títols que son AGUA, BONITO i DEJAME VIVIR, que sonen a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. Pau Donés va començar la seva història musical als 15 anys juntament amb el seu germà Marc, formant un grup anomenat J. & Co.Band i posteriorment un altre anomenat Dentaduras postizas. Durant aquest període combinava les seves actuacions musicals en locals de Barcelona amb un treball en una agència de publicitat. L'èxit li arribaria després d'un viatge a Cuba, on li va arribar la inspiració que li portaria a escriure la cançó La Flaca, que va donar títol al seu primer disc al 1996. El seu primer tema es fa famós un any més tard, gràcies a un espot publicitari, portant al disc a vendre milions de còpies en diversos països. Escoltem ara tres temes també molt populars com son DEPENDE, DICEN i DOS DÍAS EN LA VIDA. Recordeu que sou a LAMEVAMUSICA. Després de LA FLACA tot un èxit en un primer disc Pau Donès buscava demostrar que el grup no era un grup d'un sol èxit, i amb aquesta idea es va llançar al 1998 DEPENDE que hem escoltat, que va ser produït per Joe Dworniak als estudis Moody de Londres durant dos mesos. Aquest disc va comptar amb col·laboracions com Ketama i va continuar amb una lírica irònica que va aconseguir connectar amb part del públic hispà i fins i tot arribar al públic italià. El 2001 van publicar De Vuelta y Vuelta, el seu disc més conceptual. Mostra un canvi a la banda amb el primer videoclip de l'àlbum, en el qual Pau apareix afaitant-se el cap, desprenent-se de la seva característica cabellera. Mes musica amb els temes EL LADO OSCURO, FRIO i GRITA i tot això a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. El lider de JARABE DE PALO amb 52 anys i després de patir el càncer de còlon que els metges li van detectar el 2015 i que, després de diverses operacions, l'any passat va tornar a ressorgir. Així dons aquest 2019, en principi Pau Dones s'acomiadat del public, si be no per la malaltia, segons diu, però ha decidit posar un punt i apart a 20 anys de carrera i dedicar-se a la seva família i sobre tot a la seva filla. Escoltem ara HUMO i el seu títol estrella LA FLACA. Sou a SANTS3RADIO –LAMEVAMUSICA- Jarabe de Palo ha rebut guardons com 2 Premis de Música, Ondas i nominacions als Grammy com es el latin Grammy com a Millor grup, Millor Cançó, Millor grup Rock i Millor Àlbum Rock i al 2009 va rebre pel seu àlbum "Orquesta Reciclando" el Latin Grammy a la Millor Enginyeria de gravació. I per acomiadar el programa de LAMEVAMUSICA d’aquesta setmana escolteu ME GUSTA COMO ERES, i TE MIRO Y TIEMBLO. I amb aquests temes ens acomiadem del programa d’avui dedicat a PAU DONES i la seva banda JARABE DE PALO. Sabeu que som amb vosaltres tots els divendres i repetim dilluns. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. El nostre tècnic Roger Gonzalez i qui us parla Antoni Romero us desitjem MOLT BONA NIT i SALUT.

