369 - Rufus Wainwright

Repassarem al programa de la setmana la discografia de RUFUS WAINWRIGHT, nascut a Rhinebeck -Nova York el 22 julio de 1973. Amb tan sols 6 anys va començar a tocar el piano i als 13 ja feia gires amb la família, un grup de folck "The McGarrigle Sisters and Family" que incloia la seva germana Marta, la seva mare Kate i la tia Anne, però quan tenia 20 anys va decidir anar pel seu compte i des de llavors s’ha convertit en un molt reconegut amb una musica molt marca per influencies líriques que van de l’opera, la chanson francesa i els musicals. Escoltem dons la seva musica començant pel primer disc del 1998 que l’anomena amb el seu mateix nom i el tema triat es APRIL FOOLS i tot seguit del segon àlbum POSES escoltem Tot a SANTS3RADIO LAMEVAMUSICA. Rufus Wainwright cantant i compositor nord-americà-canadenc, perquè va néixer a Nova York però amb el divorci del seus pares quan tenia 3 anys marxa amb la seva mare a viure a Montreal. Ha gravat set àlbums de música original i nombroses pistes en compilacions i bandes sonores de pel·lícules. També ha escrit una òpera clàssica i ha posat música als sonets de Shakespeare per a una obra de teatre de Robert Wilson. Al 2000 va perdre temporalment la visió per la seva addicció a la metamfetamina cristal·lina. Aconseguint el seu punt màxim el 2002, durant el que va descriure com "la setmana més surrealista de la meva vida". Musica d'aquest segon àlbum poses son Cigarettes And Chocolate Milk. i Oh What a World. Recordeu que sou a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Rufus Wainwright va saber que era homosexual en els primers anys de la seva adolescència, però no va ser sinó uns anys després que va poder assumir-ho davant la seva familia. En declaracions, ha dit que aquest procés va ser «traumàtic», ja que va passar en l'època en la que es va començar a conèixer el VIH i Sida, i, com a conseqüència de la desinformació, va viure diversos anys convençut que ell també seria víctima de l'epidèmia. Arribem al 2003, Rufus va llançar el seu tercer disc Want One en el que totes les cançons son escrites i musicades per ell mateix, i del que escoltarem els temes Go Or Go Ahead i tot seguit Dinner At Eight i tot això a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. Rufus Wainwright te veu de tenor, toca el piano i la guitarra canviant tot sovint entre els dos instruments quan toca en directe, la seva musica ha estat descrita com "popera" (òpera pop) o "pop barroc". Moltes de les seves composicions són amalgames denses de cordes, corns, cors operístics i ritmes ragtime, amb un timbre vocal càlid. Sovint es presenta amb la seva germana, Martha Wainwright, en segones veus. I parlant del seu quart àlbum Want Two del 2004 dient que tracte del món en què vivim mentre que Want One s'enfoquova en el intensament personal. Escoltem de Want Two dos temes escrits per Rufus com son The One You Love, i tot seguit The Art Teacher. Sou a SANTS3RADIO –LAMEVAMUSICA. Rufus Wainwright va continuar de gira durant 2007 adoptant formes d'expressió que no solen ser part dels principals concerts de música nord-americana, com son pintar-se amb llapis de llavis vermell i calçar sabates de taló d'agulla per interpretar les cançons de Judy Garland i expressar la seva preocupació per la situació política dels EE. UU. Les seves actuacions van ser aclamades per la crítica. I va ser al 2007 que llença el cinquè àlbum Release the Stars del que escoltem Going to a Town, mentre que al 2012 realitza una gira de concerts per recolzar el seu setè àlbum d'estudi, i d’aquest disc he estret el tema que dona titol al àlbum Out Of The Game i Montauk, ja les escoltem. Sou a Sants3radio.cat. LAMEVAMUSICA. Vibrate: The Best of Rufus Wainwright, és l'àlbum més reeixit del cantautor nord-americà d'origen canadenc Rufus Wainwright, llançat el 28 de febrer de 2014. L'edició estàndard de l'àlbum inclou divuit cançons de sis dels llançaments d'estudi de Wainwright, inclou un cançó inèdita Me and Liza i també la versió feta per la pel·lícula Shrek del tema Hallelujah del recordat Leonard Cohen.  

