300 - LANG LANG

Bona nit a tothom, aquest no es un programa mes, el que farem i escoltarem avui es el programa numero 300 de LAMEVAMUSICA i com sempre el realitzarem el nostre tècnic Jordi Lozano i aquest que us parla Antoni Romero, amb la creació i locució.

Serem amb vosaltres a la sintonia 103.2 tots els divendres de 9 a 10 del vespre i repetim dilluns de 10 a 11 de la nit i si ho voleu per internet a: SANTS 3 RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA.

Com deia, em fa molta il·lusió celebrar el programa numero 300, i al llarg de les set temporades que he compartit amb vosaltres he tingut millors i pitjors programes, però l’ intenció es fer-ho sempre el millor que se i tan sols esperar els gaudim plegats.

I per aquest programa tan especial he triat un pianista i una musica molt especial. El pianista es LANG LANG un numero 1 a la musica clàssica d’avui, considerat per molts músics professionals i pianistes experts com el pianista més gran de l'actualitat, i el seu piano fins i tot ha estat comparat amb Frédéric Chopin o Franz Liszt. El descobriment de Lang Lang va arribar el 1999, va ser quan tenia 17 anys, amb la dramàtica substitució a l'últim minut d'un indisposat André Watts al Festival "Gala de la Centúria" de Ravinia, en el que va tocar el Concert per a piano n. ° 1 de Txaikovski amb l'Orquestra Simfònica de Chicago, amb un èxit clamorós, tant, que “The Chicago Tribune” el va nomenar el talent del teclat més gran i més excitant descobert en molts anys.

I la musica que he triat en aquesta primera part es La Rapsòdia sobre un tema de Paganini,  Op. 43, una obra concertant, es a dir per a concert, escrita per a piano i orquestra per Serguei Rakhmàninov. Segons indica la partitura, l'obra va ser escrita a la Villa Senar, entre el 3 de juliol i el 18 d'agost del 1934. Rakhmàninov, notable intèrpret de les seves pròpies obres, va interpretar la part del piano solista amb l'Orquestra de Filadèlfia a l'estrena de la peça que va tenir lloc a la Lyric Opera House de Baltimore, el 7 de novembre del 1934. La peça és un conjunt de 24 variacions sobre el tema capritx núm. 24, últim dels Capritxos de Niccolò Paganini, que ha inspirat obres de diversos compositors. La composició té una durada d'uns 25 minuts. L’escoltarem com deia amb el piano de LANG LANG i l’Orquestra del Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, dirigida per Valery Gergiev.

Aquestes son les variacions que escoltarem. Així dons preneu seient i gaudiu d’aquesta meravella.

·        Introducció: Allegro vivace

·        Variació I (Precedente)

·        Tema: L'istesso tempo

·        Variació 2: L'istesso tempo

·        Variació 3: L'istesso tempo

·        Variació 4: Più vivo

·        Variació 5: Tempo precedente

·        Variació 6: L'istesso tempo

·        Variació 7: Meno mosso, a tempo moderato

·        Variació 8: Tempo I

·        Variació 9: L'istesso tempo

·        Variació 10: L'istesso tempo

·        Variació 11: Moderato

·        Variació 12: Tempo di minuetto (D minor)

·        Variació 13: Allegro (D minor)

·        Variació 14: L'istesso tempo (F major)

·        Variació 15: Più vivo scherzando (F major)

·        Variació 16: Allegretto (B flat minor)

·        Variació 17: (Allegretto) (B flat minor)

·        Variació 18: Andante cantabile (D flat major)

·        Variació 19: A tempo vivace

·        Variació 20: Un poco più vivo

·        Variació 21: Un poco più vivo

·        Variació 22: Marziale. Un poco più vivo (Alla breve)

·        Variació 23: L'istesso tempo

·        Variació 24: A tempo un poco meno mosso

En aquesta segona part del programa 300 de LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO, no serà una obra sencera, escoltarem diversos temes, tots ells molt coneguts on podreu escoltar les meravelles i virtuosismes d’aquest music xinés LANG LANG. Primer La Polonesa en LA bemoll major, op. 53 , també coneguda com a Polonesa heroica composta per a piano per Frédéric Chopin l'any 1842. És una peça molt exigent que requereix habilitats i virtuosisme molt excepcionals per ser interpretada amb un nivell de qualitat adequat. Immediatament després l’últim moviment de La Sonata per a piano núm. 11 en la major,  popularment conegut com la Marxa turca, una de les peces de pianos més conegudes de Mozart i, per extensió, de la música clàssica.

Escoltem ara el primer moviment Allegro maestoso de La Sonata per a piano núm. 8 en la menor, K. 310 obra de Wolfgang Amadeus Mozart composta a París entre el mesos de març i juny de 1778, a l'edat de vint anys. Tot una mostra de gran autonomia i riquesa en la inspiració. Tot i que hi ha la influència de Johann Schobert o Hullmandel, la personalitat mozartiana s'imposa veritablement. I desprès i també de Mozart escoltarem March in C Major n. 1 k408  a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO i com no amb el piano virtuós de LANG LANG

I acomiado el programa n. 300 que hem dedicat al pianista LANG LANG amb el tema GRAND VALSE BRILLANTE N. 2 Op. 34 de Frederic Chopin, desitjant que l’hagueu gaudit.

Si voleu tornar a escoltar aquest o qualsevol altre programa sabeu que entrant a la web de Sants3radio.cat/lamevamusica  els teniu tots.

