128 AMY WINEHOUSE live

No es del meu estil el tenir tributs d’oportunisme i com sabeu els seguidors d’aquest programa ja li hem dedicat un programa a la cantant que mes m’agrada’t en aquest darrers anys. Ella es AMY WINEHOUSE, egoistament ens va deixar massa jove, tan sols 27 anys, i dic egoistament perquè no hem pogut gaudir de la seva veu durant molts anys. Pero no vull parlar, ni m’interessa sobre la seva vida personal i només remetre'ns al seu grandíssim talent. Es considerada la més talentosa cantant de la seva generació, i tan sols va gravar només dos discos en estudi i va deixar un tercer gairebé acabat. El disc que avui escoltarem és un enregistrament en viu, un invent de la seva productora per suplir els seus sots creatius. Per tant el programa d’avui es un senzill homenatge i un sentit record en aquesta gran cantant. Com a recordatori diré que el seu àlbum debut, Frank, editat el 2003, va ser nominat als Premis Mercury Music i va guanyar un Premi Ivor Novello el 2004 pel seu single Stronger than me. El 2006, Amy va treure el seu segon àlbum, Back to Black. El 14 de febrer del 2007 va guanyar un Brit award en la categoria de Millor Artista Britànica. Al juny de 2007, Winehouse va estar novament nominada als Mercury Prize, per Back to Black; aquest disc ha assolit el platí als Estats Units i, com a colofó, ha aconseguit tres nominacions als MTV Video Music Awards de 2007; I el que escoltarem avui es el seu DVD titulat Told You I Was Trouble, tant com sigui possible en el programa d’avui, dons la seva durada aproximada es de 67 minuts i el nostre programa tan sols de 55, aixi dons no parlaré gaire i escoltarem el màxim. Tan sols diré els títols abans de cada tema. I comencem amb la presentació de la AMY WINEHOUSE

127 LATIN FUNK JAZZ & BOOGALLO

Avui tenim un programa de musica de ball llatí i que correspon a tot un disc anomenat LATIN FUNK JAZZ & BOOGALLO o sigui que prepareu-vos per moure el cos i ballar al ritme i del bo d’uns quants musics com Ruben Blades, Ray Barreto, Mongo Santamaria i molts altres que faran  que les vostres cames i cos no parin de ballar. Explicar que el boogallo, es la barreja de ritmes afro cubans i soul estatunidenc, cantat en angles o castellà, desenvolupat als Estats Units al 1969, el crea José Calderon i la fama li ve del cantant Pete Rodriguez. 

126 - CAROLE KING

Carole King neix el 9 febrer 1942 cantant, pianista i compositora nord-americana. La seva època de major activitat com a cantant va ser durant la dècada dels 70, si bé tant abans com després ha tingut considerable acceptació com a compositora. King ha guanyat quatre premis Grammy i ha estat inclosa en el Saló de la Fama del Rock i al Saló de la Fama dels Compositors pel seu treball, juntament amb el seu company Gerry Goffin. Amb Goffin, King va escriure més de dues dotzenes d'èxits per a nombrosos artistes durant els anys 1960, molts dels quals s'han convertit en estàndards. Com a cantant, Carole King ha realitzat 25 àlbums en solitari, sent el seu àlbum Tapestry el més exitos el mes reeixit de la seva carrera a l'encapçalar la llista d'àlbums dels EUA durant 15 setmanes l’any 1971, i romandre en les llistes durant més de sis anys. Així dons dedicarem el programa d’avui a escoltar aquest gran àlbum de la Carole King, que porta més de 10 milions de còpies venudes i és un dels 15 àlbums més venuts dels anys 1970. Va esser immediat el reconeixement de la crítica i del públic el que va obtenir Tapestry, que va ser aclamat i considerat com un dels àlbums que va marcar el començament dels anys 1970 i una generació. Amb nombrosos èxits com a singles, Tapestry roman en les llistes d'èxit durant prop de sis anys sent l'àlbum més popular de la Carole King tant entre els seus fans però també per la crítica.

125 - BILLY JOEL

BILLY JOEL nascut com a William Martin Joel, neix al Bronx neoiorques el 9/5/1949 és famós per ser pianista i cantautor, a rebut sis Grammys durant la seva carrera. Fill de jueu alemany emigrat a Suïssa i Estats Units escapant dels nazis. La seva mare també jueva i nascuda a Anglaterra. Als 14 anys va formar el seu primer grup i fins l’any 1970 va col·laborar o formar altres grups, en sense massa exit.