378 - HUGH LAURIE - Didnt It Rain

Tenim de nou al programa d’aquesta nit el segon disc de HUGH LAURIE actor de televisió i de cinema, comediant, pianista, escriptor, músic, director de cinema, novel·lista i guionista. El coneixem sobre tot per ser l’actor de televisió, de l'Escurçó negre i Els Joves, també apareix en un capítol de la sèrie Friends l'any 1998, i també ha aparegut regularment a la sèrie de la BBC Spooks i Fortysomething, pero sobre tot va ser al 2004, quan aconseguiria arribar al públic del tot el mon amb la seva participació en la sèrie House, on interpreta al Dr. House. La passada temporada 2016-17 de LAMEVAMUSICA va començar precisament amb aquest personatge i avui escoltarem el màxim possible del seu DIDNT IT RAIN (no plou). En aquest disc no sols canta ell, el trobem molt ben recolzat per uns músics i cantants que i donen molt de joc, com en el primer tema THE St. LOUIS BLUES a qui segueix JUNKERS BLUES i un tango, que es el germà sud-americà del Blues però a ritme de vals KISS OF FIRE d’Angel Villoldo, que ja sonen a LAMEVAMUSICA. Didn’t It Rain es un disc amb mes virtuts que defectes, Hugh Laurie grava piano i veu molt menys rígid que al seu primer disc i l’escoltem molt còmode amb tota una selecció de clàssics fantàstics. Els músics que l'acompanyen, la Copper Bottom Band, són uns virtuosos del gènere: la bella i talentosa cantant guatemalenca Gaby Moreno i la portentosa Jean McClain en les veus femenines, la seva participació va molt més enllà de ser només coristes. Kevin Breit i Greg Leisz a les guitarres, David Piltch al baix, Vincent Henry, Robby Marshall i Elizabeth Lea encarregats dels metalls, la bateria de Jay Bellerose, i Patrick Warren i Larry Goldings als teclats. El disc el va produir Joe Henry, que ha treballat amb gent de la talla d'Solomon Burke, T-Bone Burnett i Elvis Costello aconseguint una sonoritat impecable d'arranjaments precisos. Continuem amb la musica i amb la col·laboració de Taj Majal escoltem Vicksburg Blues, The Weed Smoker's Dream i Wild Honey sonen aquí a LAMEVAMUSICA. Aquesta selecció de cançons de blues que va triar el mateix Hugh Laurie per aquest disc DIDNT IT RAIN, segueix la seva tradició de ser un recorregut més profund que qualsevol antologia per l'esperit de Nova Orleans i el blues del sud d'Estats Units, en general, però l'anglès Laurie, deixa netes cançons a les que els fa bé embrutar-les una mica, però, de tota manera, s'agraeix que un tipus amb la possibilitat de visibilitzar la seva passió per la música com pocs, prengui riscos de repertori amb cançons així amagades. Ara bé el so de Laurie i la seva banda, és massa perfecte per ser blues, la tribuna per a aquestes grans cançons és el gran valor d'un àlbum que, de totes maneres, mereix una oportunitat. I continuem amb mes musica com aquest Evenin', Didn't It Rain i Careless Love al vostre programa de LAMEVAMUSICA. Hugh Laurie tocant el boogie amb la seva banda, de vegades recolzant i deixant que els seus acompanyants cantants i li robin el focus d'atenció, el que fan amb facilitat. Ningú es preocupa per reinterpretar les cançons o sorprendre un oient, només volen gaudir recreant els sons i les melodies que estimen, una actitud que poques vegades és alienant, encara que tampoc és molt contagiosa. Tots els involucrats estimen al boogie i estimen el swing, feliços de tocar els accents amb força i de treure les vuitenes notes, i si mai hi ha una raó convincent per escoltar Laurie i l'equip que aborden aquestes cançons tan estimades, ningú involucrat s'avergonyeix, i és una forma bastant agradable de passar un diumenge a la tarda. Escoltem ara un blues ensucrat com aquest One For My Baby,I Hate A Man Like You i Changes i les tenim a LAMEVAMUSICA. I arribem al final del programa amb una cançó de Bobby Sharp cantada entre molts per Ray Charles o Trini Lopez i aquesta es la versió de Laurie Unchain My Heart , i després un directe que els mes grandets recordareu molt be Yeh Yeh, que serveix per acomiadar-nos del programa dedicat al disc DIDN’T RAIN de HUGH LAURIE. Recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. El nostre tècnic Roger Gonzàlez i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.

