117 NAT KING COLE -After Midnight

Avui tenim jazz del bo, ni mes ni menys un disc gravat pel NAT KING COLE l’any 1957 i que va anomenar AFTER MIDNIGHT, un àlbum que va llançar en un vinil de LP de 33 RPM, avui això sona a cosa molt rara, i al 1987 la discografia Capitol Records va fer un CD remasterizad amb el títol THE COMPLETE AFTER MIDNIGHT SESSIONS que escoltarem en el màxim de longitud que ens doni el nostre programa de menys de una hora. El total dels 17 temes d’aquest CD superen per poc aquesta hora. 

En aquest àlbum com es costum, Nat king Cole s’encarrega del piano i de la veu, una veu sedosa, suau vellutada, una gran veu, al baix l’acompanya Charlie Harris, John Collins a la guitarra i a la bateria Lee Young. I a mes en segons quins temes tenen acompanyants addicionals que us aniré dient.

Aquest disc van ser conseqüència de gires internacionals dels anys 50s, on Cole va deixar clar que no tan sols era un cantant popular sinó que podia realitzar improvisacions vocals amb el trio que sempre l’acompanyava.

116 - ETTA JAMES

Repassarem avui part dels quatre primers àlbums de ETTA JAMES nascuda a Los Angeles (California) al 1938 i que ens va deixar el 20 de gener de 2012, cantant de soul i R&B. Va ser prodigiosa en el seu to de veu i això li va permetre convertir-se en una cantant de gospel, interpretant en el cor de la seva església de barri a Los Angeles. Va començar a fer interpretacions a la ràdio als cinc anys, sota la tutela i instrucció del seu professor. Es va traslladar a San Francisco el 1950, formant immediatament un grup amb dues cantants mes. Quan tenia 14 anys, va presentar la seva primera audició amb el director d'orquestra Johnny Otis.

Etta James al 1960 comença a treballar amb la discogràfica Chess Records de Chicago. Immediatament, la seva carrera va aconseguir un nivell altíssim de popularitat, no només va fer un parell de duos amb el seu nuvi Harvey Fuqua, cantant líder dels Moonglows, a mes individualment  va gravar cançons com l'apassionada balada All I Could Do Was Cry, aconseguint el més alt de les llistes d'èxits de R & B, amb el seu àlbum debut, At Last! que va ser llançat a la fi de 1960 i es destaca per la seva variada selecció de música de clàssics del jazz i rhythm and blues (R & B). L'àlbum també va incloure el clàssic I Just Want to Wake Love to you.

115 - BEBO VALDES

Faré avui un programa homenatge per aquest pianista, compositor, arranjador i director d’orquestra que ens abandonà el 22 de març d’enguany a la ciutat d’Estocolm amb 94 anys. Ell, ja ho haureu endevinat es Dionisio Ramón Emilio Valdés Amaro, però conegut mundialment com a BEBO VALDÈS.

Fou music de jazz i de musica cubana i és considerat una de les figures centrals de la música cubana junt a altres músics com el contrabaixista Israel López Cachao o Julio Cueva. També el seu fill Chucho Valdés és un reconegut pianista.

Bebo neix el nou d’octubre del 1918 a Quivican, molt a prop de La Havana i de ben petit amb tan sols 7 anys comença els estudis de piano, es trasllada a la capital cubana als 18 anys per  continuar els seus estudis al Conservatori Municipal de Música de l'Havana amb il·lustres mestres com Harold Gramatges i Oscar Muñoz Boufartique.  

I per retre un homenatge al BEBO VALDES he triat un àlbum amb el que va guanyar dos premis Grammy al 2001, aquest disc es EL ARTE DEL SABOR gravat a Nova York, amb un trio format per ell mateix i dos contemporanis, compatriotes i figures indiscutibles de la musica cubana i del jazz per excel·lència, com son el magistral baixista Israel CACHAO Lopez i Carlos PATATO Valdés. Així dons prepareu-vos per gaudir d’aquest inigualable trio de jazz llatí.

I com que es musica molt cubana si teniu bones cames i ritme prepareu a la parella o vosaltres soles o sols, perquè tenim boleros, congues i guarachas aixi que deixeu-vos anar amb aquest compassos.