I va esser al 1971 que Billy Joel edita el seu primer àlbum de solista, Cold Spring Harbor. Aquest àlbum no representà cap gran èxit pel cantant ja que per una banda el disc es va editar amb una velocitat inadequada i conseqüència d’aixó la veu d'en Billy Joel va pujar un semitò, total un fracàs. Joel fa diverses actuacions en locals de Nova York durant la tardor de 1971 abans d'anar-se'n cap a la costa oest exactament a Los Angeles a principis de 1972, on adopta com a nom d'escenari Bill Martin. I va esser al 1973 que li arriba el gran èxit amb el seu àlbum ”Piano man”. I es la cançó que li dona títol a l’àlbum la que encara a dia d’avui es considerada una de les grans cançons del pop-rock de tots els temps.

124 - CHARLIE PARKER

Charles Christopher Parker Jr., neix a Kansas el 1920 en el si d’una humil familia en un barri de Kansas City i mor a Nova York el 12 de març de 1955, es conegut per Charlie Parker. Sobrenomenat Bird, es considerat com el millor saxofonista de la història, sent una de les figures claus en l'evolució del jazz i un dels seus artistes més llegendaris i admirats. Juntament amb Bud Powell i Dizzy Gillespie, és l'iniciador del bebop. El seu estil trenca amb el del swing i es basa en la improvisació sobre una melodia modificant els acords, creant així noves melodies sobre l'estructura dels temes. En aquest sentit, a banda de la seva obra interpretativa, Parker és autor de diversos temes que s'han convertit en estàndards del jazz: "Anthropology", "Ornithology", "Scrapple From the Apple", "Ko Ko", "Now's the Time" i "Parker's Mood". Va aprendre l'instrument de forma autodidacta i intentant al principi imitar als grans saxofonistes de Kansas City, com Ben Webster i sobretot, Lester Young. Era 1935, i amb només quinze anys tenia el carnet de músic professional del "Local 627". El 1938 després que el clarinetista, Buster Smith, li aconsellés sobre la tècnica del saxofon i l'ús adequat dels broquets i canyes, se'n va a Chicago i després salta a New York. Sobreviu fregant plats en un restaurant on Art Tatum, tocava el piano i després de quatre d'anys amb el carnet de músic i diverses experiències importants, Charlie Parker entra a la banda del pianista, Jay McShann, amb qui romandrà fins a 1942, sent un element fonamental en la secció de saxos. Amb Jay McShann, gravarà seus primers discos importants i en ells hi ha l’embrió del geni extraordinari que vindria poc després. En una de les estades de l'orquestra de McShann a Savoy Ballroom de Harlem, es creua per primera vegada amb qui seria el seu alter ego musical, el trompetista, Dizzy Gillespie

123 - Rolling Stones 73/76

Dedicarem el programa d’avui al grup britànic de música rock The Rolling Stones, però des de 1973 i fins a 1976, recordeu que a cada any de LAMEVAMUSICA li hem dedicat un programa als Rolling Stones i la temporada passada ja varem repassar aquest grup fins l’any 1972. Com dèiem l’any anterior The Rolling Stones es caracteritzen per melodies senzilles y estructures simples amb pocs acords, amb lletres crues tocant temàtiques socials i amb un contingut explícitament sexual. Repassarem els àlbums Goats Head Soup, It’s only rock ‘n’ roll i Black and blue, dels anys 1973 a 1976. Goats Head Soup es el 11è àlbum d’estudi al Regne Unit i el 13è als Estats Units de la banda britànica Rolling Stones, editat al 1973. Aquest disc representa un canvi de direcció respecta al so de Exile on Main St., on reflexa l’ambient musical d’aquells anys amb l’aparició del funk i la retornada del soul. Al novembre del 72 la banda es trasllada al Kingston –Jamaica- on van procedir a la seva gravació.

122 - RICHARD WAGNER

Aquest any es celebra el 200 aniversari del naixement d’un dels mes grans compositors d’òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany. Es RICHARD WAGNER creador del drama musical i renovador del gènere operístic, Wagner va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal. Escoltarem avui les que considero de les millors obertures i preludis, d’aquest compositor nascut a Leizpig el 22 de maig de 1813 i morir a Venècia al 1883.

De Richard Wagner escoltarem en primer lloc l'obertura de Tannhäuser, opera en tres actes, compta l'essència de la trama de l'òpera: la lluita entre l'amor carnal i l'espiritual que esquinça el protagonista, i igual que aquella, és un magnífic poema simfònic de fàcil comprensió un cop es coneixen els seus leitmotiv.