377 - ED SHEERAN

Ed Sheeran es diu en realitat Edward Christopher Sheeran i va néixer a Halifax, una ciutat a West Yorkshire d'Anglaterra, el 17 de febrer de 1991. És cantant, compositor i guitarrista. Des de nen va començar en la música cantant a l'església a la qual assistia i també va aprendre a tocar la guitarra. Als 16 anys va abandonar l'escola secundària, i es va traslladar a Londres per perseguir una carrera artística. Sheeran recorda que en la seva infantesa escoltava discos de Bob Dylan i Eric Clapton, i que l'àlbum Irish Heartbeat de Van Morrison, el va induir a la música. Als quatre anys va començar a cantar al cor de l'església local i als onze a tocar la guitarra. Amb catorze va realitzar les seves primeres composicions musicals mentre estudiava, i al 2.008 amb setze anys abandona l'escola secundària i marxa a Londres per aconseguir la seva carrera artística realitzant petites actuacions musicals en les nits de micròfon obert. Va publicar un disc curt de forma independent a principis de 2011, però va captar l'atenció del mític Elton John, qui el va posar en contacte amb el segell Asylum Records i va signar un acord de gravació. Al setembre de 2011 va llançar el seu àlbum de debut, titulat amb el símbol de la suma, '+', que va tenir un èxit comercial i va estar en els llocs alts de la llista musical de discos del Regne Unit. D’aquest disc escoltem The A Team, Lego House i Give Me Love a LAMEVAMUSICA 2014 Ed Sheeran juga amb les cadències de l'hip-hop, però en la seva essència és un cantant i compositor molt sensible, un que prefereix les melodies d'amor a les cançons de protesta, cosa que és bastant evident en el seu àlbum del 2014 X, la seva segona col·lecció de cançons originals. En aquest disc destaca la canço Sing, una col·laboració amb Pharrell Williams que conté part de l'emoció natural de "Happy". Quan Sheeran canta suau, poques vegades canta trist: és un híbrid de Chris Martin i David Gray., Un noi que no ha perdut el seu romanticisme. També el trobem en aquest disc fent incursions en el rap que són evidències de la joventut de Sheeran i la seva generació, cosa que manté aquest disc X de ser simplement una mica de pop madur excel·lentment elaborat donant-li un caràcter atractiu. També d’aquest àlbum escoltarem Don't, Photograph, Thinking out loud i See Fire, a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. 2017 Ed Sheeran va esdevenir una superestrella mundial després del llançament de X al 2014, i mentre va tenir fama es va prendre un any d'absència de les xarxes socials, coincidint amb el moment en què va treballar en el seu tercer àlbum. Al març del 2017 va llançar l’àlbum Divideix, comparat amb els seus dos predecessors, Divideix, té el seu títol interpretat com un símbol matemàtic, és colorit i àgil. El disc divideix amb cançons d'amor i confessions revelades, que, al seu torn, li permeten jugar amb diferents estils al llarg de l'àlbum.  L’atractiu principal de DIVIDEIX es la musicalitat de Sheeran, particularment la seva facilitat per convertir el seu folk-rap en pop adult. Al llarg de tot el dis sembla estar mes segur en el seu suau estil i una confiança combinada amb tocs del nou estil, por ser el seu àlbum mes fàcil de gaudir, escoltem també Castle on the Hill, Shape of You, Perfect i Galway Girl amb els que acomiadem el programa dedicat a ED SHEERAN. Recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. El nostre tècnic Roger Gonzàlez i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.

376 - CÉCILE McLORIN SALVANT

Tenim al programa d’avui a CÉCILE McLORIN SALVANT nascuda als Estats Units Americans el 28 d’agost de 1989, cantant de jazz i guanyadora del primer premi Thelonious Monk International Jazz Competition del 2010, amb tan sols 21 anys. Publicant el primer àlbum, Cécile, poc després. El segon àlbum, WomanChild, l’edita al 2013 a Mack Avenue Records, rebent una nominació al Premi Grammy de 2014 per a l'Millor Àlbum de Jazz Vocal. També guanya quatre categories en el Down Beat de 2014. El seu tercer àlbum, For One to Love, llançat el 5 de setembre de 2015, guanyant el premi Grammy per Millor Àlbum de Jazz Vocal del 2016. I nosaltres escoltarem avui part del seu quart disc editat al 2017 i que anomena DREAMS AND DAGGERS (Somnis i dagues). Un doble CD amb 23 temes que clarament no podrem escoltar en la seva totalitat, així dons comencem amb el primer tema del programa i del disc And Yet a qui segueix Devil May Care. I així comença LAMEVAMUSICA. Poc després de l'aparició de Cécile McLorin Salvant a l'escena musical, el crític del New York Times, Stephen Holden, va declarar: "Mentre Cécile McLorin Salvant ficava cançons en un brillant tapís de seda, vaig pensar que, si algú pot estendre el llinatge de les tres grans dames del Jazz, Billie Holiday, Sarah Vaughan i Ella Fitzgerald: és aquesta virtuosa de, llavors de 23 anys ". La revista Downbeat va afegir èmfasi a la confiança d'Holden a l'atorgar-li a Cécile la primera posició en una categoria sense precedents en la seva enquesta anual de crítics de 2014. I Wynton Marsalis va comentar: "una vegada en una generació o dues obtens un cantant com aquesta". Continuem el disc tal i com està editat amb Mad About the Boy. Sam Jones' Blues i More, A LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Escriu Matt Collar a Allmusic «La juxtaposició de conceptes dualistes com l'amor i la ira, l'alegria i l'angoixa, i la forma en què aquestes emocions estan unides indissolublement a les nostres ments romàntiques informen a tots del virtuós àlbum de Cecile McLorin Salvant, produït urbanament, el quart àlbum de 2017, Dreams and Daggers. Gravat en viu al Village Vanguard (de vegades es pot escoltar a l'audiència entusiasta) i en l'estudi al DiMenna Center de Nova York, el conjunt de doble disc presenta a Salvant en una selecció d'estàndards acuradament curada i diversos originals, tots tocant els temes de Romanç i desamor. Escoltem ara Never Will I Marry, Somehow I Never Could Believe a LAMEVAMUSICA aqui a SANTS3RADIO. Juntament amb el seu trio habitual del pianista Aaron Diehl, el baixista Paul Sikivie i el bateria Lawrence Leathers, a CÉCILE McLORIN SALVANT s’uneixen en diverses ocasions el conjunt de cordes clàssiques Catalyst Quartet, que subministren una capa cinematogràfica de l'orquestració, a través dels magnífics arranjaments de Paul Sikivie un estil que a Cecile l’emotiva. Mes musica com If a Girl Isn't Pretty, una breu Red Instead, Runnin' Wild i el darrer títol del primer CD The Best Thing for You. Som a LAMEVAMUSICA aquí a SANTS3RADIO. I arribem al final del programa de la setmana dedicat a la meravellosa veu de CÉCILE McLORIN SALVANT amb You're My Thrill, el primer tema del segon CD,però hem comprometo a fet un altre programa aquesta mateixa temporada per escoltar la resta d’aquest fantàstic disc. Sabeu que si voleu tornar a escoltar aquest o qualsevol altre programa els trobareu a SANTS3RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA. SALUT per a totes i tots i recordeu que tots els divendres i dilluns som amb vosaltres i en directe. Roger Gonzàlez com a tècnic de so i Antoni Romero amb la creació del programa. Molt bona nit.

375 - Creedence Clearwater Revival

En un moment en què el rock estava evolucionant lluny de les forces que havien fet possible la música en primer lloc, Creedence Clearwater Revival va portar les coses a les seves arrels amb el seu concis síntesi de rockabilly, swamp pop, R & B i country. Tot i que la seva música va ser deguda a un gran esforç grupal en els seus arranjaments estrets i enganxosos, la seva visió va ser molt del cantant, compositor, guitarrista i líder John Fogerty. Composicions clàssiques de Fogerty per Creedence. ambos van evocar imatges perdurables dels Estats Units i van reflectir els problemes socials més importants del dia. El geni de la banda tenia la capacitat per aconseguir això amb el poder econòmic i primordial d'un conjunt de rockabilly clàssic. Dons be per escoltar la seva musica de nou, recordeu el programa n. 33 del 16.05.2010, he triat el sisè disc dels seus directes de 1970-71 on fan un repàs de tota la seva musica. No podrem escoltar la totalitat del disc però per començar a xalar escoltem The Midnight Special - The Night Time Is The Right Time i Down On The Corner a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Els elements clau de Creedence Clearwater Revival havien estat las tarimes en les bandes de bars durant aproximadament una dècada abans del seu avanç cap a l'èxit nacional a la fi dels anys seixanta. El germà gran de John, Tom Fogerty, va