368 - ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA.1

Grup mític el que tindrem al programa d’aquesta nit, sí un grup anglès de rock progressiu natural de Birmingham (Anglaterra) i liderat pel músic Jeff Lynne. La ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA es va formar per donar cabuda al desig de Jeff Lynne i de Roy Wood de crear cançons de rock modernes amb tints clàssics. Va ser entre 1971 i 1986 l'època de mes activitat publicant 11 àlbums i obtenint una gran popularitat. Aquest serà el primer capítol d’una serie d’aquesta banda que iniciarem amb el primer disc del 1971 i fins al 1976. Aixi dons començarem escoltant la musica del seu primer àlbum del 1971 que anomenen THE ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA, i els títols 10538 OVERTURE gravada el 12 de juliol de 1970 composta per Jeff Lynne i First Movement del seu company Roy Wood. Sou al vostre programa LAMEVAMUSICA. El primer concert de l'ELO nom popular i abreviat de La ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA va tenir lloc el 16 d'abril de 1972 al Greyhound Pub de Surrey i va incloure la participació dels violoncel·listes Mike Edwards i Hugh McDowell, del baixista Richard Tandy i del violinista Wilfred Gibson. Formació que no dura massa temps i Wood i Lynne van començar a patir tensions a causa de problemes amb el representant i amb una gira insatisfactòria per Itàlia. Una nova formació de l'ELO va debutar en el Reading Festival de 1972, on l'ús de pick-ups en els instruments de corda va permetre donar-los una amplificació apropiada a l'escenari i així al febrer de 1973, el grup publica ELO 2, el seu segon àlbum, que va incloure una versió del tema de Chuck Berry Roll Over Beethoven. Abandonan el grup de nou i els nous membres editen el tercer àlbum a, On the Third Day, publicat a finals de 1973 i va incloure el senzill Showdown i també el tema Ma Ma Ma Belle compostes per Jeff Lynne. I totes tres cançons comencen a sonar i recordeu que sou a LAMEVAMUSICA. Per Eldorado, A Symphony, el quart àlbum, conceptual sobre un somiador, Jeff Lynne va deixar de sobre gravar diverses pistes d'instruments de corda i en el seu lloc va contractar una orquestra sencera, amb Louis Clark com arreglista. El primer senzill, Can not Get It Out of My Head, va ser el primer top 10 del grup als Estats Units, mentre que Eldorado es va convertir en el primer treball del grup certificat com a disc d'or. També trobem un altre tema, com no de Jeff Lynne Illusions In G Major que escoltem a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. Mentrestant, La ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA es va estabilitzar a mesura que la banda va aconseguir un so més accessible i es consolidava com una atracció en el circuit d'estadis als Estats Units. Va publicar el cinquè àlbum Face the Music el 1975, que va incloure els senzills Evil Woman i Strange Magic», i el tema Nightrider. El grup va donar suport el llançament del disc amb una gira pels Estats Units entre febrer i abril de 1976, tocant un total de 68 concerts. Sou a SANTS3RADIO –LAMEVAMUSICA. El sisè àlbum de La ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA, A New World Record, va ser el primer top 10 del grup al Regne Unit després del seu llançament en 1976. Va incloure els senzills Livin 'Thing, Telephone Line, Rockaria! i Do Ja, un re gravació d'un tema de The Move. L'àlbum va ser acompanyat d'una gira nord-americana entre octubre de 1976 i abril de 1977, amb un descans al desembre en què van tocar en els American Music Award. I amb tots aquests temes ens acomiadem del programa d’avui dedicat a La ELECTRIC LIGHT ORCHESTRA des de els seus inicis i fins el 1976. Sabeu que som amb vosaltres tots els divendres i repetim dilluns. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. El nostre tècnic Roger Gonzalez i qui us parla Antoni Romero us desitgem MOLT BONA NIT i SALUT.

367 - MARIANNE FAITHFULL

Marianne Faithfull va néixer al barri londinenc de Hampstead al desembre de 1946, va començar la seva carrera el 1964 interpretant «As Tears Go By", una cançó escrita per Mick Jagger i Keith Richards. Poc després va començar a sortir amb el Rolling Mick Jagger i a gravar una sèrie de discos senzills d'èxit. Quan va trencar la relació amb Jagger, Faithfull va deixar de gravar i es va fer addicta a les drogues però sortosament va tornar al món de la música el 1979 amb Broken English, un gran èxit de crítica que no ho va ser tant de vendes. Podem destacar la seva veu distintiva, les vocals prèviament melòdiques i més altes de Faithfull (que van prevaler al llarg de la seva carrera en la dècada de 1960) que es van veure afectades per una laringitis severa, probablement per l'abús persistent de drogues durant la dècada dels 70 , que altera permanentment la seva veu, deixant-la ronca, esquerdada i més baixa en el to.

He preparat pel programa d’avui el disc que Marianne Faithfull va començar a enregistrar a Nova York el 6 de desembre de 2007 i que anomena EASY COME, EASY GO. un àlbum d'estudi de versions i que va ser llançat com un CD estàndard de 10 pistes i una edició especial de 18 pistes amb un documental en DVD. Escoltem l’inici del disc amb una versió de DOWN FROM DOVER original de Dolly Parton on ens presenta tota la seva banda a la que seguiran els 17 títols restants o el que càpiga en el programa, també escoltarem i tot seguit HOLD ON, HOLD ON, de Neko Case amb Cat Power i la impressionant guitarra de John Lennon. Recordeu que sou a LAMEVAMUSICA.

Ja heu escoltat la característica veu de Marianne Faithfull, la seva veu ronca i els seus cigarrets destrossats, en aquell 2008 estava en millor forma que una dècada abans com a mínim. És complerta i expressiva i revela una profunda passió per aquesta la seva trista història. I continuem amb la musica escoltant primer un estandar de Duke Ellingthon com es SOLITUDE a la que segueix EASY COME, EASY GO de la increïble Bessie Smith i tot això a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO.