114 - ELVIS PRESLEY slow

Faré avui el segon programa que li dedico a ELVIS PRESLEY “El Rei del Rock” nascut a Tupelo al 1935 i que morir a Memphis al 1977. El mes famós i conegut cantant i compositor de Rock, encara avui en dia desprès de 35 anys desaparegut. Però així com a l’anterior programa n. 20 editat el 9 de febrer de 2010 el vaig dedicar als seus rocks, avui fare un ELVIS PRESLEY slow, lent i així escoltarem les millors balades d’aquest fantàstic i manipulat cantant.

Es tanta la quantitat de material que te aquest fenomen de la veu, també en cançons lentes i de balades que he hagut de fer una tria molt difícil. Soc un gran fan d’aquest cantant, tant amb els rocks com en aquestes balades i com que hi ha per fer molts programes i no repetir ni una cançó, segur que la propera temporada tindré el suficient material per no parar d’escoltar aquest magnífic cantant.

Elvis ha estat descrit per molts com un baríton i un tenor extraordinari, ho podreu comprovar en alguns dels temes d’avui, el seu compàs i una molt àmplia gamma de colors vocals tenen alguna cosa a veure amb aquestes divergències d'opinió.

Ir a descargar

113 - CULTURE CLUB

En aquest programa escoltarem la musica que mes m’agrada de CULTURE CLUB, tot i que aquest grup no es de la meves primeres preferències, però no se’ls pot negar una musica fàcil i agradable per escoltar. Aquesta banda britànica que lidera Boy George a la veu principal, Mikey Craig al baix, Roy Hi Ha a la guitarra i teclats i Jon Moss que s’encarrega de la bateria i la percussió.  Tenen una estètica glam i transgressora mentre que el so d’aquesta banda combina el new wave i soul amb altres estils com el reggae, el calipso o la salsa. El per que del nom CULTURE CLUB es va discutir dins el grup, van sortir noms com Praise of Lemmings and Sex Gang Children. Pero tenint en compte que en aquest grup tenien un travesti irlandès com el cantant principal, un britànic negre en el baix, un anglosaxó a la guitarra i teclats, i un bateria jueu, es van decidir pel nom de Culture Club. Varen ser als 80s quan CULTURE CLUB van tenir el zenit del seu èxit amb temes sensuals i creatius. 

112 - Joan Manuel Serrat -castellà-

Aquest d’avui serà el segon programa que li dediquem a en Joan Manuel Serrat, el primer va esser el nº 30 del 25 d’abril del 2010 i que en aquella ocasió varem escoltar la musica d’en Serrat fins l’any 1968 en català. En el programa d’avui ens dedicarem al Serrat en castellà amb els que jo considero millors àlbums i per tant ens hi dedicarem als primers discos fins l’any 1983.

El seu primer disc en castellà es del 1968, amb les cançons El titiritero i Poema de amor. Al cap de poc, s'anuncia que Serrat serà el representant d'Espanya al Festival d'Eurovisió. La cançó escollida, de dues triades es La,la,la, de Manuel de la Calva i Ramón Arcusa (Duo Dinámico). El disc surt a la venda acompanyat de Mis gaviotas. Serrat començà a rebre moltes pressions d'alguns membres de la Nova Cançó i d'altres sectors catalanistes pel fet de cantar en castellà.

El 25 de març s'anuncia que Serrat no vol anar a Eurovisió si no és cantant el La,la,la, en català. Sobre aquest fet hi ha dues versions. La més estesa —que Serrat mai no ha negat— és que el cantant pretenia cridar l'atenció sobre la situació marginal en la qual es trobava la llengua catalana. Per altres persones va ser una maniobra publicitària.  Al règim franquista no li va agradar gens la idea, i la cançó va ser defensada per Massiel, que es va endur el primer premi. Serrat va ser castigat amb un perllongat veto a la ràdio estatal i a la televisió.

Ir a descargar

111 - JHON MAYALL

John Mayall (Macclesfiel, Cheshire, 21 novembre 1933) cantant i compositor de blues anglès. Precursor de la invasió del blues britànic al costat d'Alexis Korner. El 1955 va fundar el seu primer grup, The Powerhouse Four; i posteriorment la seva més famosa banda: The Bluesbreakers, on va comptar amb la col·laboració de guitarristes de la categoria d’Eric Clapton, Peter Green i Mick Taylor i molts altres grans músics. La seva banda va ser l'ànima màter de diverses formacions posteriors. The Bluesbreakers van aconseguir fer discos històrics en la dècada dels 60s com l'àlbum "Bluesbreakers" en la portada del qual apareix Eric Clapton, llambregant un exemplar del còmic "BEANO", Clapton va marxar per formar el trio de blues-rock CREAM.

Aquest el primer disc important i que compte amb la guitarra d’Eric Clapton que l’editen l’any 1966, la veu de la majoria de les cançons, aixi com l’harmònica i l’orgue es cosa de John Mayall. Dins aquest àlbum trobem standars de blues de l’Otis Rush, Freddie King i Robert Johnson i originals escrits pel Mayall i en Clapton. 

Ir a descargar

110 - SAM COOKE

Samuel Cook conegut com a SAM COOKE, considerat al uníson amb Otis Redding com a Rei del Soul, neix el 22 gener 1931 a Clarksdale –Mississippí al Estats Units i va morir amb tan sols 33 anys a Los Angeles, exactament el 11 desembre 1964.

Va ser un dels vuit fills de Annie Mae i el Reverend Charles Cook, el qual era ministre de l'església evangèlica. El 1933 tota la família es va traslladar a Chicago.

Va començar la carrera musical formant un quartet amb els seus germans i a la seva joventut forma part d’un grup de Gospel i quan tenia 19 anys es fitxat pels The Soul Stirrers fent-se famós dins el mon gospel. Al 1956 i dins de la musica popular i amb el nom de Dale Cooke va tenir el seu primer èxit amb Lovable, i el canvi de nom va esser per no ser descobert per l’audiencia gospel que consideran musica profana. Però l'àlies no va aconseguir amagar la seva distintiva veu. Art Rupe, un dels màxims dirigents de Specialty Records, discogràfica amb la qual gravaven The Soul Stirrers, li va incitar perquè comencés a gravar música secular amb el seu nom. I va esser al 1957 que va fer la primera gravació en solitari i el primer single YOU SEND ME que durant 6 setmanes va esser n.1 de Billboard de R&B, a la cara B d’aquest disc el tema de George Gershwin del 1935 i que ha sigut versionada per infinitat de cantants SUMMERTIME i tots dos van formar part del primer àlbum del Sam Cooke.

Ir a descargar

109 - PULP FICTION

Faré avui un programa amb musica molt variada i de tota mena, musica de la pel·lícula dirigida per Quentin Tarantino, que també es coguionista amb en Roger Avary. Aquesta peli es PULP FICTION i conté una infinitat de cites i homenatges a icones i personatges de la cultura americana (des Douglas Sirk fins Marilyn Monroe, des de la parella Lewis / Martin fins al rock dels 50), una notòria banda sonora plena de grans cançons interpretades per il·lustres músics del passat, com el surfer Dick Dale, el soulman al Green, els funkies Kool & The Gang, la meravellosa diva britànica dels 60, Dusty Springfield, el pare del rock & roll, Chuck Berry o els contemporanis Urge Overkill, versionant un vell tema de Neil Diamond, uns personatges singulars ben desenvolupats que mantenen unes converses vívidament intenses serveixen a Tarantino per filmar una gran pel·lícula.