SALUT i SORT per a totes i tots i recordeu que tots els divendres i dilluns som amb vosaltres i en directe. Jordi Lozano com a tècnic de so i Antoni Romero amb la creació del programa ens acomiadem de tots vosaltres fins la propera setmana. SALUT.

299 - CHRIS REA fins 1986

En el programa d’aquesta setmana tenim a CHRIS REA. La major part de la seva carrera musical es una fusió de pop, rock i blues, amb ocasionals elements orquestrals, dominada per la seva distintiva veu, greu i trencada, i per la seva característica tècnica de guitarra, basada en l'ús del slide de vidre, o bottleneck. Des de la dècada de 2000, després de sobreviure a una sèrie d'operacions quirúrgiques d'alt risc, la seva música ha anat derivant cap a l'estil Delta blues, la seva major influència, barrejat amb elements de gospel i jazz, però aquesta setmana ens quedarem l’any 1986 i deixarem per un proper programa la resta de la seva discografia. Christopher Anton Rea, aquest es el seu nom de naixement, és un músic britànic d'ascendència italo-irlandesa, nascut el 4 de març de 1951 a Middlesbrough, Anglaterra. A les seves facetes més conegudes de cantautor, guitarrista, compositor i productor musical, s'afegeixen les de pintor, actor i pilot de carreres.. L’any 1978, veu la llum el primer àlbum de Chris Rea titulat Whatever Happened to Benny Santini, pregunta que fa referència al nom artístic que el músic, de manera sarcàstica, va proposar als executius de Magnet, en considerar aquests que el seu veritable nom no era comercialment atractiu. Tot i que el primer senzill, Fool (If You Think It 's Over), que escoltarem tot seguit, gaudeix de gran popularitat en els EUA i al Regne Unit, Chris Rea desconeixedor de les polítiques discogràfiques, se sent profundament decebut amb el resultat al entendre que s'havia despullat a l'àlbum dels sons més propers al blues, deixant només els tints pop i les picades d'ullet a la Tamla Motown. El 1979 surt al mercat Deltics, el segon àlbum del cantautor, rep crítiques positives, però no es converteix en un super vendes del que extrec el títol DIAMONDS.

298 - TXARANGO -El cor de la terra

El 14 de març de 2017 es publicà a YouTube, Una Lluna a l'Aigua, el primer senzill del grup TXARANGO. Durant la setmana del 20 al 26 de març es pengen cada dia dues cançons i finalment, el diumenge 26 de març es publica el disc EL COR DE LA TERRA sencer a la web oficial del grup, amb la possibilitat de descarregar-lo lliurement (seguint la tònica dels altres discs). Aquest serà el disc que escoltarem avui i presentaré las cançons exactament com ells ho fan a la seva pàgina web dedicada a l’àlbum i encapçalen amb: Som un riu que sempre avança, de la guerra en farem dansa”. El primer títol es OBRIU LES PORTES. Aquesta és la porta d’entrada a l’àlbum “EL COR DE LA TERRA”. El nostre crit a la lliure circulació de les persones. Com ja sabeu en aquest nou disc hem decidit col·lectivitzar la nostra música i aquesta cançó servirà per acompanyar la feina de UNITAT CONTRA EL FEIXISME I EL RACISME,una plataforma que aplega unes cinc-centes entitats i que té com a objectiu lluitar contra el discurs feixista i racista de tota mena, a través de la sensibilització i la mobilització. I la segona cançó Una lluna a l’aigua neix amb el foc de l’estiu i parla del desig, de l’atracció, de la música i la vida esclatant-nos contra el cos. Aquesta cançó servirà per acompanyar la feina de l’Obra social de la PAH, nascuda l’any 2011, reivindica i posa en pràctica la reapropiació ciutadana d’aquells habitatges buits en mans d’entitats financeres i grans propietaris. Escoltem les a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

297 - NINO ROTA

Avui dia no estan massa de moda les pel·lícules italianes, una mica han perdut aquells magnífics directors dels anys 30s als 70s del segle passat, però les seves pel·lícules i com no la seva musica han quedat permanents. Musica com la que va produir en Giovanni Rota Rinaldi, conegut com a NINO ROTA, nascut a Milà al 1911 i desaparegut el 10 d’abril de 1979, ara farà 38 anys de la seva mort i valgui aquest programa com a recordatori d’aquest qui va ser un gran compositor de musica clàssica i sobre tot cinematogràfica.

Va escriure música per a piano, música de cambra i música simfònica, deixant tres simfonies i diversos concerts, destaca el seu famós "Divertimento Concertant" per a contrabaix i orquestra dedicat al gran solista Franco Petracchi i el seu Concert per a trombó. Va destacar igualment com composició d'escena, i a mes autor de diverses òperes.

Dons d’aquest compositor NINO ROTA escoltarem avui les seves millors musiques de pel·lícules. Es conegut i recordat sobretot per ser l'encarregat de la música de les pel·lícules del director de cinema Federico Fellini. La seva música sol ser delicada i marcadament romàntica, destacant especialment les seves seccions de fusta i corda. També va dominar a la perfecció la composició per a veu. I donem pas ja a la musica i per ordre cronologic. Aixi dons al 1952 i pel film EL XEIC BLANC escoltem LO SCEICCO BIANO a qui seguirà de I VITELLONI,  aquí com a ELS INUTILS i la darrera d’aquest cicle LE NOTTI DI CABIRIA del 1956 traduïda com Les nits de Cabiria, totes tres dirigides per Federico Fellini. Sou a SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA.