266 - 2on. Resum 2015-16

Dir-vos que m’ho he passat fantàsticament al llarg d’aquest temps amb tots vosaltres compartint la música que m’agrada escoltar, però com que tots tenim ganes de canviar els hàbits en aquests mesos d’estiu, dons es convenient fer coses diferents. Així que agafem totes les forces aquest estiu aprofita’n la llargada dels dies, remullant-nos els peus o caminant per les muntanyes. Gaudim tot el que puguem per tenir mes força per quan tornem de l’estiu

Així dons com varem fer la setmana passada avui continuem amb el resum dels temes des de el 15 de febrer i fins el darrer del 27 de juny. Així que anem contents i cofois per posar-nos morenos, la platja encara es gratis, aprofiteu-la. Recordarem a Ennio Morricone, un dels compositors més prolífics amb aproximadament unes 300 bandes sonores al llarg de cinc dècades i guanyador del Oscar 2016 per la musica de la pel·lícula Els Vuit Odiosos, i que ha tingut una carrera plena d’encerts, com aquest el seu primer èxit amb el director estrella Sergio Leone amb el tema del 1964 Per un grapat de dòlars. Al 1985 Phil Collins, llença el seu àlbum mes reeixit NO JACKET REQUIRED del que ven mes de 12 milions de copies als Estats Units del que escoltem SUSSUDIO. En aquest primer grup de cançons que ens recorden la temporada de LAMEVAMUSICA tenim un grup internacional com es THE POLICE i pot esser el seu tema mes reconegut ROXANNE I tot a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

265 - 1er. Resum 2015-16

Com ja es habitual, reservo els dos darrers programes de cada temporada per fer un repàs a la que jo considero millor musica des del primer programa dedicat a Sau del 21 setembre 2015 i fins al 244 on escoltàvem l’àlbum BAD de Michael Jackson del 8 de febrer d’ enguany, i la setmana que ve continuarem fins al final. Les cançons aniran agrupades en blocs per gèneres musicals els mes afins possibles, això sí musica variada de tot tipus, com sempre a LAMEVAMUSICA. I començarem escoltant a Michael Jackson i al tema que dona titol a l’àlbum BAD, al que segueix un altre mestre de la musica i del show que ens acompanyava en el programa del 19 d’octubre. Varem escoltar Sinatra at the Sands àlbum en viu de Frank Sinatra, gravat al 1966 al Copa Room dels Sands Hotel i Casino de Las Vegas, acompanyat per l’orquestra de Count Basie, amb la direcció i arranjaments de Quincy Jones i la cançó triada es Come Fly With Me. Escoltem-les a LAMEVAMUSICA A SANTS3RADIO.

264 - Wynton Marsalis & Eric Clapton Play the Blues

Wynton Marsalis & Eric Clapton Play the Blues es un àlbum en viu que escoltarem avui amb el màxim temps que ens permeten els 55 minuts aproximats de que disposem en cada programa. Aquest disc va ser gravat al Jazz at Lincoln Center de Nova York, entre els dies 7, 8 i 9 d’abril de 2011 i produït per Eric Clapton, Wynton Marsalis i Ashley Schiff Ramos. Trobarem tota una selecció de standars de blues i jazz, així com una versió de Layla.
Clapton i Marsalis es van reunir a partir de dos camps musicals diferents que convergeixen en un tema en el que tots dos estan íntimament familiaritzats, el blues. A ells es van unir membres de la Jazz at Lincoln Center Orchestra per aquests tres espectacles d'abril, que van incloure una gala benèfica i dos concerts públics. Marsalis és el director artístic de Jazz at Lincoln Center i va treballar amb l'orquestra per organitzar el material a executar, gairebé tots els temes havien estat seleccionats per Clapton. I començarem amb la seva musica, dos bons temes ICE CREAM de Howard Johnson i Rober King i tot seguit un tema de Bill Ewing i Sara Martin The Last Time, amb la magnifica trompeta d’entrada. Escoltem totes dues a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

263 - BEETHOVEN Simfonia núm. 9

He preparat pel programa d’avui quan es a punt d’acabar la primavera si l’escolteu dilluns o el començament de l’estiu si es dimecres, i he triat una musica solemne pero alegre. Aixi dons per que per que tots gaudim d’aquest setmana de traspàs de la primavera a l’estiu, he preparat la darrera simfonia de Ludwig van Beethoven, acabada a principis de 1824, una de les obres mes transcendentals i amb fragments dels mes populars de la historia. La Simfonia núm. 9 en re menor op. 125 que al seu últim moviment incorpora una part de l'Oda a l’Alegria del poeta, filòsof i escriptor alemany  Friedrich von Schiller. És una música que s'ha convertit en un símbol de la llibertat i de la germanor entre els pobles i, des de 1986, és l’himne de l’Unió Europea. Tots sabeu que aquest programa te una durada aproximada de 55 minuts i la novena simfonia que escoltarem per la Filharmònica de Berlin dirigida per Herbert Von Karajan dura 67 minuts, per tant he de triar quina part no escoltarem i serà el tercer moviment. Ho sento.

En aquesta simfonia apareixen recursos mai vistos fins aleshores: una gran orquestra, un quartet de veus solistes com son un soprano, contralt, tenor, baríton i el cor.

Dons prepareu-vos per escoltar i gaudir d’aquest gran concert, començant, com no, pel primer moviment, Allegro ma non tropo, un po maestoso. Aquest primer moviment és en forma sonata amb els seus dos temes, el desenvolupament i la reexposició. La simfonia arrenca de forma poderosa, amb un tema principal que transcorre en escales i variacions trepidants, amb incisos més endavant per als moments lírics, novament interromputs per la intensitat titànica de la composició. El volum de la simfonia és brutal per a l'època, recordeu al 1824. Escoltem-la ja a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.  Symphony No.9 in D minor, op.125 - 1. Allegro ma non troppo un poco maestoso

262 - The QUEEN

No se quin es el motiu però no he fet en els quasi 6 anys de LAMEVAMUSICA un programa amb la musica de QUEEN, i pensareu que aquest grup no es de LAMEVAMUSICA, però no es així, la seva musica sempre m’acompanya. I la meva proposta es de que a partir de la propera temporada faci unes series com he fet a altres grups importants.

I anem per la seva historia i la seva musica, al 1970 Tim Stafell abandona el grup Smile, banda que anys anteriors compartia escenaris amb altres grans grups com PINK FLOYD o FREE però la resta de Smile, que son Brian May, Roger Taylor i Faroukh Bulsara el veritable nom de Freddie Mercury, decideixen treballar junts. El nou grup passa a anomenar-se Queen i toquen junts per primer cop al 1971. Després d'haver-ho intentat abans amb tres baixistes, se'ls afegeix John Deacon, que completa el grup i continua així durant vint anys. Al 1972 treballen en el primer àlbum, i al 1973 apareix el primer single i també el primer àlbum, titulat simplement Queen. Primera gira a Anglaterra, com a teloners de Mott the Hoople. Durant el mateix any tornen a entrar a l'estudi i graven el seu segon disc "Queen II".

Al 1974 Surt a la venda el seu tercer disc Sheer heart attack, per primera vegada, un single de Queen arriba a la tercera posició a les llistes amb Killer Queen i al 1975 fitxen per EMI i es disposen a gravar el disc més arriscat i amb més pressupost fins a la data. El primer single que es publicarà d'aquest disc serà Bohemian Rhapsody, aconseguint el seu primer número 1 a les llistes, i Freddie Mercury, el seu autor, guanya un Ivor Novello. Escoltem totes dues a LAMEVAMUSICA a SANTS 3 RADIO.