Un dels avantatges de dir-se Marianne Faithfull és que, davant d'un projecte com aquest, els artistes que accepten participar es diuen Keith Richards, Nick Cave, Sean Lennon o Rufus Wainwright, entre molts altres. Els músics que l'envolten també són figures tan conegudes i respectades com Marc Ribot i Barry Reynolds a la guitarra, Jim White a la bateria, Greg Cohen al baix i Rob Burger al piano, a més d'una infinitat de convidats. Ara toca escoltar How Many Worlds, amb Teddy Thompson en un tema de Brian Eno, i tot seguit Sing Me Back Home de Merle Haggard amb Keith Richards. Sou a SANTS3RADIO –LAMEVAMUSICA-

De fet l’àlbum que avui escoltem de Marianne Faithfull, Easy Come, Easy Go va veure la llum el dia en què ella i el productor Hal Willner van arribar a l'estudi amb una selecció de temes sota el braç, triant cada un pel seu costat i per raons diferents. Mirant al DVD que acompanya el disc, en el qual lamentablement només apareix la cantant i cap dels seus brillants convidats, entenem que per Faithfull, cadascuna d'aquestes cançons representi un record particular, una anècdota o un desafiament personal. Black Coffee original de Sarah Vaughan i The Phoenix acompanyada per Kate & Anna McGarrigle en una cançó de Judee Sill, ja les escoltem. Sou a Sants3radio.cat. LAMEVAMUSICA.

Easy Come, Easy Go va ser gravat en els estudis més antics de Manhattan, els famosos Sear Sound, en directe. La major part dels arranjaments són de Steven Bernstein i Steve Weisberg i es van fer específicament per Marianne Faithfull. Els nombrosos músics convidats, diferents mestres d'instruments de corda (violí, violí elèctric, violoncel, viola) i vent (clarinet, trompeta, trombó, saxo, flauta, corn) van ser dirigits per L. Picket. El disc va ser produït per Hal Willner, íntim amic de Faithfull des del començament dels anys vuitanta. Dear God Please Help Me de Morrissey, present en aquest àlbum per consell del mateix Lou Reed, aixeca el nivell de l'àlbum i justifica la reputació de Marianne Faithfull i l’escoltarem junt a Kimbie originally de Jackson C. Frank. Sou a LAMEVAMUSICA

366 - ALICIA KEYS

El programa d’aquesta setmana serà dedicat a Alicia Augello Cook, coneguda com Alicia Keys, que neix al barri de Manhattan de Nova York el 25 de gener del 1981, canta i composa R&B, es filla de una italoamericana i un pare afroamericà. Alicia Keys ha venut més de 25 milions de discs i ha guanyat nombrosos premis, entre aquests nou Grammys, onze Billboard i tres American Music Awards. De tot el que ha editat he triat per escoltar el seu primer àlbum en directe que anomena UNPLUGGED gravat al juliol de 2005, o tot el que podem en el que donen els 55’ minuts del nostre programa. I comencem com aquest disc amb l’intro a Capella, a la que seguiran KARMA, HEARTBURN i A WOMAN’S WORTH. Sou a LAMEVAMUSICA A SANTS3RADIO.

Pianista de formació clàssica, Alicia Keys ja composava cançons a l’edat de 12 anys i va signar als 15 per Columbia Records, i parlant d’aquest UNPLUGGED que escoltem va ser nominat a cinc premis Grammy l’any 2006 en dos dels seus singles, com aquest Unbreakable i després escoltem el tema compost per PRINCE How Come You Don't Call Me, que ja sonen A LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO.

Alicia Keys va interpretar i gravat el seu lliurament de la sèrie MTV Unplugged al juliol de 2005 a la Brooklyn Academy of Music afegint durant aquesta sessió nous arranjaments a les seves cançons originals. D’aquest àlbum va vendre un milió de còpies als Estats Units.

En quant a la seva vida privada esta casada des del 2010 amb el productor d'hip hop Swizz Beatz (Kasseem Dean). Keys va donar a llum al seu fill Egipte Daoud Dean l'octubre de 2010 i el seu segon fill, Genesis Ali Dean, al desembre de 2014. Escoltem tot seguit If I Was Your Woman, If I Ain't Got You i Every Little Bit Hurts que també com a single va ser nominat als Grammy. Sou a LAMEVAMUSICA aqui a SANTS3RADIO.

En general l'àlbum UNPLUGGED d'Alicia Keys va rebre crítiques positives, encara que també negatives centrades sobretot en el fet que no és un disc unplugged a l'ús, sinó més aviat un disc en directe malgrat haver-se gravat amb el segell de MTV Unplugged. Streets of New York City i You Don't Know My Name son els temes que escoltem tot seguit a LAMEVAMUSICA.