formar els Velvets Blaus a finals de la dècada dels 50 a El Cerrito, Califòrnia, un petit suburbi a l'altre costat de la badia de San Francisco. A mitjans dels anys 60, amb alguns enregistraments irremeiablement foscos, la banda - incloent Tom i John amb dos amics, el bateria Doug Clifford i el baixista Stu Cook, editen diversos senzills. Eren uns seguidors de la invasió britànica i el grup només es va trobar quan John va prendre les regnes fermes de la direcció de la banda, cantant i escrivint pràcticament tot el seu material. I ara Born On The Bayou, un meddley de Green River i Susie Q i li seguirà It Came Out Of The Sky. Sou a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Creedence Clearwater Revival va fer bons àlbums com Green River, Willy and the Poor Boys i Cosmo 's Factory que es troben entre els millors de l'era del rock. Quan els Beatles es separan a principis de 1970, van ser ells qui que va oferir una competència en l'art de crear temes audaços i súper enganxosos que es van elevar als nivells superiors de les llistes cada tres o quatre mesos. Encara que provenien de l'àrea de San Francisco, poques vegades sucumbien a les indulgències psicodèliques de l'època. John Fogerty també va demostrar ser un adepte a expressar les preocupacions de la classe treballadora. Escoltem ara, Door To Door, Travelin' Band, Fortunate Son, Commotion i Lodi a LAMEVAMUSICA aquí a SANTS3RADIO. Amb John Fogerty sostenint un avantatge tan fort, no es pot dir que Creedence Clearwater Revival hagi estat una unitat democràtica, el domini de Fogerty va ser sembrar les llavors de la ràpida dissolució del grup. El seu germà Tom va marxar al 1971, reduint la banda a un trio. John li va permetre al bateria Doug Clifford i al baixista Stu Cook parts iguals de composició i temps vocal en l'últim àlbum del grup, Mardi Gras del 1972, que va demostrar de manera concloent que les cançons i la veu de Fogerty eren necessaris. Bad Moon Rising, Proud Mary, Up Around The Bend i Hey Tonight les escoltem tot seguit a LAMEVAMUSICA. Fou John Fogerty qui va produir l'únic treball notable després que es va trencar el quartet. No obstant això, fins i tot les seves sortides en solitari van ser erràtiques i, durant gairebé deu anys, no van existir, ja que es va veure embolicat en una xarxa de disputes comercials amb Fantasy Records. El seu àlbum de 1984, Centerfield, va demostrar que encara podia rockejar a la manera Creedence, però la mort de Tom Fogerty el 1990 va posar fi a qualsevol esperança d'una reunió de CCR amb els membres originals intactes. I acomiadem al programa dedicat als CREDENCE CLEERWATER REVIVAL amb una contundent i llarga, mes de 9 minuts Keep On Chooglin, de la que escoltarem el que doni el temps que manca per saltar els informatius. Pero sabeu que si voleu tornar a escoltar aquest o qualsevol altre programa els trobareu a SANTS3RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA.

374 - Herbie Hancock: Possibilities

Possibilities és l’àlbum d’estudi numero 45 del músic de jazz estat unidenc HERBIE HANCOCK, llançat als Estats Units el 30 d'agost de 2005. Aquest serà el disc que escoltarem avui al nostre programa setmanal. L'àlbum inclou una varietat de músics convidats com Trey Anastasio, John Mayer i Carlos Santana. Va obtenir dues nominacions als Premis Grammy 2006: Millor col·laboració pop amb veus per "A Song for You" (compartit amb la cantant pop Christina Aguilera) i Millor interpretació instrumental pop per "Gelo na Montanha" (compartit amb el cantant i guitarrista de rock Trey Anastasio). També podem veure aquest àlbum en el DVD «Herbie Hancock: Possibilities», llançat el 18 d'abril de 2006, on descriu l'enregistrament d'aquest àlbum en diferents debats i actuacions amb els artistes col·laboradors. I comencem amb el primer tema del disc que es Stitched Up amb la col·laboració de John Mayer amb qui la va escriure i seguirà Safiatou un tema de Harold Alexander a duet amb la guitarra de Carlos Santana i la veu d’Angélique Kidjo, escoltem-les a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. El primer és el primer: aquest disc de Herbie Hancock és el pop descarat. Un "projecte en el sentit més veritable de la paraula, Possibilities va ser construït per Hancock des de la planta baixa al unir a un grup de