261 - The POLICE

Avui escoltarem la millor musica de la banda anglesa THE POLICE, del que farem un tast de cadascun dels seus cinc àlbums d’estudi. El seu estil va passar del post-punk dels seus inicis al 1978 amb el primer àlbum Outlandos d'Amour, al reggae blanc que van practicar en el segon disc del 1979 Reggatta de Blanc, explotant el seu exit a tot el món amb el seu tercer LP del 1980 Zenyattà Mondatta a qui seguiria al 1981 Ghost in the Machine. Van acabar la seva carrera amb un disc reconegut per la crítica com una de les seves millors produccions: Synchronicity del 1983, on podem trobar un dels seus temes més coneguts, número 1 a tot el món, Every Breath You Take. THE POLICE tenien com a lider a Gordon Matthew Sumner, més conegut com a Sting (nom que significa "fibló" en anglès, i que deriva d'un jersei de rugbi de ratlles grogues i negres, estil vespa, que el baixista sempre duia en la seva joventut), Andy Summers a la guitarra, i Stewart Copeland com a bateria, The Police va ser el conjunt britànic més reeixit dels 80 gràcies al seu impetuós pop-rock "new wave" enriquit per algunes dosis de reggae i un talent instrumental i compositiu sublim.

Outlandos d'Amour es l'àlbum debut dels POLICE, llançat al 1978, gravat amb "cintes usades" en una consola de 16 canals, en els estudis "Surrey Sound Studios". La major part de les cançons que apareixen en aquest àlbum havien estat assajades i presentades en viu amb anterioritat; per aquesta raó, diverses cançons es van gravar en una sola presa. Immediatament, Outlandos d'Amour es va convertir en tot un èxit de vendes, per ser un disc que barreja estils variats com reggae i rock; l'essència del so de The Police del que s’han venut nou milions de copies arreu del món. Aquest àlbum conté una de les cançons més aclamades de la banda, Roxanne, cançó inspirada en una prostituta que Sting hauria vist de pas per França, a més d'un altre èxits com Can not Stand Losing You i So Lonely i que son les que escoltem ara A LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

260 - CARLOS CANO

El programa d’avui ha sorgit desprès d’un bon àpat amb amics, tot parlant de molts temes, com LAMEVAMUSICA i de la musica en general i com no de política. Dons Pilar l’esposa del meu amic Antonio Santana, amic i company de feina durant molts i molts anys em va recordar la musica de un trobador, un poeta i cantautor andalús CARLOS CANO i sí hem va remoure la meva joventut i el vaig recordar quan descobria tot tipus de musica, clar estar també la copla que també vaig escoltar, perquè la meva mare era una gran amant de les coples. Així dons permeteu-me que el programa d’avui li dediqui a Pilar, l’esposa del meu amic. Carlos Cano neix a Granada el 28 de gener de 1946 i mor el 19 de desembre del 2000. Fou un cantautor que recupera els estils tradicionals de la seva terra, com son la copla andalusa que la recupera i la fa actual, també els cuecos, els tangos, els boleros, les rumbas, els pasadobles o les murgas carnaveleras entre d’altres. Va ser tot un referent democràtic i andalucista durant la transició. Serveix com a base del programa el seu disc ULTIMA GIRA GRANADA-NUEVA YORK- LA HABANA, que dona una manera molt real del seu estil i que de cada cançó fa la seva introducció, escolteu-les be perquè sembla que estigui parlant d’ara mateix, i es que hi ha coses que no canvien mai, perquè al poder ja li va be. Però alguna de les seves cançons mes importants, no hi son en aquest àlbum i las he afegit. Comencem amb la seva presentació i del seu pianista acompanyant, amb els primers temes de la nit ELISA, ME LLAMAN SUDACA i LUNA DE ABRIL, escoltem-les a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