I els darrers temes del disc i del nostre programa son Stolen Moments i Fallin', que escoltem i serveixen per acomiadar-nos fins la propera setmana. Sabeu que si voleu tornar a escoltar aquest o qualsevol altre programa els trobareu a SANTS3RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA.

SALUT per a totes i tots i recordeu que els divendres i dilluns som amb vosaltres i en directe. Roger Gonzàlez com a tècnic de so i Antoni Romero amb la creació del programa. Molt bona nit.

365 - TRAFFIC

Al programa d’aquesta nit recordarem els èxits de la banda britànica TRAFFIC, grup format per Steve Winwood, Jim Capaldi, Chris Wood i Dave Mason. Els quatre components del grup es van trobar en varies jam-sessions en diversos locals de Birmingham. Mason i Capaldi desitjaven formar un grup i Winwood es va unir deixant els The Spencer Davis Group, juntament amb Chris Wood, així que es van instal•lar en una cabanya a Aston Tirrold, per anar assajant pel seu debut al 1967 amb el single PAPER SUN que serà el primer tema de la nit i amb el seu primer LP Mr. Fantasy amb molt bona acollida i del que he triat DEAR MR. FANTASY, que sonen a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. El llançament de Mr. Fantasy al Regne Unit va ser un dels primers àlbums de l'etiqueta Island Records. Aquesta edició tenia una portada de colors i incloïa 10 cançons, però deixava fora les cançons dels primers singles de Trànsit a l’àlbum britànic, però si inclosos a l’àlbum dels Estats Units. El sitar, va ser un instrument àmpliament associat a aquesta era de la banda TRAFFIC essent utilitzats en els senzills Paper Sun, Hole in My Shoe, Utterly Simple. Escoltem ara Giving To You i Hole In My Shoe a la vostra emissora i al vostre programa LAMEVAMUSICA. Dave Mason va abandonar el grup a causa de diferències artístiques en el moment en què es va estrenar Mr. Fantasy, però es va tornar a unir durant uns mesos de 1968, el temps suficient per contribuir a una majoria esvelta de les cançons del seu segon àlbum que anomenen TRAFFIC. Publicat el 1968, va incloure la versió original de Feelin Alright, de Mason, que sonarà tot seguit, i que més tard va ser gravada amb gran èxit per Joe Cocker i els Three Dog Night, entre d’altres. En aquest mateix disc també trobem els temes Don't Be Sad i Forty Thousand Headmen que escoltem ja i recordeu que sou a LAMEVAMUSICA. Winwood, Wood i Capaldi volien portar TRAFFIC a una direcció diferent, optant per un estil folk/blues en lloc del seu anterior so psicodèlic/eclèctic, mentre que Dave Mason estava orientat cap al pop psicodèlic, tenint també una certa incomoditat amb l'estil de vida del grup, cosa que el va fer abandonar la banda que va recórrer els Estats Units com un trio a la fi del 68, que va portar a l'any següent el llançament del següent LP de Traffic, Last Exit. Durant el 1968 Steve Winwood i Chris Wood sovint van tocar amb Jimi Hendrix, i tots dos apareixen en el disc doble de 1968 The Electric Ladyland de Jimi Hendrix Experience. Escoltem d’aquest LP Last Exit els temes Shanghai Noodle Factory, Withering Tree i Medicated Goo. Sou a SANTS3RADIO. LAMEVAMUSICA- La banda va ser dissolta per part de Winwood a principis de 1969. el guitarrista Dave Mason va deixar el grup per segona vegada abans de completar l' àlbum Traffic. Al 1970 però varen editar el seu quart àlbum d'estudi que anomenan John Barleycorn Must Die del que escoltem Glad i Stranger To Himself tot seguit al vostre programa LAMEVAMUSICA I per acomiadar el programa de LAMEVAMUSICA d’aquesta setmana dedicat al grup TRAFFIC fins l’any 1970 escolteu d’aquest quart àlbum John Barleycorn Must Die el tema Sittin Here Thinkin Of My Love. En una propera ocasió escoltarem els temes de TRAFFIC fins a la fi dels seus dies, ara ens acomiadem de tots vosaltres, tant el nostre tècnic Roger Gonzalez com qui us parla Antoni Romero amb la creació. Sabeu que som amb vosaltres tots els divendres i repetim dilluns. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. MOLT BONA NIT i SALUT.

364 - LA PEGATINA -2-

Continuem al programa d’aquesta setmana, allò que vàrem començar la anterior i que correspon al concert que el 7 d’octubre de 2016 varen gravar LA PEGATINA. Aquest directe que comprèn un CD/DVD que va ser gravat al Festival Arenal Sound al País Valencià, concretament a Borriana i que pertany a l’espectacle “LA GRAN PEGATINA”.