La primera secció és un errant maestoso amb una estructura ABABA. El tema A és el tema de la peregrinació, que és introduït per dos trompes, dos fagots i dos clarinets, en forma de coral, i B és el tema del perdó que apareix en les violes i violoncels amb un fort contingut cromàtic. Són 80 compassos que formen un crescendo i descrescendo que representa el pas dels pelegrins per l'escena. Aquest efecte pre anuncia l'escena del cor dels pelegrins del tercer acte.

La segona secció està relacionada amb el Venusberg i descriu musicalment una bacanal, en el qual apareixen diferents personatges mitològics, com sàtirs, sirenes i nimfes, culminant en l'himne a la deessa Venus que Tannhäuser desplegarà a la primera escena del primer acte. 

121 - Vinicius,Toquinho,Jobim, Miucha

La musica que escoltarem avui correspon a una actuació gravada a Rete 3 Radio Svizzera Italiana en el programa Dallo Studio 3 Show, el dia 18 d’octubre de 1978. per Tom Jobim, Vinicius de Moraes, Toquinho i la cantant Miucha. Escoltarem un mostrari de les grans cançons brasileres, algunes del mateix Vinicius o de Tom Jobim, i d’altres grans compositors de Brasil. El format del programa d’avui serà totalment diferent en el d’altres programes, donat que es un concert seguit i així gravat, no vull que os perdeu el fil d’unió de uns temes amb altres i per tant, tan sols us anunciaré el títol de la següent cançó a escoltar.

Aquest concert es la culminació d’un munt de concerts per tota Europa, desprès de l’èxit del seu show que omplia totalment el Caneçao del 1977.

Clar estar Tom Jobim ofereix la seva veu i el piano, Vinicius la seva veu, Toquinho la guitarra i la veu, Miucha la seva veu i també compten amb Azeitona al baix, Mutinho a la bateria, Roberto Sion a la flauta i el saxo i la percussió es de la Georgina de Moraes, filla del Vinicius.

120 - UMPAH-PAH i Adrià Punti

Umpah-pah va ser un grup de rock de la ciutat de Girona. Encapçalat per Adrià Puntí (veu, lletres i harmònica), acompanyat de Jordi Gimbernat i Pau Marquès a las guitarres, Joan Solà Morales (baix), Francesc Terrades (teclats) i Marc Marquès (bateria), el grup es va fundar el 1989 i es va dissoldre el 1996. Podríem dir que Adrià Punti va esser l’anima i líder d’aquest grup i per això aquest programa el dedico tant al conjunt com al personatge.

Adrià Puntí neix a Salt el 13 de juny de 1963 és music i cantant. Actualment es presenta amb el seu nom real Josep Puntí. La seva vida artística comença el 1980 amb el grup La Felaction on The Rocks i ja el 1983 guanyà un concurs de Cançó a Banyoles. Es dóna a conèixer a partir del 1989 com a cantant solista, cervell i cor del grup Umpah-pah. L’any 1990 fan una maqueta i el primer àlbum del grup es Raons de pes editat l’any 1991. D’aquest primer àlbum, pot esser el mes creatiu i el que forma el gruix del programa d’avui.    

119 - Earth, Wind & Fire

Dedicarem el nostre programa a una banda nord americana de gran abast musical, des de el soul, musica disc, R&B, funk, jazz i rock. Un dels grups que han tingut mes èxit tant de públic i de critics del segle 20. Ells son Earth, Wind & Fire, banda fundada a Chicago per Maurice White al 1969 i que ha continuat com a líder en tota la durada del grup. Van ser nominats a 20 premis Grammy, guanyant-lo sis vegades el grup i dos dels seus membres Maurice White i Philip Bailey diferents premis individuals. En els seus inici el grup tenia el nom de Peppers Salty que van modificar al incorporar nous membres.

Earth, Wind & Fire és conegut pel so dinàmic de la seva secció de vents, els seus espectacles enèrgics i elaborats, i la interacció entre les veus contrastants del falset de Philip Bailey i la veu tenor de Maurice White. També en tots els àlbums de la banda tocan un instrument africà com es la kalimba. Durant la dècada dels 70 i principis dels 80, la banda va tenir molts èxits, entre ells i corresponen a l’àlbum editat al 1975  That’s the way of the World, tenim aquest dos temes, el primer que dona títol a l’àlbum i Shining Star, les dues incloses al Saló de la Fama del Grammy.