cantants / compositors, alguns grans, altres més joves, alguns establerts, altres en ascens, ja que l'esperit el commou un llarg període de temps. Aquest no és un cas d'Hancock i la secció rítmica que porta a alguns cantants a una sessió, sinó que es Hancock que va d'un lloc a un altre, anant a on hi havia la música. A Song for You de Leon Russell amb Christina Aguilera i I Do It for Your Love composició de Paul Simon que també posa la veu i recordeu que ho escolteu a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Els fanàtics del jazz podem sentir-nos decebuts d’aquest disc de Herbie Hancock, però els fanàtics del pop segurament estaran encantats, hi ha molt aquí per agradar, però Possibilities té un so tan divers com els seus convidats, i amb un Hancock veritablement col·laboratiu, sona diferent de tot el que ha fet abans i per això, per trobar les diferencies, avui escoltem aquest àlbum i que cadascu tregui les seves propies conseqüències. Mes musica ara un tema de Paula Cole Hush, Hush, Hush la veu es d’Annie Lennox i una reconfortant i radical tema de U2, When Love Comes to Town amb Jonny Lang cantant i guitarrista nascut a Fargo i la també cantant de soul britànica Joss Stone, recordeu que ho escolteu a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Un escolta la barreja diversa de l'àlbum Herbie Hancock: Possibilities i està clar que, independentment de l'enfocament de cada pista individual, quan Hancock fa un solo, el llenguatge es el del jazz i això també ho notem en els dos següents títols, Don't Explain amb la guitarra del irlandès Damien Rice i la veu de la que va ser la seva companya al grup Juniper Lisa Hannigan en un tema d’Arthur Herzog Jr., i Billie Holiday a la que segueix un tema on trovem a Stevie Wonder que toca el solo d’harmònica a la seva cançó I Just Called to Say I Love You i la veu la posa Raúl Midón, I les escoltem a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. El tema Gelo Na Montanha, amb la veu del cantant, guitarra i lider del grup de rock Phish, demostra una amplitud que sorprendrà fins i tot els hippies phishheads més compromesos. En tot l’àlbum que hem escoltat avui, la veu d'Hancock és clara però mai dominant. Amb un so més semblant a un membre de les nombroses bandes que al seu líder i productor, demostra una vegada més en aquest àlbum Possibilities que el seu abast és veritablement il·limitat. I queda tot dit i escoltat al programa d’avui i aquest tema em serveixen per acomiadar el programa dedicat al Herbie Hancock: Possibilities. Recordeu que som amb vosaltres tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. El nostre tècnic Roger Gonzàlez i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.

373 - CHICAGO, Film

Al programa de la setmana escoltarem musica de la pel·lícula musical CHICAGO dirigida per Rob Marshall, estrenada al 2002 i correspon a l’adaptació del musical de Bob Fosse, estrenat amb el mateix títol als anys 70s. Aquest film va guanyar l’Oscar i Globo d’Or a millor pel·lícula. La protagonitzen Catherine Zeta-Jones, Renée Zellweger i Richard Gere, també amb Queen Latifah, i la resta de segons bons actors. Abans de començar el repàs del que són els números musicals, us explico que com a pel·lícula CHICAGO és una autèntica delícia, narrada amb un ritme increïble, que conjuga amb singular perfecció gèneres tan dispars com la comèdia negra o el cinema de gàngsters, sense oblidar certs tocs del 'thriller', del drama carcerari i el drama judicial. La primera seqüència del film ens mostra un rostre de dona, la càmera s'acosta al seu ull i el traspassa per introduir-nos al 'Chicago', amb un club nocturn on Velma (Catherine Zeta-Jones) actuarà aquesta nit sola perquè acaba d'assassinar a la seva germana i el seu amant després de sorprendre'ls junts al llit. El número es titula "All That Jazz" recordeu que es el mateix nom de la pel·lícula del Bob Fosse, l'essència es pot resumir en la següent frase: "No sóc l'esposa de ningú però m'agrada la meva vida" Una perfecta introducció de tot el que veurem en la pel·lícula. Immediatament, durant l'interrogatori on el marit de Roxie assumeix al principi l'autoria de l'assassinat, es produeix el segon número musical, Funny Honey, interpretat per la Renée Zellweger que serveix per definir la protagonista