Continuant el resum de la cronologia de la seva historia, recordo que el mes de febrer de 2011 presenten el disc que els consolidarà com un dels grans grups estatals i europeus. L'àlbum portà per nom Xapomelön. Al disc, hi participen Joan Garriga, Amparo Sánchez, els rapers In*digna i les Sey Sisters. L'any 2011 visiten la Xina amb una gira especial anomenada La PegaChina i a finals de febrer de 2013 publiquen el seu quart disc Eureka!, que conté 15 cançons. En aquest disc hi participen Mario Díaz, Romi Anauel, Love of Lesbian, Esne Beltza i els sicilians Baciamolemani i estrenen el documental La Pegatina: El docu. Musica de la segona part d’aquest concert i comença amb MIRANDA – LACON CON GRELOS – FOXY&BILLY – EL REVULSIU – Y SE FUE. Escoltem-los a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. 

A principis de 2014 LA PEGATINA presenten la seva nova gira Lloverá y yo vére Tour on continuaran tocant els seus temes estrella per diferents països. El dia 12 de maig surt a la venda el seu cinquè treball titulat Revulsiu. Un disc en el que tenen la col·laboració de Dubioza Kolektiv, Capitán Cobarde, Ska-P, Hanggai, Turttle Island, MS Maiko, Rayden del grup A3Bandas i Oques Grasses. El van presentar a Madrid, Barcelona i Bilbo i la seva gira va passar per Asia, Europa i Sud-amèrica però sense oblidar-nos d'altres llocs catalans com el Canet Rock, el Clownia o localitats com Mataró, Igualada o Mollerussa. Escoltem ara ¿Cómo explicarte, Olivia, La marée monte, No som d'aquí, a LAMEVAMUSICA aquí a SANTS3RADIO.

Diuen ells mateixos a la seva pagina que “La Pegatina és, sens dubte, el millor revulsiu emocional que pot haver damunt d'un escenari. La seva festa és inusual en tant que enèrgica, divertida i ballable. Espectacle i adrenalina fins arribar a l'èxtasi. Mai es cansen de repartir alegria i bogeria allà on van. Se'ls ha vist a més de 30 països (Mèxic, Argentina, Equador, Uruguai, Xile, Xina, Japó, Canadà i gran part d'Europa) i ja superen els 1100 concerts amb només 15 anys de vida. El seu estil és variat: passen del merengue a la rumba o a l'ska amb gran facilitat i poden fer embogir el públic amb punk gitano o, simplement, amb càntics hooligans. Versàtils i sempre anaeròbics, La Pegatina ja ha editat set discos, un documental i, fins i tot, un vídeojoc. Els títols que ara escoltem son Que bonito es el amor, Sueños de sirena i Una mirada, a LAMEVAMUSICA aquí a SANTS3RADIO.

Lloverá y yo veré, Presentaciones i MARI CARMEN, son els darrers temes de la nit i amb els que arribem al final d’aquest segon i darrer programa del concert de LA PEGATINA que anomenen LA GRAN PEGATINA. Sabeu que si voleu tornar a escoltar aquest o qualsevol altre programa els trobareu a S3R.CAT / LAMEVAMUSICA. SALUT per a totes i tots i recordeu que tots els divendres i dilluns som amb vosaltres i en directe.  Roger Gonzàlez com a tècnic de so i Antoni Romero amb la creació del programa. Molt bona nit.

363 - LA PEGATINA 1

Continuem al programa d’aquesta setmana, allò que vàrem començar la anterior i que correspon al concert que el 7 d’octubre de 2016 varen gravar LA PEGATINA. Aquest directe que comprèn un CD/DVD que va ser gravat al Festival Arenal Sound al País Valencià, concretament a Borriana i que pertany a l’espectacle “LA GRAN PEGATINA”.

Continuant el resum de la cronologia de la seva historia, recordo que el mes de febrer de 2011 presenten el disc que els consolidarà com un dels grans grups estatals i europeus. L'àlbum portà per nom Xapomelön. Al disc, hi participen Joan Garriga, Amparo Sánchez, els rapers In*digna i les Sey Sisters. L'any 2011 visiten la Xina amb una gira especial anomenada La PegaChina i a finals de febrer de 2013 publiquen el seu quart disc Eureka!, que conté 15 cançons. En aquest disc hi participen Mario Díaz, Romi Anauel, Love of Lesbian, Esne Beltza i els sicilians Baciamolemani i estrenen el documental La Pegatina: El docu. Musica de la segona part d’aquest concert i comença amb MIRANDA – LACON CON GRELOS – FOXY&BILLY – EL REVULSIU – Y SE FUE. Escoltem-los a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. 

A principis de 2014 LA PEGATINA presenten la seva nova gira Lloverá y yo vére Tour on continuaran tocant els seus temes estrella per diferents països. El dia 12 de maig surt a la venda el seu cinquè treball titulat Revulsiu. Un disc en el que tenen la col·laboració de Dubioza Kolektiv, Capitán Cobarde, Ska-P, Hanggai, Turttle Island, MS Maiko, Rayden del grup A3Bandas i Oques Grasses. El van presentar a Madrid, Barcelona i Bilbo i la seva gira va passar per Asia, Europa i Sud-amèrica però sense oblidar-nos d'altres llocs catalans com el Canet Rock, el Clownia o localitats com Mataró, Igualada o Mollerussa. Escoltem ara ¿Cómo explicarte, Olivia, La marée monte, No som d'aquí, a LAMEVAMUSICA aquí a SANTS3RADIO.