259 - PHIL COLLINS

Philip David Charles Collins neix el 30 de gener de 1951 a Anglaterra, i tots el coneixem com a cantant, compositor, baterista, pianista i actor britànic, i un dels artistes de més èxit de la música rock amb el nom de Phil Collins. Entre 1984 i 1989 Phil Collins ha liderat la llista d'èxits nord-americana Billboard Top 100 com a cantant en vuit ocasions, set com a solista i una amb Genesis, banda de la qual va ser membre entre 1970 i 1996. Després de la sortida de Peter Gabriel al 1975 es va convertir en el cantant solista de Genesis, amb qui ha tingut alguna col•laboració esporàdica des de 2007. Collins és un dels tres artistes pop, juntament amb Paul McCartney i Michael Jackson, que han venut més de 100 milions d'àlbums a tot el món tant en la seva carrera en solitari com formant part d'una banda. Comptant el seu treball amb Gènesis, les seves contribucions amb altres artistes, i la seva reeixida carrera en solitari, va obtenir més de quaranta èxits que van encapçalar la llista del «Billboard Hot 100» durant la dècada de 1980. Al 2008 va ocupar el lloc número 22 en la llista de «Els 100 millors artistes de tots els temps segons el Billboard Hot 100. Comencem amb la musica d’aquest bon cantant i millor bateria amb el tema In The Air Tonight, del seu àlbum de 1981 Face Value i al 1985 llença el seu àlbum mes reeixit que titula NO JACKET REQUIRED del que ven mes de 12 milions de copies als Estats Units del que escoltem SUSSUDIO tema que va tenir critiques per semblar-se al 1999 de Prince, un tema que no va negar en Phil Collins. Escoltem-les a SANTS3RADIO sou a LAMEVAMUSICA.

258 - VINTAGE TROUBLE

Us he portat pel programa d’avui la musica d’una banda de blues rock estat unidenca i que tenen el nom de Vintage Trouble. El so d’aquesta banda s'ha descrit com retro, a causa que és semblant al de bandes de blues rock dels anys 50 i 60, com The Rolling Stones, Chuck Berry o The Animals.

Es va formar a Venice Beach a Los Angeles de Califòrnia, per Ty Taylor i Nalle Colt, després de fer un estudi de música bàsic a casa seva. Van convidar a "Rick Barrio Dill", que era amic de tots dos, per tocar el baix i més tard, es va unir Richard Danielson com a bateria. Al 2011 van llançar el seu primer àlbum d'estudi, titulat The Bomb Shelter Sessions. I el tres primers temes d’aquest àlbum, varen  treure senzills que son aquests Blues hand me down, a la que li segueixen Still and always will i Nancy lee i les escoltem a la vostre emissora SANTS3RADIO i al vostre programa LAMEVAMUSICA.

257 - CHAKA KHAN

Avui escoltarem la musica de la cantant estat unidenca Yvette Marie Stevens, pero el seu nom artístic es el de CHAKA KHAN, neix a Chicago el 23 de març de 1953 es coneguda com la Reina del Funk, Khan ha guanyat deu premis Grammy i te estimada una venda de 70 milions de discos a tot el món. Ella té set singles d'or, set discos d'or i tres de platí. Es va situar en el lloc número 17 a la llista original de VH1 de les 100 dones més grans del Rock & Roll. Khan de molt joveneta era una fan del R&B i quan era una pre-adolescent, als onze anys va formar un grup musical de noies, la Crystalettes, on també hi hera la seva germana Taka. A la fi de 1960, Khan va assistir a diverses reunions de drets civils amb la segona esposa del seu pare, Connie, un ferma partidària del moviment, unint-se a les Panteres Negres. Al 1972, va ser descoberta per dos membres d'un nou grup anomenat Rufus entrant com a nova cantant en substitució de la cantant de rock and roll Paulette McWilliams. I comencem amb la musica d’aquesta bona cantant amb del seu àlbum en directe Stompin’ At The Savoy, amb Rufus escoltem Ain't Nobody i també una cançó escrita per Steve Wonder Tell Me Something Good. Sou a SANTS3RADIO sou a LAMEVAMUSICA.