perfectament. Escoltem aquest dos temes a LAMEVAMUSICA. Un cop a la presó Queen Latifah, en la vida real rapera, compositora, cantant i actriu i també model i productora, com la guardiana corrupta, però de bon cor, ens brinda When You'r Good to Mama a manera de presentació del seu personatge, que es podria resumir amb aquesta frase: 'Si ets bona amb Mama, Mama serà bona amb tu'. La pel·lícula va avançant i l'espectador va situant-se en el que se li presenta. Amb diners tot es pot aconseguir. Sense més espera, introduït pel so d'unes gotes d'aigua que cauen des de l'aixeta al lavabo de la cel·la de Roxie, arriba un dels passatges més divertits del film, amb la veu de Catherine Zeta-Jones escoltem Cell Block Tango, on algunes de les recluses, inclosa Velma, van narrant les raons per les que estan a la presó, i aquesta es la musica del film CHICAGO que escoltem a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Roxie demana ajuda a Mama i després suggerir-li que si diu la veritat anirà directament al patíbul, li suggereix que contacti amb Billy (Richard Gere) un curiós advocat que mai ha perdut un judici. Per suposat la gestió val 100 dòlars. El número que li presenta és All I Care About (Tot el que m'importa). El marit de Roxie acudeix al despatx de l'advocat i planegen la defensa i l'obtenció de fons. Comença el canvi d'imatge i estratègia de Roxie. Així arribem a la 'roda de premsa', moment que ens ofereix un dels millors números musicals del film We Both reached for the Gun. Després de la brillant aparició davant els mitjans de comunicació, Roxie s'ha convertit en una estrella mediàtica i comença a mostrar les seves pròpies idees que les veiem representades en el tema musical Roxie en la veu de Renée Zellweger. I les escoltem a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Velma (Catherine Zeta-Jones) comença a veure el seu futur i la fama una mica eclipsat, per no dir totalment apagat, així decideix acostar-se a Roxie, a qui prèviament havia menyspreat amb ostentació. Li proposa formar duo o parella artística i mediàtica amb I Can not Do It Alone, on li expressa que ella no pot fer-ho sola, com indica el títol de tema musical. Arriba l'hora de la veritat, Roxie confessa estar espantada, Billy la tranquil·litza. Després d'aquesta introducció apareix Razzle Dazzle on Richard Gere indica com ha de comportés en el judici, amb els seus peculiars consells inclosos (enlluerna'ls, enrredals ...). Escoltem aquest temes del film CHICAGO al vostre programa de LAMEVAMUSICA. Aquesta peça que escoltarem Class interpretada per Catherine Zeta-Jones i Queen Latifah, que no l’he trobat a la pel·lícula CHICAGO per més que l'he buscat. Com a mera especulació correspon al moment (potser eliminat del muntatge final) anterior a la compareixença de Velma, quan Mama li lliura el diari de Roxie com a prova que pot salvar de la pena de mort. Nowadays (Roxie) és el número amb què es presenta a les proves com a ballarina i cantant, però ningú sembla tenir interès a l'antiga assassina. De nou al cim de la fama, en un teatre, no al club, Roxie i Velma es presenten el seu nou espectacle amb "Nowadays / Hot Honey Rag. Al·lusions a la seva condició de assassines, ritmes que han repetit al llarg de tota la història i un nou èxit apoteòsic en la seva nova etapa professional i artística ... I és que en el fons 'tot és Jazz'. Allà hi ha la flor innata de Chicago presenciant el nou espectacle, el món mediàtic, el seu advocat Billy que somriu amb plena satisfacció, Mama orgullosa de les seves 'creacions' i centenars d'espectadors que aplaudeixen amb entusiasme manifest. I els tres titols els escoltem a SANTS3RADIO La pel·lícula acaba amb els habituals títols de crèdit, molt de l'estil a l'època en què s'ambienta la trama, i una nova cançó que han compost els creadors de CHICAGO per a la versió cinematogràfica, I Move On que no aporta res de nou, però pot valer un Oscar i a més resumeix el que és CHICAGO integrant-se perfectament en el conjunt i l'estructura musical de l'obra. I també nosaltres acabem el programa de la setmana, però recordeu que som amb vosaltres els divendres i repetim dilluns. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. El nostre tècnic Roger Gonzàlez i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.