Diuen ells mateixos a la seva pagina que “La Pegatina és, sens dubte, el millor revulsiu emocional que pot haver damunt d'un escenari. La seva festa és inusual en tant que enèrgica, divertida i ballable. Espectacle i adrenalina fins arribar a l'èxtasi. Mai es cansen de repartir alegria i bogeria allà on van. Se'ls ha vist a més de 30 països (Mèxic, Argentina, Equador, Uruguai, Xile, Xina, Japó, Canadà i gran part d'Europa) i ja superen els 1100 concerts amb només 15 anys de vida. El seu estil és variat: passen del merengue a la rumba o a l'ska amb gran facilitat i poden fer embogir el públic amb punk gitano o, simplement, amb càntics hooligans. Versàtils i sempre anaeròbics, La Pegatina ja ha editat set discos, un documental i, fins i tot, un vídeojoc. Els títols que ara escoltem son Que bonito es el amor, Sueños de sirena i Una mirada, a LAMEVAMUSICA aquí a SANTS3RADIO.

Lloverá y yo veré, Presentaciones i MARI CARMEN, son els darrers temes de la nit i amb els que arribem al final d’aquest segon i darrer programa del concert de LA PEGATINA que anomenen LA GRAN PEGATINA. Sabeu que si voleu tornar a escoltar aquest o qualsevol altre programa els trobareu a S3R.CAT / LAMEVAMUSICA. SALUT per a totes i tots i recordeu que tots els divendres i dilluns som amb vosaltres i en directe. Roger Gonzàlez com a tècnic de so i Antoni Romero amb la creació del programa. Molt bona nit.

362 - American Hustle

Recordaré per tots aquells que hagueu vist la pel•lícula AMERICAN HUSTLE que aquí van anomenar com LA GRAN ESTAFA AMERICANA, dirigida al 2013 per David O. Russell i escrita per ell mateix i Eric Warren Singer basada en una operació de l'FBI dels 70s i 80s. Estrenada el 13 de desembre del 2013 i en els papers principals trobem a Christian Bale com Irving Rosenfeld, Amy Adams com Sydney Prosser i Bradley Cooper com Richard DiMaso. Mentrestant, Jeremy Renner, Jennifer Lawrence i Louis C.K. participen en rols secundaris. Dons d’aquest film escoltarem tota la musica que ens sigui possible amb el temps del nostre programa i comencem amb Duke Ellington i el seu JEEP’S BLUES a qui segueix Elton John amb GOODBYE YELLOW BRICK ROAD i a Mayssa Karaa amb el seu WHITE RABBIT que sonen a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. L’argument ens transporta al 1974 quan un empresari de tres al quart coneix una stripper en una festa i es converteixen en amants, tot i que l’empresari esta casat però la seva dona es nega a donar-li el divorci amenaçant d’en portar-se al seu fill lluny d'ell. Irving, l’empresari es també un estafador, i la stripper es converteix en la seva companya, que fingeix ser una aristòcrata britànica anomenada per tal d'atraure els inversors, malversant els seus diners. Anem per mes musica amb l’Electric Light Orchestra i la seva 10538 Overture, després es Wings amb Live And Let Die, i els Bee Gees amb How Can You Mend A Broken Heart. Recordeu que sou a LAMEVAMUSICA. Una de les seves víctimes resulta ser Richie DiMaso agent de l'FBI, que li promet alliberar-los si l'ajuda a detenir altres quatre artistes de l'estafa. Aquest agent se sent atret per la noia, qui desenvolupa una relació amb ell, encara que sense revelar la seva veritable identitat. L’agent de l'FBI els arrossega al món de la política i al de la màfia de Nova Jersey, un mon tan perillós com atractiu. Entra en escena Jeremy Renner com a Carmine Polito, un apassionat i volàtil polític de Nova Jersey, atrapat entre els estafadors i els agents federals, mentre que la impredictible dona d'Irving, Rosalyn, podria ser la que tires de la manta, fent que tot s'ensorri. Mes bona musica com escoltar a Donna Summer amb el seu tema I Feel Love mentre que Harold Melvin & The Blue Notes sonen amb Don't Leave Me This Way i tot això a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. I com que no vull fer spoilers de LA GRAN ESTAFA AMERICANA, parlarem del rodatge que va començar el 8 de març de 2013. La pel•lícula va ser rodada als voltants de Boston, Massachusetts, i a la ciutat de Nova York. El rodatge es va suspendre arran dels Atemptat de la marató de Boston. Després que es va aixecar el bloqueig, la pel•lícula torna al seu rodatge Boston i va passar els seus últims dies de la producció a la ciutat de Nova York. Escoltem ara al immillorable Tom Jones que parla de Delilah, mentre que Jack Jones ens diu que te el teu numero - I've Got Your Number, i de nou l’Electric Light Orchestra ara amb Long Black Road. Sou a SANTS3RADIO –LAMEVAMUSICA- I si parlem d’alguns dels premis rebuts per LA GRAN ESTAFA AMERICANA dir-vos que va ser nominada 10 vegades pels Oscar no aconseguint-ne cap, va tenir mes sort amb els Globos d’Or que en va aconseguir 3 dels 7 nominats, dels BAFTA en va ser guanyadora en 3 dels 10. I per acomiadar el programa de LAMEVAMUSICA d’aquesta setmana escolteu a America i el seu molt popular A Horse With No Name a Jeff Lynne i la seva Corrent d’estrelles Stream Of Stars a Chris Stills amb Live To Live i la darrera de la nit de Danny Elfman i la seva canço Irving Montage. I amb tots aquests temes ens acomiadem del programa d’avui dedicat a LA GRAN ESTAFA AMERICANA, tant el nostre tècnic Roger Gonzalez com qui us parla Antoni Romero amb la creació. Sabeu que som amb vosaltres tots els divendres i repetim dilluns. I sempre a Sants3radio.cat/lamevamusica. MOLT BONA NIT i SALUT.