108 - The MANHATTAN TRANSFER

Els convidats al programa d’avui son The Manhattan Transfer, grup de musica vocal dels Estats Units relacionats principalment amb el jazz, però també amb altres gèneres musicals. La primera manifestació del grup es va establir l’any 1969 a Nova York per Tim Hauser, Erin Dickins , Marty Nelson, Pat Rosalia i Gene Pistilli. Van contractar amb Capitol Records, el seu primer àlbum, Jukin al 1971. Aquesta formació va estar activa fins al 1973. La segona formació de MANHATTAN TRANSFER es del 1973 per Tim Hauser amb cantants Alan Paul , Janis Siegel , i Laurel Massé. I tot va succeir quan Tim Hauser va conèixer a Laurel Massé durant un viatge en taxi i tots dos van descobrir la seva afinitat pel mateix tipus de música. Posteriorment Laurel també es va trobar amb Janis Siegel, en aquest moment cantant en un grup folk, i la va convèncer de afegir-se al projecte. Finalment la formació inicial es va completar amb Alan Paul, galant i cantant a Broadway. El primer àlbum del grup per l'Atlàntic va ser The Manhattan Transfer ( 1975 ), que incloïa els temes Tuxedo Junction, Gloria i el seu primer senzill d’èxit, i que era el gospel Operator. Escoltem ja els primers temes d’aquesta nit a la nostre emissora SANTS3RADIO i al programa de LAMEVAMUSICA. The Manhattan Tranfer van guanyar molts seguidors a Europa, on els seus dos següents àlbums, Coming Out i Pastiche , van portar una sèrie d'èxits. Un d'ells era un tema de Wayne Shanklin “Chanson D'Amour ", que va ser número 1al Regne Unit i Austràlia al 1977. I va esser al 1978 que es va conformar la tercera i definitiva formació, Laurel Massé va ser greument ferida en un accident de cotxe i va ser reemplaçada per Cheryl Bentyne. La formació del grup s'ha mantingut igual des de llavors. Dons escoltem d’aquests dos àlbums del 1976 i 1978 els temes Chanson d'amour i Four Brothers, aqui a la sintonia 103,2 de SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA El següent àlbum de The Manhattan Transfers, que anomenen Extensions del 1979, el grup va guanyar el segon titol musical i popular dels EUA, el tema discotequer "Twilight Zone / Twilight Tone", escrit per Alan Paul i Jay Graydon com un homenatge a una sèrie de TV de la CBS de la dècada dels 60. I també d’aquest album escoltem Trickle Trickle a SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA. L’àlbum Bodies And Souls va ser el primer àlbum de Manhattan Transfer inclòs en les llistes de Rhythm & Blues. La cançó Spice Of Life, va ser un èxit i en aquesta cançó apareix un solo d'harmònica de Stevie Wonder . La cançó té una estructura similar a Baby Be Mine de Michael Jackson. I la escoltarem. The Manhattan Transfer ja era un grup reconegut en el seu ambient, pels seus col•legues i per la crítica, però faltava encara la seva definitiva consagració, que arriba el 1985 amb l’àlbum Vocalese, on interpretaven els clàssics del jazz amb lletres aportades per Jon Hendricks, qui era considerat el geni que posava lletres al jazz. El disc va ser nominat per a 12 premis, situació només superada en la història dels Grammy per Thriller de Michael Jackson. No escoltarem cap dels temes d’aquest gran àlbum però em comprometo fer un programa exclusiu per ell. En 1982 , el grup va guanyar un altre Grammy a la Millor Performance Vocal Jazz, Duo o Grup, per la seva interpretació del clàssic Route 66. La cançó va ser inclosa en la banda sonora per la pel•lícula “La màquina de Sharky” de Burt Reynolds i que va formar part de Doo-Bop Wopp que és el setè àlbum llançat pels The Manhattan Transfer el 1985. I les escoltarem ara mateix a SANTS 3RADIO a LAMEVAMUSICA Per el següent àlbum de The Manhattan Tranfers amb el nom de Brasil del 1987, el grup es va dirigir al sud per treballar amb compositors i músics brasilers com Ivan Lins , Milton Nascimento , Djavan i Gilberto Gil . Brasil va guanyar un Grammy a la Millor Interpretació Pop per un Duo o Grup amb Vocal, escolteu aquest gran tema Soul Food To Go. I despres tenim dos singles del 1984 i 1981 que van incloure en un Anthology: Down In Birdland Boy From New York City i Baby Come Back To Me i que escoltem ara a SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA. L’any 1997 The Manhattan Transfer treuen un nou álbum d'estudi SWING editat per Atlantic Records. Aquest àlbum és una recull de la música swing dels 30s i 40s, amb toc jazz I va ser l’any 1998 que el grup va ser inclòs en el Saló de la Fama de Grups Vocals. Escoltem d’aquest álbum Java Jive i Choo Choo Ch'Boogie aqui a SANTS3RADIO a LAMEVAMUSICA. I ja per acomiadar-nos del programa d’avui dedicat a THE MANHATTAN TRANSFER, tenim els darrer tema Old Man Mose de l’album The Spirit of St Louis del 2000, dedicat a la música de Louis Armstrong i que a mes va ser l’últim àlbum per a la companyia Atlàntic. Celebraré que haguem gaudit plegats del programa i recordar-vos que ens trobareu tots els dilluns i dimecres amb directe o a qualsevol moment per Internet a la web de sants 3 radio on teniu tots els programes de LA MEVA MUSICA. Agrair-li a en Jordi Lozano el nostre tècnic el seu ben fer i ens acomiadem de tots vosaltres. Soc Antoni Romero a la creació, locució i direcció del programa. I per totes i tots MOLT BONA NIT