361 - CUBA REVOLUCIÓ

Un programa molt revolucionari tindrem aquesta nit i CUBA serà present des de l’inici fins al final i tot escoltant del millor de la musica d’aquell magnífic país. Començarem amb CARLOS PUEBLA qui fou un cantautor cubà molt conegut i admirat per ser «el cantor de la revolució», perquè es va dedicar a fer servir la seva habilitat musical per la difusió dels valors de la Revolució Cubana que varen encapçalar FIDEL CASTRO, ERNESTO “CHE” GUEVARA, RAUL CASTRO i CAMILO CIENFUEGOS de la qual en va cantar els fets més rellevants, i per ser el cronista dels canvis ocorreguts a Cuba des del 1959. Escoltem dos temes el primer dedicat a FIDEL amb el títol Y EN ESO LLEGO FIDEL, a qui seguirà un homenatge al CHE GUEVARA líder venerat per tots els cubans. Sou a LAMEVAMUSICA Darrere seu van venir els membres de la Nueva Trova Cubana, amb músics com Silvio Rodríguez, Pablo Milanés i Vicente Feliú al capdavant. Cuba ja tenia des de la guerra d'independència una tradició de música dels seus fets històrics, però aquesta nova generació va anar més enllà amb una música dolça i intimista, relacionant-se amb músics catalans i espanyols, com Joan Manel Serrat, i llatinoamericans, especialment els xilens Víctor Jara, Violeta Parra i el grup Quilapayún, artistes que van dedicar moltes cançons a Castro. La música autoritzada pel règim era una eina política malgrat que, amb el temps, homes com Milanés i el mateix Silvio van ser més crítics amb el règim. He triat els temes CANCION DEL ELEGIDO amb Silvio Rodriguez i AMO ESTA ISLA de Pablo Milanés, que ja sonen a LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. Cuba va viure mes tard una revolució musical inesperada, ja que es tractava de recuperar el passat i al 1996 va arribar l'explosió amb Buena Vista Social Club, èxit que va tornar a posar de moda la música tradicional cubana gràcies a una iniciativa del britànic Nick Gold, que volia enregistrar música amb artistes cubans. I aquests musics cubans eren estrelles de 80 anys com COMPAY SEGUNDO o IBRAHIM FERRER. I amb la recuperació de melodies clàssiques com el vell CHAN CHAN i DE CAMINO A LA VEREDA es convertia en una atracció ideal. escoltarem a tots els membres, cantant o tocant, en definitiva musica amb molt ritme i de la bona i sabeu que a LAMEVAMUSICA aquí a SANTS3RADIO les escoltareu. Buena Vista Social Club era el nom d'un club social molt popular de l'Havana, els membres practicaven el ball i la música, però com us deia també és el nom d'una agrupació musical creada a la dècada de 1990, gairebé 50 anys després que el club tanqués, que va inspirar un enregistrament fet pel músic cubà Juan de Marcos González i pel guitarrista nord-americà Ry Cooder amb músics cubans tradicionals, com OMARA ORTUONDO, ELIADES OCHOA molts d'ells antics membres del club en el qual es van presentar quan la seva popularitat estava en el cim. La Enganadora i unes magnifiques Dos Gardenias amb la veu de IBRAHIM FERRER i la fantàstica OMARA amb el tema QUIZAS QUIZAS, es el que escoltem tot seguit a LAMEVAMUSICA. L'enregistrament, anomenat Buena Vista Social Club, per aquesta institució de l'Havana, va ser un èxit internacional, i el grup es va presentar amb la seva formació complerta a Amsterdam el 1998. El director de cinema alemany Wim Wenders va gravar la presentació, seguida d'un segon concert al Carnegie Hall, de Nova York, concert aquest que va ser la cimera del documental que va resultar del treball de Wenders. El documental també inclou entrevistes amb els músics dutes a terme a l'Havana. Totalment recomanable. La OMARA i COMPAY ens canten VEINTE AÑOS i ORGULLECIDA i tanca aquest cicle SIBONEY amb el piano de RUBEN GONZALEZ i la resta de l’orquestra. Escoltem aquests tres títols a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO. I ja arriba la fi d’aquest programa dedicat a la revolució de CUBA tant pels seus líders com per la revolució musical amb els dos darrers temes. El primer AMOR DE LOCA JUVENTUD amb les veus de IBRAHIM FERRER I COMPAY SEGUNDO, i li segueix CANDELA tot escoltant la veu d’IBRAHIM. Sabeu que si voleu tornar a escoltar aquest o qualsevol altre programa els trobareu a SANTS3RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA. SALUT per a totes i tots i recordeu que tots els divendres i dilluns som amb vosaltres i en directe. Roger Gonzàlez com a tècnic de so i Antoni Romero amb la creació del programa. Molt bona nit.

360 - JONI MITCHELL

Aquesta setmana dedicarem el programa a Roberta Joan Anderson coneguda com a JONI MITCHELL, neix a Albert –Canada- i als seus quatre primers àlbums fins l’any 1972. Joni Comença la seva carrera com a cantant a l’oest del Canada, està molt relacionada amb el folk de Nova York del mitjans dels 60s.    Als 70s. dirigeix el seu interès cap el pop i el jazz, convertint-se en una de les cantants i compositores mes respectades de finals del segle passat. És també una reeixida artista plàstica; les portades de gairebé tots els seus àlbums han estat creades per ella mateixa. Insisteix sovint en què la pintura era la seva vocació original, auto descrivint-se com una "pintora descarrilada per les circumstàncies".

Però com al nostre programa ens interessa la musica, i ens interessen les cançons de JONI MITCHELL, es al 1968 que publica el seu primer àlbum "Song To A Seagull" i al 1969 es Clouds que eren arquetips del moviment de cantautors emergents en aquell moment. D’aquest Clouds he triat els temes CHELSEA MORNING i BOTH SIDES, NOW, que ja sonen A LAMEVAMUSICA de SANTS3RADIO. 

El tercer disc de Joni Mitchell significava la maduresa es del 1970 i l’anomena Ladies of the Canyon és un disc imbuït de l'esperit de la vida a Califòrnia (el "canó" del títol de l'àlbum fa referència a Laurel Canyon, 1 a Los Ángeles, on en aquell temps vivien diversos artistes com Carole King, James Taylor, Crosby, Stills & Nash, Jackson Browne, The Mamas & the Papas o John Mayall), el millor del moviment.

Be, dons aquest disc contenia el seu primer gran èxit "Big Yellow Taxi" i la seva recordada cançó "Woodstock" que parla sobre el festival, aquest tema seria un èxit en les veus de Crosby, Stills, Nash i Young). Mitchell va escriure la cançó després de perdre'l i escoltar diverses històries glorificables sobre això. Tambe d’aquest disc escoltarem THE CIRCLE GAME a LAMEVAMUSICA aqui a SANTS3RADIO.

Tornant al festival de Woodstock que abans comentava, dons Joni Mitchell va cancel·lar la seva aparició en el festival per consell del seu mànager per por de perdre l'aparició en el programa de TV "The Dick Cavett Show". A posteriori va dir que la seva decisió de cancel·lar el concert va estar un dels seus més grans errors i es sentia penedida. I aquest nou enfocament confessional es va notar més en l'àlbum Blue de 1971, àmpliament considerat el millor d'aquest període. LITTLE GREEN, RIVER i també el track que dona títol a l’àlbum BLUE son els temes que escoltem tot seguit a LAMEVAMUSICA.

Explorant les múltiples facetes de les relacions, des del caprici de la seva "A Case of You" les cançons de Joni Mitchell es van caracteritzar en aquest àlbum BLUE per un ús creixent del piano i del instrument de corda puntejada d’origen incert i que es toca als Apalaches americans que anomenen Appalachian dulcimer entre d’altres a la cançó Carey i altres cançons es basaven en el piano com The Last Time I Saw Richard, mentre que algunes exhibien ritmes associats amb el rock and roll. Escoltem aquests tres títols a LAMEVAMUSICA a SANTS3RADIO

A l’Àlbum For the Roses del 1972, Joni Mitchell va començar a explorar el jazz i altres influències de debò. Com es podria esperar d'un àlbum de transició, hi ha molts trets estilístics explorats, incloent seleccions folklòriques utilitzant la guitarra al tall For the Roses, i números obertament jazzístics com Barangrill, i una influència més directa amb el rock gràcies en part al reeixit single You Turn Me On, I'm A Radio on podem escoltar l’harmònica tocada per Graham Nash i amb aquest tres temes acomiadem el primer programa del que serà una sèrie de JONI MITCHEL avui fins l’any 1972. Sabeu que si voleu tornar a escoltar aquest o qualsevol altre programa els trobareu a SANTS3RADIO.CAT/LAMEVAMUSICA.